Tag Archive for 'CO2'

Receptes per al desastre, una dieta de CO2

Recipes For Disaster Movie PosterAquest dimecres passat em vaig escaquejar d’anar a veure el Castell de focs de la Festa Major de Terrassa per arribar-me al Cinema Catalunya a veure el documental del mes de Juliol : Receptes per al desastre

El documental relata com un matrimoni finlandès amb dos fills petits s’autoimposa durant tot un any una dieta baixa en petroli per reduir les seves emissions de CO2.

Després d’una introducció on se’ns mostra l’estil de vida de la familia, molt semblant al que portem per aquí , el pare de família i impulsor de la idea, exposa les seves preocupacions i motius pels quals ha pres la decisió i quines seran les mesures que prendran. Bàsicament deixar d’utilitzar i comprar productes derivats del petroli, és a dir:

  • Deixar d’utilitzar el cotxe per anar a peu , amb bicicleta o amb el transport públic.
  • No comprar res de plàstic o que contingui plàstic, inclòsos els embalatges. (sense llençar res de plàstic que ja tenien)

Després d’apagar els llums de la casa , el primer problema seriós que es troben és que practicament tot va embolicat o envasat amb plàstic, i per tant deixen de comprar artícles com el paper higiènic, la pasta de dents el xampú i altres productes cosmètics i d’higiene personal que són derivats del petroli, per fer-se ells mateixos les seves pròpies receptes, amb resultats desiguals. Tot plegat explicat amb un tò força divertit però ben aviat les coses es van posant cada cop més dures, sobretot cap el nadal i l’hivern.

Malgrat que no combrego amb algunes coses que diu i en alguns aspectes em sembla poc documentada perque alguns temes importants els passa per alt, si que la trobo molt recomanable per identificar algunes de les diferents actituts que tenim tots enfront el canvi climàtic i i els nostres hàbits, o més aviat vicis, de consum. A més, l’empatia que sents pels protagonistes i l’absència del punt apocalíptic anima a fer moltes petites coses que apunten en la mateixa direcció.

Si mireu el calendari veureu que la fan a dates concretes a diferents ciutats, per als de Barcelona aquest dijous al Verdi Park, aixi que no vull explicar massa cosa per si algú la vol anar a veure.

Sobre la Earth Hour Day i apagar el llum

Quan a principis del 2007 es va demanar d’apagar els llums durant 5 minuts, jo m’hi vaig manifestar en contra perque em semblava una tonteria contraproduent que estalviava molt poc amb l’objectiu de concienciar a qui segurament ja ho estava i que a més posava en risc la xarxa elèctrica. Al final, la convocatòria no es va seguir pas gaire i no hi va haver cap efecte negatiu,i no se fins a quin punt algun de positiu perque no es pot saber quanta gent es va sensibilitzar amb el tema que no ho estés abans.

Aquest dissabte al vespre (dos anys després) la WWF ens convidava a apagar els llums durant la Hora de la Terra (Earth Hour), per cridar l’atenció sobre els efectes del canvi climàtic i exigir als líders polítics que comencin a prendre mesures. Com que una hora ja no són 5 minuts i veient que no havia passat res greu en la anterior ocasió vam decidir seguir la convocatòria, parant durant una hora tots els aparells elèctrics de la casa (inclòs el node guifi.net) a excepció de la nevera, i tot plegat contant el consum amb un medidor addicional que us presentaré en un altre post.

Mirant per la finestra a les 20:30 en punt vam veure com s’apagaven simultàniament menys de mitja dotzena de pisos , algun altre més en els següents dos minuts i prou. Per bé que vam estar una hora les fosques amb espelmes i en alguns moments ens vam adonar de l’enganxats que estem a la energia i a la electricitat, la sensació que vaig tenir va ser més aviat agra per diversos motius:

  • Veure per la finestra que el seguiment és minoritari
  • No és gaire encoratjador saber que a espanya, essent optimistes només es va reduir el consum entre un 1% i un 2% (sense entendre aquest percentatge de la gràfica de consum de REE) , i més veient que es considera que el volum de participació ha estat un èxit
  • Adonar-te que en ocasions com aquesta i moltes altres, t’estas enganyant perque només estas aplaçant coses que faras igualment (no estalvies pas cap rentadora, només l’ajornes)
  • i sobretot observar que el guany de reduir en un hàbit pot ser molt petit al costat d’un altre que no pots, no has sabut o no has volgut reduir. (per exemple esforçar-se amb la llum i després anar de vacances amb avió)

He de reconèixer que en els últims mesos he intentat reduïr la meva disonància cognitiva respecte al tema del canvi climàtic i m’he relaxat una miqueta, pensant i sabent certes coses però fent les contràries, unes vegades per comoditat i altres perque suposarien un sacrifici massa gran per mi. Ara mateix per exemple, no puc prescindir del cotxe per anar a treballar mentre que abans hi anava amb tren. Quant de malament m’he de sentir per augmentar considerablement la meva empremta de carboni? o representa que amb apagar el llum ja ho compenso i ja puc estar tranquil i anar de vacances amb avió? (Esta clar que no!) Aquesta situació es repeteix infinitament si dediques prou temps a informar-te de l’origen , els usos i el destí de moltes de les coses que utilitzem a diari o de molts dels nostres hàbits.

Ara per ara, tal com esta muntat tot plegat opino que cal tenir un nivell de compromís altíssim per presumir de coherencia respecte al canvi climàtic si estas ben informat, (si no en tens ni idea o te la bufa és molt més fàcil) i penso que accions com les del dissabte només fan que banalitzar la situació. Tant de bo es prenguessin mesures que promoguéssin i ajudéssin a fer un canvi d’hàbits generalitzat, però molt em temo que en realitat no és això el que volen (volem?) , i menys ara que tenim l’excusa perfecta.

Arriscant-me a sonar com el “Capitan Aranya” que deia “aixequem-nos i aneu-hi” començo a pensar que se’ns esta passant l’arròs mentre es parla de concienciació i anem fent actes simbòlics esporàdics. Cada vegada que es reuneixen els polítics en cimeres, a part de veure que no s’ha complert els objectius de la cimera anterior, es plantejen objectius poc ambiciosos i a molt llarg plaç. Quant es pensa començar a fer coses de veritat? Que ja estem al 2009, COLLONS!!!

en fi, millor paro aqui… un altre dia ensenyo el medidor de consum i ‘rajo’ una mica més.