Tag Archive for 'consum'

Mesurar el consum del cotxe amb fuelly.com

Arran del post d’ahir i aprofitant que aquest matí el consum del cotxe és extraordinariament bo (4.4 litres/100Km = 57.37 MPG ) us poso 4 fotos que ho demostren. I dic extraordinari perque no correspòn a un consum real ja que vaig posar benzina just abans d’entrar a l’autopista a fer un tram llarg i vaig fer poc tros de ciutat, de manera que es un número que enganya perque és impossible de mantenir. Quan acabi el dipòsit ja veurem quina ha estat la mitjana de consum.

  • Consum Mig 4.1 litres/100Km !!!

    Consum mitjà de 4.1 litres/100Km
  • Velocitat Mitjana

    Velocitat mitjana de 62 Km/h

Investigant una mica més en tot aquest tema del consum de combustible del cotxe, he trobat un munt de consells addicionals per augmentar l’eficiencia de la nostra conducció i conceptes que desconeixia com per exemple el de Hypermiler, que són aquells que utilitzen aquestes consells de conducció aconseguint fins i tot consums menors que els indicats pels propis fabricants.

Tinc la sensació que als EUA estan molt més concienciats amb aquest tema ja que hi ha força webs al seu voltant, com per exemple fuelly.com, una petita xarxa social per fer seguiment i comparatives del consum del nostre cotxe amb els dels altres usuaris. Després de donar d’alta el nostre cotxe amb algunes dades bàsiques, només cal que anem introduint les dades dels nostres repostatges (Km recorreguts, litres posats i preu per litre), per tal que ens calculi el MPG, ens digui quants Kms hem recorregut, amb quina velocitat mitjana, quants euros hem gastat , a quant ens surt el kilòmetre… i a més a més un badge amb la nostra fitxa que ja he poast a la columna dreta

  • Estadístiques de consum del nostre cotxe amb fuelly.com
  • Gràfica Comparativa de consum de combustible entre cotxes del mateix model

Fuelly.com disposa d’un fòrum sobre la propia aplicació i un altre sobre com reduir el consum, permet aplicar tags i ofereix consells d’altres membres. En general em recorda molt al funcionament de moneytrackin, el mateix concepte però aplicat als nostres calerons que ens guarden els nostres amics els bancs. També hi ha altres serveis similars com fuelfrog, fuelclinic, o mymilemarker o fins i tot una tenda d’adhesius pel cotxe indicant el nostre MPG. Les dades del meu cotxe no son del tot exactes perque estava apuntant malament els repostatges, cal apuntar els km que has fet des de l’ultim repostatge i com que no els havia guardat, els vaig aproximar a 5litres als 100Km basant-me en els carrecs al banc, tot i que ja dic que estic un pèl per sota. A mida que passi el temps ja s’anirà corretgint.

Espero que amb aquests dos posts us hagi picat el cuquet per ser un hypermiler quan hagueu d’agafar el cotxe i així tot plegats contaminem una mica menys i estalviem alguns calerons.

M’he canviat el cotxe i ara consumeixo menys

Tot i que ja fa dies, encara no havia comentat per aqui que el dia del meu aniversari pel matí vaig tenir una petita topada amb el vell Opel Corsa, suficient per rebentar el radiador. Com que ja tenia pendent un seguit de reparacions per valor de més de 1000 euros i al taller ja m’havien dit que amb prou fines valia la pena arreglar-lo, es va veure clar que calia canviar el cotxe (malgrat que tenia la il·lusa l’esperança que fos l’últim). Em vaig agafar el dia de festa obligat perque em cal el cotxe per anar a treballar i vaig repassar varies tendes de cotxes de segona mà de Terrassa, Sabadell i Cerdanyola (el perquè de comprar un cotxe de segona mà ja l’explicaré en un altre post). A última hora de la tarda en vaig trobar un que em va fer molt el pes, i després de provar-lo durant 20minuts, en un acte impropi d’un cagadubtes patològic, vaig deixar una paga i senyal : Un Ford Focus 1.6 Diesel

Dues de les novetats que té el cotxe de les que estic molt satisfet i que m’han canviat la manera de conduir en 2 mesos són les seguents:

  1. l’ordinador de abord (es diu aixi?) que m’indica el consum en litres/100Km, l’autonomia del dipòsit i la velocitat mitjana.
  2. el control de creuer, és a dir, un botó al volant que permet fixar una velocitat i mantenir-la sense prémer l’accelerador.

En primer lloc, veure el consum mitjà del cotxe em motiva per reduir el consum al mínim possible, mirant de fer una conducció més eficient i de retruc estalviar benzina i fixar-me més en el preu que en paguem a les benzineres. Actualment el cotxe està consumint lleugerament per sota dels 5 litres als 100 (4.9), però l’he arribat a mantenir a 4.5 ( ^^)y

En segon lloc, poder fixar una velocitat no només m’ajuda a reduir el consum sinó que a més fa que condueixi molt més relaxat, ja sigui per descansar les cames o per evitar les multes de velocitat dels radars al complir els límits de velocitat establerts (cosa francament difícil i a vegades perillosa).

Aquest post no és pas per fer dentetes, només que ho tenia pendent d’explicar per parlar d’un tema relacionat en un proper post.

Medir el consum d’electricitat amb Efergy

En l’anterior post sobre l’apagada per al canvi climàtic ja volia parlar de l’Efergy , un contador que medeix en temps real el consum elèctric de casa i mostra les petites variacions de consum o ens avisa en superar cert límit, ajudant-nos a identificar-ne l’origen i afavorir l’estalvi energètic, a més de mantenir un registre històric per fer-ne el seguiment. Permet visualitzar el consum elèctric directament en kW/h , o veure la equivalència a euros o a Kg de CO2 emesos a l’atmosfera , si li introduim els paràmetres de la nostra instal·lació i els factors de conversió adients.

L’aparell consta de dues parts que es comuniquen sense fils ( a una freqüència de 433MHz) :

Efergy Sensor TransmissorEl sensor/ transmissor inalàmbric , el sensor és una pinça especial que s’instala envoltant el cable fase de la nostra escomesa elèctrica (sense necessitat de un instal·lador oficial) i que esta connectada a un transmissor (a piles) que envia les dades de consum cada 6 segons al visualitzador. La sensibilitat és suficient com per detectar les bombetes de baix consum de menys potència i te un abast suficient per a un pis gran (40-70m segons les especificacions tècniques)

Visualitzador consum elèctric Efergy El contador/visualitzador, té l’aparença d’un despertador i és on es recullen i enmagatzemen totes les dades fins a un màxim de dos anys. Amb un únic botó podem veure les diferents mesures de consum i amb un altre accedir a l’històric acumulat per dies setmanes o mesos. Com hauria de ser sinó, ve amb una pantalla retroil·luminada per poder fer proves de consum estant a les fosques.

Aquestes dues fotografies estan extretes del site de Efergy, però aquí us ensenyo les de la instal·lació de casa que son, precisament, més “d’estar per casa” (clicka per veure-les més grans). Com podeu veure a l’esquerra hi ha l’escomesa precintada que no ha calgut pas tocar i a la part de la dreta hi ha la pinça, que en el meu cas va força justa. De la pinça en surt el cable que arriba al transmissor, que es pot enganxar a fora de la caixa de connecions amb un petit adhesiu. El resultat final és força discret

Efergy

Efergy

A continuació les fotografies de l’aparell receptor mostrant les lectures durant durant la “Earth Hour“. Aquesta és però la versió vella ja que ara n’han tret un de nou més estilitzat que podeu veure a la versió anglesa del site.

Effergy Earth hour day KW/h

Effergy Earth hour day Kg/CO2

Ja fa dos anys que vaig saber de l’existència d’aquests aparells (smart meters) en llegir una notícia que deia que el govern britànic en proporcionaria gratuitament a totes les llars, tot i que no se si es va arribar a portar a terme. Si que sembla però que a Anglaterra es fan servir més aquesta mena d’aparells a jutjar per l’origen de les tendes d’ebay que n’ofereixen, ja sigui el Efergy , el Owl o els endolls del tipus Kill-A-Watt.

Buscant informació he trobat aquesta web amb una taula comparativa entre els diferents medidors de consum i on fins i tot ofereixen un servei de lloguer per que els puguis provar. Per contra, per aquí no se’n sent a parlar gaire d’aquests aparells, costen bastant de trobar i als pocs llocs que els venen, ho fan a un preu que amb el canvi de la lliura duplica el preu que pots trobar a ebay. I aquí és on apareix la mena de contradicció que esmentava al post anterior, ja que fer-se portar amb avió un aparell per reduir les emissions de CO2, és un absolut despropòsit, però de fet, encara que el compressim aquí igualment està fabricat a la Xina…

Poc després de comprar el Efergy vaig veure que Google sembla que esta fent el prototip del seu propi smart-meter, un projecte que caldrà seguir i que trobo que te uns objectius molt i molt ambiciosos, però qui sap, venint de Google…Com diu a la seva pàgina “If you cannot measure it, you cannot improve it.” així que de moment estic medint per poder reduir més endavant, i si amb aquest post us animo a reduïr, potser em podré mig redimir del despropòsit.

Amb tot, he de confessar que des que el vaig instalar al febrer, si que m’ha servit per ser conscient del consum d’electricitat però no es pot dir que hàgim reduït gaire el consum, de fet m’ha fet adonar de la impossibilitat de reduir-lo a manys que es canviï radicalment els nostres costums, i això ja és més dificil.

Us deixo un video casolà perque en veieu el funcionament (s’admeten comentaris respectuosos)


Medir el consum elèctric amb Efergy from albir on Vimeo.

Masoquisme comercial

Via twitter arribo a aquest post d’en Miquel Pellicer on qualifica la frustrant experiencia d’anar a comprar a segons quins centres comercials com a masoquista. Com que el comentari que li anava a deixar se’m feia molt llarg he pensat que millor fer-ne un post.

Normalment no acostumo a comprar compulsivament, un costum ben generalitzat i promocionat arreu, sino que sóc dels que es miren i es remiren les opcions, les caracteristiques i almenys un parell o tres d’establiments diferents (grans i petits) abans de decidir gastar els quartos. De fet per mandra o per garrepa força vegades passa molt temps fins que m’acabo comprant quelcom que necessito i després penso que ho hauria d’haver fet abans.

Això fa que quan arribo a una tenda a comprar alguna cosa, sobretot amb temes tecnologics, resulta que se mes coses del producte que el venedor que me l’esta venent. A vegades reconeixen obertament que no en saben un borrall i es queden tant amples, altres fan l’esforç de mirar les instruccions i buscar una resposta, si hi ha més venedors a vegades et deriven a un altre (comodin del la llamada), i els pitjors, els que et menteixen descaradament amb el primer que els ve al cap encara que no tingui ni cap ni peus. Això genera una sensació d desconfiança molt gran i poques vegades hi he acabat comprant, a menys que sapiga que es exactament el mateix producte i sigui més barat o em caigui més a prop.

Casio fx-82DA mode d’anècdota, estant a la universitat, buscava una calculadora científica que tractes amb matrius de complexes (per electrònica) i vaig entrar en un basar d’aquests d’electrònica perque vaig veur que en tenien algunes. Li pregunto si tenen calculadores científiques que tractin amb “complexes” i la dependenta m’ensenya la casio típica amb la tapa de plàstic que feia frontisa i em diu : ” Hombre, esta es compleja”…. :S

És aleshores quan trobes a faltar el dependent que sap fer funcionar tots els productes que ven i et pot ensenyar els avantatges d’aquest envers aquell. Quantes vegades es treu un producte de la caixa, se li posen unes piles i es posa en marxa al teu davant? prometo que jo aixo ho havia vist, i no deu pas fer tant de temps….

No és que les grans superficies comercials necessariament impliquin aquesta mena de “tracte” envers als clients, però evidentment la rotació i la precarietat no facilita una atenció satisfactòria, és per això que si vull que em dediquin 20 minuts acostumo a anar al petit comerç. De fet algunes vegades hi he comprat més car precisament perque entenc que la diferència em compensa, però realment el tema dels horaris comercials (untema complicat) no m’ajuda gaire. L’any passat quan vaig anar al passi/xerrada del documental “Gran Superficie” vaig preguntar al ponent com es podien resoldre aquest problema i em va contestar: “qui ha de resoldre el problema de l’horari ets tu mateix”.

En fi, que estic d’acord amb el títol que li ha posat al post i a vegades ens ho busquem nosaltres mateixos, per això el repeteixo aqui. nanit