Archive for August, 2003

“Efecto Mariposa”

A veure, ja fa uns dies que no escric res, segurament deu ser perque en un parell de dies moltes coses han canviat. D’entrada el dijous es va presentar el Juan a viure a casa. I porta una energia que fa por i tot,va dir:"El piso tiene muchas posibilidades, pero lo teniais un poco abandonado…", i te raó, ja era hora que es començs a posar ordre a casa. A partir d’ara tornaré a ser el marujo que era quan vaig marxar de casa, anirem a l’Ikea a comprar txorrades que no farem servir ni quan vinguin visites, comprarem un a nevera de collons i la tindrem plena de coses bones, de cerveses fresques a qualsevol hora, i un munt de coses congelades que costaran molt poc de cuinar i estaran boníssimes. Ah, a més, tot estarà net com una patena, podrem menjar a terra perquè estarà més desinfectat que l’anunci del mister proper. Tot això sense oblidar-se de la sala de relax que muntarem, amb els ordinadors en xarxa compartint la ADSL i amb un "mega centro de ocio i musica para la desconexion mental"…

En resum, "que hay que ponerse las pilas, esto no puede ser"….ah i tot això sense deixar de fer res del que ja estic fent ara….,bé algunes coses si, pero en principi, ha de ser tot plegat com si fos una activitat extraescolar de més. Ara per cert, m’estic enrecordant de l’anunci aquell que es veu un matrimoni en un cotxe i el paio diu que netejarà el garaig i que segarà la gespa i tot, tot i tot….i després abaixa l’aire acondicionat….a veure si puc fer-ho tot això…

Ara estic esperant que em passin a buscar per anar a l’Akelarre de Cervera. Aquest any ja aniré ben preparat pel correfoc, no com l’any passat que deia que no m’hi posaria pas i al final m’ho van haver de deixar tot….Demà o quan pugui posaré les fotos que hagi pogut fer per aquells mons de deu (en minuscula perque només es una manera de parlar).

sona : Nitin Sawhney – Tides

 

HTTP 404 : Resposta no trobada

Avui escric des de la feina perque no passaré per casa. Em podria aguantar a demà i no passaria res, però la veritat és que la tarda està essent prou dolenta com per no estar-se’n. Perquès s dolenta? a vegades és difícil buscar respostes dins d’un mateix perquè en realitat no saps ben bé què tens. Es difícil trobar les respostes perquè en realitat no les busquem, preferim crear-nos la resposta fàcil, és la més directa i sovint ens descarrega de les responsabilitats. Es més, sovint ja partim de la pregunta equivocada, perque sabem que ens portara a la resposta adecuada. O sigui que enlloc de buscar les causes veritables, ens escudem en mentides pròpies i en causes externes que mai son culpa nostra. I així ens va…Altre cop, perquè ha estat dolenta la tarda? m’he vestit amb un trajo que no era de la meva talla i no me n’he adonat fins ara, aix6iacute; vaig vestit per6ograve; em veig despullat i les costures em freguen constantment i em fan mal.

Ara m’en vaig a sopar a casa l’Albert, a Sants, i després és quasi segur que anir al concert de Macaco. Espero poguer passar-m’ho bé, deixar els mal rollos al forat que els pertoca, fer moltes fotos, ballar molt i anar fent de sastre per vestir-me amb un trajo fet a mida.

sona: Ben Harper – With my two hands

I amb això donem per tancada la FM de Gràcia 2003

Doncs no podrem dir que no hem disfrutat la Festa Major de Gràcia. Dijous, divendres i dissabtea tope, destacant sobretot el divendres per l’espectacle que vaig fer amb en Ricky a la tarima del bareto. Espectacular!!.

Ahir, i per no baixar el ritme, ens vam ajuntar la penya per anar a veure l’Elena que esta de baixa per un accident de cotxe (des d’aqui que et recuperis encara m&eacute:s rapid). Soparetamb sessió de lectura inclosa i cap a casa. Respecte a això de les lesions a les cervicals, ultimament m’he trobat molta gent que li han donat un cop per darrera amb el cotxe i s’han cascat les cervicals, altres es llancen a terra d’esquenes i es lesionen, es clar, amb el mateix resultat que l’accident de cotxe, però al passadís de casa. Espero que no s’encomani com la grip, perque agafar la baixa d’aquesta manera tant txunga no mola gens…

Sortida de vehicles? segur?Aquests dies he provat de posar un contador de les visites actives i del total, es pot veure a l’esquerra, a la pàgina principal. Avui, anant en cotxe i parat en un semafor he vist el gual més petit del món. sort que estava marcat que hi surten vehicles perque sinó hi hagués deixat el cotxe davant. Potser estaria bé estar-se una tarda a veure com hi passen…

sona: Fiona Apple – Pale September

 

 

 

 

Les proves del delicte

Carrer guanyador del concursAcabo de penjar les fotos de la festa major de Gràcia, tant del dijous com del divendres.I avui segurament me n’hi tornaré a anar, a veure Skndol Public i Mount Zion, ara, espero no acabar tant tard com ahir, però

 

és clar, no se sap mai…

 

sona: Fito y los fitipaldis – Mirando al cielo

Acabo d’arribar a casa i estic content. Gracies a tots.

Perquè? doncs és difícil d’explicar, però sobretot perque avui ha sigut una nit molt txula. Molta gent, moltes estones sueltes, moltes converses, molts llocs nous, molts amics, moltes amigues(mes que amics), molta música, molt(no tant) bailoteo i molta gent passant-s’ho bé. Que si. Que molt bé. I mira que quan he sortit de casa estava molt rallat i no ho veia gaire clar. Acabo d’arribar a casa, s6oacute;n més de les 7 i mitja, i no tinc gens de son, m’he portat bé.

Com deia més avall, sovint no se pas què escriure, així que venint en cotxe se m’ha acudit que faré una secció que es digui ficció, on hi posardirectament coses inventades.Histories. Amb algun fil argumental si pot ser, encara que igual és difícil.

Per altra banda, també he pensat que em podria fer com un apuntador de coses, ara que estic fresc per poder escruire un altre dia, entre aquestes idees podriem dir:

  • Protagonistes o secundaris en la propia vida….
  • El libre albedrio (aixo quasi necessita una seccio per si sol)
  • El gènere dels articles en les converses del dia a dia(va en serio)
  • L’amistat amb les noies.
  • Les converses pendents que vas començasr un dia i no vas acabar.(uff)
  • Els raros, els frikis i altres especies sense catalogar.
  • La inseguretat personal, l’autoestima i el preu de les coses que vols.
  • Casualitats….perque tot ve d’Argentina ara? o quasi…
  • Les cagades més inoportunes(vease el post de Por la boca muere el Pez)
  • Les hormones, el bromuro i altres estímuls externs
  • ……se m’acaben….
  • Reflexes d’un mateix en els altres, la biga i la busca.
  • L’autocontrol i el propi cami marcat per mantenir-s’hi un amica.
  • Desproposits, o no fer ni bons proposits per no haver de deixar de fer-los
  • Arreglar el passat per encarar el futur.
  • Optimisme, mentalització , presagi i bones vibracions
  • Desig
  • Tendresa
  • Confiança
  • Morbillo
  • Glaçons
  • Culleres
  • uff (se’m va la bola…)
  • les rafagues
  • futbol……és guasa….:-)

Es igual, a veure si m’ho torno a mirar més tard tot això….i a sobre tinc ous de deixar-ho tal qual.

Bona nit o bon dia, com es vulgui.

PD: Per cert felicitats a tots els triomfadors de la nit. i als altres….doncs res…que algú va dir que és bo tot el que es fa desitjar….( ben bé que qui no es consola és pq no vol.)

sona : Ocean Colour Scene – I Just need yself

 

 

Quisiera ser un pez…

I ara va i em dona per escriure coses…si és que això és el que no hi ha. Just quan estic a punt d’anar-me’n a Gràcia a repetir lo mateix d’ahir.Precisament per això em dona per escriure, encara no he penjat les fotos d’ahir, tot i que ja les he processat i tot. El que vull dir és que em vull enrecordar de coses, per exemple que em vaig trobar a en Osorio, del viatge a Muxia del gener, va molar molt, no se com m’ho faig però sempre me’l trobo per aquests saraus. Altres coses, avui he escoltat per la radio una canço que justament escoltava força fa 10 anys, pel 93, cagate lorito, ha estat txulo de cop he retrocedit en el temps. No he canviat pas gaire, sobretot en algunes coses….Bé és igual. Ara faig un cafè i vaig tirant cap a la fiesta, encara que no estic gaire animat. Això però, sempre és un criadero de sorpreses…. a veure que…

 

sona : Bjork – Int’s in our hands (sonar 2003)

 

Full en blanc

Ja fa uns dies que em costa escriure alguna cosa. No es que em preocupi, pero és que se m’acuden moltes coses per dir, pero sempre quan estic dinant, o pel carrer, o al cotxe…llavors quan estic davant de la pantalla no me’n recordo, o estic indecís (normal) i se me’n va el tema del cap, i això que hi ha hagut moments que he tingut pensaments realment inspirats. Es igual, suposo que deu formar part de la metamorfosi….

 

Grans cagades, petites fites…o era al revés?

Avui, no només era dimarts, sinó que també era el dimarts després de tornar de vacances. Doncs que ha estat un dia una mica gos. Cap a la tarda a sobre m’ha donat per menjar-me la bola i pensar coses. Per exemple, com pot ser que el que es consideren les grans coses que una persona fa a la vida costin tants esforços i temps d’aconseguir, mentre que per altra banda només necessites un instant per fer una de les grans cagades de la teva vida. No és pas que avui hagi fet una gran cagada, ni que hagi passat balanç de totes les grans coses que dec haver fet (s que ara no se m’acut, dec ser massa jove…). Pero estava pensant que de què et serveixen les grans coses si després no et pares a recordar-les i valorar-les un moment. Es a dir, no només les has de fer, sinó que a sobre les has de recordar perquè sinó de seguida t’oblides de les coses bones que has fet o t’han passat, i és justament el mateix interval de temps el que necessites per recordar les coses bones que el que cal per engegar-les a rodar. Curiós no? O és que de veritat hi ha algú d’aquells que digui que no s’arrepenteix de res? a mi em fa l’efecte que sempre es te alguna cosa de la que arrepentir-se, sobretot perque ho reconeixem com a error, i després diem que n’hem après i que per tant no hi ha motiu de arrepentiment, però aixo s disfressar la evidencia, va ser una gran cagada, el que passa és que no es pot tornar endarrera i per tant ens hem de resignar i pensar que "no hay mal que por bien no venga", que a sobre és una veritat com una casa. Es igual, noms són pensaments que m’han vingut al voltant de la idea de quant esforç costa construir i que poc en cal per destruir.

Després de pensar tot això i que el dia havia estat una merda, al final s’ha acabat arreglant una mica, i només en cinc minuts….i a sobre no pas per alguna cosa concreta, sinó per un parell de moments fugaços agafats de la mà amb un parell de bones percepcions. Al final resulta que la terra no és el centre de l’univers, que voltem el sol i que hi ha moltes estrelles llunyanes però
properes a la vegada.

Curiós oi?

 

PD: Per cert, avui he posat més fotos a la part de escanejades i a més he posat una imatge de fons a la portada. A mi em mola molt, és un bitxo que vaig enxampar pasturant per Montgarri.

sona: Ocean Colour Scene – When Evil Comes

 

Actiu i Inactiu

Avui ha estat un dia d’aquells una mica gos. Ahir vaig sortir por ahi i vaig arribar a casa una mica perjudicat i és clar, això ha determinat que estés tot el dia mandrejant per casa. M’he trobat a casa amb la Emma, que no la veia des que vaig marxar. Després de posar-nos al dia dels aconteixements de les ultimes dues setmanes, m’he acabat el llibre que estava llegint, "Breu història del món" d’un paio que es diu E.H.Gombrich i que vaig començar al viatge. Com que després no savia ben bé qu6egrave; fer, m’he posat a remodelar el sistema de galeries de fotos i ja de pas he posat moltes fotos que tenia escanejades de paper. Hi he posat totes les fotos de Ganàpies que em van passar la Mireie i la Emma, a més a més de les de l’Interrail (II )
de l’any passat, Muxía 2003 (II) i Granada 2001. Per això dic lo de actiu-inactiu, perque en tot el dia no he fet res, pero quan m’hi he posat ha estat a sac. Tot i així no he sortit de casa, tot hi ser les festes de gràcia. Suposo que em venia de gust estar-me a casa, que ja te tela, perque amb la calor que fot.

Cap a les 23:30 s’han presentat a casa l’Ester i el Pablo i hem estat fen unes birres i posant-nos al dia tamb. Tot això m’ha fet recordar que ara si que estic més a prop, segurament més del que em penso…

sona: Pearl Jam – Elderly woman behind the counter in a small town

InterRail 2003 – Suíssa i Alemanya

Arribant a casa...

Doncs si, ja som aqui altre cop, sembla que fos ahir que deia que m’agafava vacances i ja només queden tres dies mal contats. No m’estranya que m’obsessionin els dies amb lo ràpid que passen….en fi, senyal que ens ho hem passat bé. Que en aquest cas a sobre és veritat.

Jo que vaig deixar l’ordinador engegat per poder fer escrits des de l’estranger, al final ha resultat que només em vaig poder connectar a internet un dia, el tercer, i bastant malament, o sigui que no he pogut fer les cròniques de la ruta tal com jo volia. Es igual, no importa, al cap i a la fi estava de vacances. M’estaré tornant un friki autentic? mira que no poder estar ni 12 dies sense conectar-me a la xarxa….m’hauré d’apuntar a la meva agenda el revisar les meves prioritats.

Doncs bé. bàsicament he estat a Suissa i a per la Selva Negra a Alemanya. Aquest viatge però ha estat una mica diferent del de l’any passat en el sentit que hem agafat un munt de trens i que a més hem anat a pobles on no hi anaven gaires turistes. Això feia que els habitants no només ens miressin com si acabessim de baixar d’una nau extraterrestre sinó que a més a més qualsevol cosa es feia força difícil perque els que no parlaven anglès eren ells, això últim sobretot a Alemanya. Posem exemples a algu li sona Grindelwald, Singen, Villingen, Offenburg, Ortenberg…. a que no? doncs a nosaltres tampoc, i és que els nivells de improvisació van arribar al punt de fer-nos dormir una nit al ras, però que va resultat que va ser de les que vam dormir millor perque la calor que hem passat ha estat de ‘aqui te espero’…, algú s’imaginava que a un poble als peus dels Alps a les deu i pico de la nit estessim a 33 graus? nosaltres no, ja que el forro polar, les samarretes de maniga llarga i els texans ens els vam menjar amb patates i xucrut (molt bo)

Street Parade a ZurichCom a coses a destacar, podriem dir que ens vam ‘trobar’ una mena de love parade a Zurich, que molt originalment es deia ‘Street Parade’. Algú ens va dir que es podia haver reunit un milió de persones, i la veritat que ja podria ben ser ja…El problema va ser que la penya començava la festa a les 12 del migdia i a les 12 de la nit tothom ja estava a casona. Aquests horaris a mi no em van acabar d’entrar i vaig passar tot el dia mig zombi de la calor i just quan em començava a animar, cap al vespre, resulta que la festa ja anava de capa caiguda…De fet, al anar cap a Zurich, a quarts de 12 del mati, la penya al tren ja anava com les cabres.

Bebent birres amb en Manolo de villingenUna cosa que també va ser força curiosa és que a Villingen, despres d’haver dormit al carrer vam anar a fer un cafè i l’amo ens va preguntar que d’on erem, al dir-li que erem de Barna, es va posar com un boig i ens va fer anar cap a la cuina, on ens va presentar al pastisser, que va resultar que era un gallec del Barça que feia 13 anys que vivia a Alemanya i amb el que vam acabar fent birres per la tarda….tot aixo es clar, despres de conèixer els seus pares ( que en n’hi duien 40 d’anys a Alemanya) i que van insistir tant si com no en fer-nos de taxistes fins a l’alberg, la veritat és que s’ho van currar molt.

Tela amb l'alberg de VillingenI cap al final del viatge, vam anar a un alberg a Ortenberg que va estava en un castell antic autèntic. I a sobre era festa major del poble i hi havia un concert i barraques al peu del castell. Vam recordar la dita de ‘alli donde fueres haz lo que vieres’ aixi que vam fer el que feia tothom, menjar pels descosits i degustar cerveses fins que no vam poder més. Per cert la Mercè ens va guanyar, ja que tant l’Albert, el Xavi i jo, ja no ens aguantavem drets i ella, mes fresca que una rosa…

També he de dir que Heidelberg és molt txulo i hi ha molt i molt jovent….i quin jovent…Ah, i que durant el viatge, i per solidaritzar-me amb l’Albert, em vaig deixar la perilla, no se pas quant em durarà, i que a Offenburg vam veure començar un foc a una casa i l’arribada dels bombers i tot el percal…

Bé, encara s’estan processant les fotos aixi que vaia veure si acaben i les penjo.

sona: Nawja Jean – She’s got one