Ahir vaig fer una costellada i una calçotada en un mateix dia.
La costellada la vaig fer a Terrassa aqui:
a la cruïlla de la carretera Rellinars amb l’Abat Marcet gràcies a una tapa metàl·lica que relliscava a més no poder. Tot i aixecar-me de seguida , em vaig endur una bona patacada que encara em molesta força a hores d’ara. Unes senyores que em van veure i van aguantar estoicament el riure em van comentar que era la segona persona que queia al mateix lloc aquell matí, que era una vergonya i que hauria de denunciar a l’Ajuntament. Sempre el verb haver…
I la calçotada, que inicialment s’havia de fer al Torrent de l’Escaiola a Matadepera (nom de mal presagi per a un dia de caure pel carrer), però que per manca de previsió i la gentada que havia pensat el mateix que nosaltres, es va haver de traslladar sobtadament a la Riera dels Nesprers a Mura,
amb el patir de no dur gaire benzina i deixar penjat a Terrassa qui es va presentar dues hores tard i sense cotxe al punt inicial.
De la calçotada en quedarà el record de la manera com el Xavi i la Meri donen les bones notícies en públic 😀 Felicitats!!!
