Bé, parem una mica, baixem voltes perque comencem a estar als límits de la resistènciafísica i mental. Escriuria alguna cosa, però com que fa quasi una setmana que no ho feia, no s ni per on començar, anem a pams, però.
Aveure…, el dilluns va ser un dia força dolent, com pocs, sort que al final vaig anar amb el Raul a escampar la boira i al final no va estar tant malament
El dimarts vaig acompanyar al Xavi, l’Albert i la Mercè a l’estació de França a comprar els bitllets de interrail per la setmana que ve. Jo, per seguir en la linia dels impresentables no ho vaig fer perque encara no tinc ben clar com acabara de sortir la cosa de les vacances, espero que aquest dilluns que ve, les coses s’aclareixon. Més tard, vaig anar a veure el concert de Morcheeba al Poble espanyol amb el Xavi , la Mi i la Eli. Jo no hi havia anat mai al Poble espanyol i he de reconeixer que és un lloc molt txulo, tot i que no hi vaig donar gaires voltes. 
Després de sopar un frankfurt deplorable (la dieta a prendre pel…) que em va costar un ull de la cara i fer unes birres a 3€ , va començar el concert. Molt tranquis, sense agobios de gent, amb alguns moments molt guais i altres no tant, sobretot quan la guitarra es va espatllar i van estar tres cançons sense, al final van haver de parar i tot, però la cantant va improvisar amb una versió a capella del Summertime que va ser brutal. Desprs d’una hora i mitja, cap a casa, previa visita al Morrosko per passar llista.
El dimecres, molt cansat tot el dia, vaig anar adormit per tot arreu, al curset del matí, a la feina, una mica més i em sobo allà al mig. Al vespre, al curset d’astronomia si que em vaig arribar a dormir, però com que estava a l’ultima fila i estava fosc per les diapos, només em va veure el Xavi. Sortint, cap al Morrosko falta gent. Allà ens vam trobar amb la penya. Chupitos de la risa i cap a casa
ufff, el dijous, hi havia convocada una Tarrak i un sopar, dsprés de donar records a l’Antonio i fer els comptes durant mitja hora, anem al Tramuntana a sopar. Obviament no hi cabiem pas i ens vam esperar força estona, que va passar ràpid perquè vam estar fent l’orni per allà. Després de seure a taula,estavem tant apretats amb els veins de taula que ens hi vam acabar fent amics, (a veure qui em pot passar la foto del petó) . Sortint vam anar al Tombstone a fer unes cervesetes i capa casa. Per aquells que pateixin sobre les proves gràfiques dels fets succeïts al pati del Tombstone, els diré que tots els negatius han estat eliminats, així com també totes les copies en paper existents. La seva reputació present i futura esta en bones mans….
Divendres, ja falta menys, ahir era el dia que tornavem altre cop a la barceloneta a fer una paella, aquest cop per despedir en Gaby, que després de mogollón de temps i històries, al final ha près la gran decisió de marxar de la feina. I està per veure’l, tothom li diu que fa una altra cara, i és veritat. 
Doncs bé, que vam anar al mateix lloc que l’última vegada. Ens va atendre una altra cambrera, tot i que estavem a la mateixa taula i que estava treballant, sera que li vam donar massa la tabarra? no m’estranyaria gens que quan ens va vaure, perque ens va reconèixer, li entrés un mal de panxa sobtat. Aquesta vegada erem més i al final, no vam anar a treballar a la tarda, ningú. Ens vam apalancar al txiringito que hi ha a la sorra a prendre la fresca i contemplar el paisatge. Segur que feiem una fila…Ms tard, vaig anar a la última sessió del curset d’astronomia, tot i que em feia una mica de mandra, pero vaja, i després, com no, al Morrosko. Allà es van gestar les causes del mal de cap que tinc avui, més tard es van acabar de perfilar al Barro, d’on al final em vaig perdre i després de buscar a la penya com si fos un nen perdut al supermercat, vaig decidir marxar.
En resum, una setmana a tot tren, potser massa i tot, a partir d’ara m’hauré de dedicar a altres coses més profitoses, perque avui ho tinc tot per fer a casa i em fa un pal…Vaig a veure si puc penjar totes les fotos, perque no se pas com organitzar-les, em sembla que haurè de fer que el slide de les galeries sigui un arbre ‘collapsible’ que se’n diuen….Bé, ja he penjat les fotos, quina feinada.
sona : Ojos de brujo – Tiempo de solea
I va
