Archive for July, 2004

Samana

Hola a tothom!!!

Ara estic a Samana…al nord…i bueno…em sembla que encara m-he d-acabar d’aclimatar, pq la Lena per exemple ja parla Dominicano i tot i es manega bastant be, a mi m’esta costant tot una mica, perque aqui s-ha de tenir una mica de espolones, si no vols scaure en les mans del que aqui en diuen ‘tigres’, la penya txunga vaja…Tot i aixi la gent te molta paciencia i no saps si al final tindran males intencions.
De moment anem de menys a mes, perque l-arribada va ser plena de marrons i histories, ara ja tot comenca a ser mes normal i tranquil.
Estic fent part del blog en un bloc convencional aixi em trec el mono d’escriure.
Bueno, vai a mirar el correu i a asabentarme de les cosetes de la penya.
Fins la propera

Fiuuuu !!!!!!

a viure.

Fluir

Noms han de passar dos dies i marxar de vacances. Això si, se’m faran llargs perquè he de fer un munt de coses, a part d’anar a treballar, i no se si tindr temps de fer-les totes.

Parlant d’altres coses, avui m’han dit que davant d’una situació, oposar resistència noms complica les coses, en canvi fluir amb elles et dona una situació d’avantatge. A ms, per si no ho veia clar, m’han posat un bon exemple….i ho he vist ms clar, caldrà tenir-ho en compte.

Pel que veig aquesta serà la cabòria que la centena. Un any, cent cabòries, una cada tres o quatre dies. Espero que les de les tres properes setmanes no es dignin ni a aparèixer perquè no penso obrir la porta.

sona : Death in vegas – girls

Et puc ajudar?

Mira que es pot arribar a tenir un dia merdós com pocs, però per sort, amb una trucada amable, de sobte tot prèn un altre caire.

sona : Sidonie – On the sofa

Impresentable

s com estic avui. No s si seràn els nervis d’última hora, la ona
de calor
que pronostiquen que arribarà en breu, les presses i els tràmits d’última hora que fan que les vegi quadrades.

Un mes enrera

D’aquesta alba fa un mes….i què? doncs això, un mes.

Qui no t memòria…

…ha de tenir cames, com jo les he hagut de tenir avui. No pot ser que tinguis el cap a can pistraus i de cop una trucada te’l faci posar a lloc. Duia tota la setmana dient que aniria al concert de 08001 a la festa major del Raval i quan faltava una hora per marxar, em truca la meva mare dient-me que si me’n recordava que haviem quedat per sopar. Chooofff!!! de peus a la galleda. No me’n recordava pas. truca a tothom que havies mig enredat per dir-los que et rajes, que no vens, que no hi aniras pas al concert, que ets un impresentable que diu que si a tot i desprs no compleix res de res. Al final m’he acabat trobant amb els que m’he hagut de disculpar i hem baixat a bcn igualment, tot i que es podria dir que hem fet una bondat relativa, a jutjar per l’hora i l’estat d’arribar a casa.

sona : Air – Le voyage de Penelope

Travesuras

Si un dia que no acabaves de ser ben b qui ets, una persona s’emporta una idea equivocada de tu, se suposa que s una cosa bona, no?

sona : Pastora – Una ducha y un cafe.

209

I la cosa bona del dia ha arribat cap a quarts de vuit; Colesterol – 209. Visca, visca!!!

sona : Enigma – Mea culpa

Brasil, Argentina…..

Cap a brasil falta gent....

Dilluns, del montón, res excepcional, sinó fos perquè aquesta matinada se’n va la Mi a sudamèrica durant tres mesos. Jo no estava com altre gent, que ja fa ms de tres setmanes que venia pels llocs amb la paranoia , però avui he de reconèixer que quan s’ha posat tova, jo tamb una mica. No sóc gaire amant dels comiats, sempre els faig durar lo mínim, però hi ha gent per tot, i clar un sopar pot ser força llarg ….

De fet tres mesos són un plis plas , sobretot si passes tres setmanes pel carib, de vacances, s clar….D’aqui a res estaerm penjant les fotos de Tàrrega. Fijo.

Vagi b pels puestus.

 

 

 

sona: Macaco – Se acabo el baile