Aquest dimecres passat vaig anar a veure Luar Na Lubre al Faktoria d’Arts de la Rasa, un grup que coneixia de nom i poc més però que em va agradar bastant, i del que un cop allà em van sonar unes quantes cançons, com la de “Chove en Santiago” o “Os Animais” que segur que us sonarà d’un anunci de cotxes. També em va agradar força la versió de “el derecho de vivir” de Victor Jara , i “Camariñas” i “Costa da morte” que amb el discurs previ que van fer em va recordar quan vaig anar a netejar txapapote el gener del 2003 a Muxía (al davant de Camariñas), i també que he de recuperar el site que vaig fer per aquelles i que es va perdre en algun traspas de servidor.
Del concert l’única pega va ser que al so li hagues afegit uns quants decibels més (és la primera vegada que veig un contador de dB’s en una sala). Com que al programa de propers concerts al Faktoria n’hi havia alguns de interrants, com ara “Ojos de brujo” el 19 de juny, suposo que ja ho anirem averiguant això del so. Aquí us deixo la resta de fotos fetes des de primera fila
Per cert, si no sabeu què és el spotify o en voleu una invitació, encara me’n queda alguna.
Aquest diumenge al vespre vaig anar a veure al Boss, en Bruce Springsteen al Camp Nou. Tot i que no en sóc un gran fan, ja l’havia vist en directe a la Monumental fa un munt d’anys per l’època del “Human Touch” i el “Lucky Town”, tot i així, aquest concert puja al meu top 5 particular, per darrera del de l’any passat d’en Roger Waters i empatat amb el dels Stones del 2003. Hi havia força cançons que no recordava, es veu que el concert del dissabte va ser una mica més en plan greatest hits, però veure com el Boss es passejava per davant de l’escenari i anava donant la mà als seguidors, tocant-los, deixant-se tocar, feia posar la pell de gallina, la veritat.
A vegades et preguntes si deu ser veritat quan un cantant en un concert diu que la teva ciutat és la millor del món per anar a tocar, però realment es notava que li venia molt de gust estar aquella nit allà. Després d’un parell de visos, preguntava en català si en teniem prou i la gent que despés de tres hores encara en voliem més, vam acabar cantant la bamba/twist’n’shout. Una nit memorable.
Aquí us deixo els pocs videos que vaig gravar amb la càmara i l’enllaç a les fotos
Per cert, que convertir a FLV els videos de la càmara nova m’ha costat força però ara em sembla que ja ho tinc per la mà, i amb el nou servidor hauria d’anar millor que quan depenia de la meva adsl. Jo que miro de no posar material sensible al youtube resulta que hi ha una allau de videos del concert… si és que quan un ho vol fer bé….
Abans d’ahir en un sopar, vaig estar recordant el concert que Roger Waters va fer a Barcelona aquest abril passat i que tinc etiquetat al cervell com el millor que he anat. Parlant-ne vaig recordar que vaig fer força videos però que no estaven disponibles enlloc, principalment perque no volia pujar-los a serveis com youtube i similars, per evitar problemes. Així feia temps que volia trobar una manera ràpida de penjar-los en aquesta pàgina.
Ahir em vaig estar barallant amb el visor de fitxers FLV d’en Jeroen Wijering, el plugin Flash Video Player de wordpress (que de moment no faig servir), amb el ffmpeg, una peça de software lliure per fer conversions de formats de audio i video per passar els fitxers AVI de la camara a FLV, (que per cert vaig haver de recompilar per tenir suport d’audio), i finalment amb un script en php que em genera una playlist a partir dels videos d’una carpeta (es pot baixar de la pàgina d’extres del visor de flv’s).
Ja fa un temps que em va rondant pel cap el fer més videos, però em calia alguna manera de publicar-los que no fos massa entretinguda. Tot i que el cabal de sortida de l’ADSL de casa no es per tirar cohets sembla que amb una mica de paciència encara es poden veure prou bé. Estreno doncs una categoría de videos on n’hi posaré de nous i potser també de vells que valgui la pena recuperar. Potser el seguent pas seria publicar-ne un feed en plan videoblog, però primer mirarem si de veritat anem fent videos de tant en tant i si cal, després ja es veurà.
De moment aquí podeu veure els videos del concert d’en Roger Waters, Dark Side of the Moon, i de fons escoltar com cantàvem. A mi amb els útlims encara ara se’m posa la pell de gallina
