Tag Archive for 'canvi climatic'

Receptes per al desastre, una dieta de CO2

Recipes For Disaster Movie PosterAquest dimecres passat em vaig escaquejar d’anar a veure el Castell de focs de la Festa Major de Terrassa per arribar-me al Cinema Catalunya a veure el documental del mes de Juliol : Receptes per al desastre

El documental relata com un matrimoni finlandès amb dos fills petits s’autoimposa durant tot un any una dieta baixa en petroli per reduir les seves emissions de CO2.

Després d’una introducció on se’ns mostra l’estil de vida de la familia, molt semblant al que portem per aquí , el pare de família i impulsor de la idea, exposa les seves preocupacions i motius pels quals ha pres la decisió i quines seran les mesures que prendran. Bàsicament deixar d’utilitzar i comprar productes derivats del petroli, és a dir:

  • Deixar d’utilitzar el cotxe per anar a peu , amb bicicleta o amb el transport públic.
  • No comprar res de plàstic o que contingui plàstic, inclòsos els embalatges. (sense llençar res de plàstic que ja tenien)

Després d’apagar els llums de la casa , el primer problema seriós que es troben és que practicament tot va embolicat o envasat amb plàstic, i per tant deixen de comprar artícles com el paper higiènic, la pasta de dents el xampú i altres productes cosmètics i d’higiene personal que són derivats del petroli, per fer-se ells mateixos les seves pròpies receptes, amb resultats desiguals. Tot plegat explicat amb un tò força divertit però ben aviat les coses es van posant cada cop més dures, sobretot cap el nadal i l’hivern.

Malgrat que no combrego amb algunes coses que diu i en alguns aspectes em sembla poc documentada perque alguns temes importants els passa per alt, si que la trobo molt recomanable per identificar algunes de les diferents actituts que tenim tots enfront el canvi climàtic i i els nostres hàbits, o més aviat vicis, de consum. A més, l’empatia que sents pels protagonistes i l’absència del punt apocalíptic anima a fer moltes petites coses que apunten en la mateixa direcció.

Si mireu el calendari veureu que la fan a dates concretes a diferents ciutats, per als de Barcelona aquest dijous al Verdi Park, aixi que no vull explicar massa cosa per si algú la vol anar a veure.

Medir el consum d’electricitat amb Efergy

En l’anterior post sobre l’apagada per al canvi climàtic ja volia parlar de l’Efergy , un contador que medeix en temps real el consum elèctric de casa i mostra les petites variacions de consum o ens avisa en superar cert límit, ajudant-nos a identificar-ne l’origen i afavorir l’estalvi energètic, a més de mantenir un registre històric per fer-ne el seguiment. Permet visualitzar el consum elèctric directament en kW/h , o veure la equivalència a euros o a Kg de CO2 emesos a l’atmosfera , si li introduim els paràmetres de la nostra instal·lació i els factors de conversió adients.

L’aparell consta de dues parts que es comuniquen sense fils ( a una freqüència de 433MHz) :

Efergy Sensor TransmissorEl sensor/ transmissor inalàmbric , el sensor és una pinça especial que s’instala envoltant el cable fase de la nostra escomesa elèctrica (sense necessitat de un instal·lador oficial) i que esta connectada a un transmissor (a piles) que envia les dades de consum cada 6 segons al visualitzador. La sensibilitat és suficient com per detectar les bombetes de baix consum de menys potència i te un abast suficient per a un pis gran (40-70m segons les especificacions tècniques)

Visualitzador consum elèctric Efergy El contador/visualitzador, té l’aparença d’un despertador i és on es recullen i enmagatzemen totes les dades fins a un màxim de dos anys. Amb un únic botó podem veure les diferents mesures de consum i amb un altre accedir a l’històric acumulat per dies setmanes o mesos. Com hauria de ser sinó, ve amb una pantalla retroil·luminada per poder fer proves de consum estant a les fosques.

Aquestes dues fotografies estan extretes del site de Efergy, però aquí us ensenyo les de la instal·lació de casa que son, precisament, més “d’estar per casa” (clicka per veure-les més grans). Com podeu veure a l’esquerra hi ha l’escomesa precintada que no ha calgut pas tocar i a la part de la dreta hi ha la pinça, que en el meu cas va força justa. De la pinça en surt el cable que arriba al transmissor, que es pot enganxar a fora de la caixa de connecions amb un petit adhesiu. El resultat final és força discret

Efergy

Efergy

A continuació les fotografies de l’aparell receptor mostrant les lectures durant durant la “Earth Hour“. Aquesta és però la versió vella ja que ara n’han tret un de nou més estilitzat que podeu veure a la versió anglesa del site.

Effergy Earth hour day KW/h

Effergy Earth hour day Kg/CO2

Ja fa dos anys que vaig saber de l’existència d’aquests aparells (smart meters) en llegir una notícia que deia que el govern britànic en proporcionaria gratuitament a totes les llars, tot i que no se si es va arribar a portar a terme. Si que sembla però que a Anglaterra es fan servir més aquesta mena d’aparells a jutjar per l’origen de les tendes d’ebay que n’ofereixen, ja sigui el Efergy , el Owl o els endolls del tipus Kill-A-Watt.

Buscant informació he trobat aquesta web amb una taula comparativa entre els diferents medidors de consum i on fins i tot ofereixen un servei de lloguer per que els puguis provar. Per contra, per aquí no se’n sent a parlar gaire d’aquests aparells, costen bastant de trobar i als pocs llocs que els venen, ho fan a un preu que amb el canvi de la lliura duplica el preu que pots trobar a ebay. I aquí és on apareix la mena de contradicció que esmentava al post anterior, ja que fer-se portar amb avió un aparell per reduir les emissions de CO2, és un absolut despropòsit, però de fet, encara que el compressim aquí igualment està fabricat a la Xina…

Poc després de comprar el Efergy vaig veure que Google sembla que esta fent el prototip del seu propi smart-meter, un projecte que caldrà seguir i que trobo que te uns objectius molt i molt ambiciosos, però qui sap, venint de Google…Com diu a la seva pàgina “If you cannot measure it, you cannot improve it.” així que de moment estic medint per poder reduir més endavant, i si amb aquest post us animo a reduïr, potser em podré mig redimir del despropòsit.

Amb tot, he de confessar que des que el vaig instalar al febrer, si que m’ha servit per ser conscient del consum d’electricitat però no es pot dir que hàgim reduït gaire el consum, de fet m’ha fet adonar de la impossibilitat de reduir-lo a manys que es canviï radicalment els nostres costums, i això ja és més dificil.

Us deixo un video casolà perque en veieu el funcionament (s’admeten comentaris respectuosos)


Medir el consum elèctric amb Efergy from albir on Vimeo.

Sobre la Earth Hour Day i apagar el llum

Quan a principis del 2007 es va demanar d’apagar els llums durant 5 minuts, jo m’hi vaig manifestar en contra perque em semblava una tonteria contraproduent que estalviava molt poc amb l’objectiu de concienciar a qui segurament ja ho estava i que a més posava en risc la xarxa elèctrica. Al final, la convocatòria no es va seguir pas gaire i no hi va haver cap efecte negatiu,i no se fins a quin punt algun de positiu perque no es pot saber quanta gent es va sensibilitzar amb el tema que no ho estés abans.

Aquest dissabte al vespre (dos anys després) la WWF ens convidava a apagar els llums durant la Hora de la Terra (Earth Hour), per cridar l’atenció sobre els efectes del canvi climàtic i exigir als líders polítics que comencin a prendre mesures. Com que una hora ja no són 5 minuts i veient que no havia passat res greu en la anterior ocasió vam decidir seguir la convocatòria, parant durant una hora tots els aparells elèctrics de la casa (inclòs el node guifi.net) a excepció de la nevera, i tot plegat contant el consum amb un medidor addicional que us presentaré en un altre post.

Mirant per la finestra a les 20:30 en punt vam veure com s’apagaven simultàniament menys de mitja dotzena de pisos , algun altre més en els següents dos minuts i prou. Per bé que vam estar una hora les fosques amb espelmes i en alguns moments ens vam adonar de l’enganxats que estem a la energia i a la electricitat, la sensació que vaig tenir va ser més aviat agra per diversos motius:

  • Veure per la finestra que el seguiment és minoritari
  • No és gaire encoratjador saber que a espanya, essent optimistes només es va reduir el consum entre un 1% i un 2% (sense entendre aquest percentatge de la gràfica de consum de REE) , i més veient que es considera que el volum de participació ha estat un èxit
  • Adonar-te que en ocasions com aquesta i moltes altres, t’estas enganyant perque només estas aplaçant coses que faras igualment (no estalvies pas cap rentadora, només l’ajornes)
  • i sobretot observar que el guany de reduir en un hàbit pot ser molt petit al costat d’un altre que no pots, no has sabut o no has volgut reduir. (per exemple esforçar-se amb la llum i després anar de vacances amb avió)

He de reconèixer que en els últims mesos he intentat reduïr la meva disonància cognitiva respecte al tema del canvi climàtic i m’he relaxat una miqueta, pensant i sabent certes coses però fent les contràries, unes vegades per comoditat i altres perque suposarien un sacrifici massa gran per mi. Ara mateix per exemple, no puc prescindir del cotxe per anar a treballar mentre que abans hi anava amb tren. Quant de malament m’he de sentir per augmentar considerablement la meva empremta de carboni? o representa que amb apagar el llum ja ho compenso i ja puc estar tranquil i anar de vacances amb avió? (Esta clar que no!) Aquesta situació es repeteix infinitament si dediques prou temps a informar-te de l’origen , els usos i el destí de moltes de les coses que utilitzem a diari o de molts dels nostres hàbits.

Ara per ara, tal com esta muntat tot plegat opino que cal tenir un nivell de compromís altíssim per presumir de coherencia respecte al canvi climàtic si estas ben informat, (si no en tens ni idea o te la bufa és molt més fàcil) i penso que accions com les del dissabte només fan que banalitzar la situació. Tant de bo es prenguessin mesures que promoguéssin i ajudéssin a fer un canvi d’hàbits generalitzat, però molt em temo que en realitat no és això el que volen (volem?) , i menys ara que tenim l’excusa perfecta.

Arriscant-me a sonar com el “Capitan Aranya” que deia “aixequem-nos i aneu-hi” començo a pensar que se’ns esta passant l’arròs mentre es parla de concienciació i anem fent actes simbòlics esporàdics. Cada vegada que es reuneixen els polítics en cimeres, a part de veure que no s’ha complert els objectius de la cimera anterior, es plantejen objectius poc ambiciosos i a molt llarg plaç. Quant es pensa començar a fer coses de veritat? Que ja estem al 2009, COLLONS!!!

en fi, millor paro aqui… un altre dia ensenyo el medidor de consum i ‘rajo’ una mica més.

Mals averanys

Tota aquesta setmana que tinc com un desasossec cada vegada que escolto les noticies i m’assabento de com van (o diuen qeu van) les coses. Des que la setmana passada va caure a les meves mans un exemplar del llibre “Calor: Como parar el calentamiento global” i vaig llegir quantes particules per milió de CO2 (440) es necessiten per augmentar 2 graus la temperatura mitjana de la terra i quins serien els seus efectes(estem a 385 ), cada vegada que veig algun polític dient quelcom sobre el canvi climàtic i les reduccions d’emissions o el peak oil i la dependencia del petroli, m’agafa com una fluixera estranya, com una mena de depressió que m’incita a fer alguna cosa inmediatament, la que sigui. De fet no tinc clar en quina de les 7 fases d’acceptació del zenit del petroli em trobo: em moc entre la culpa, la depressió i la ràbia

A mida que vaig llegint més i més, i amb aquest estat psicològic , veure una foto dels caps d’estat del G8 plantant un arbre a Japó i comprometent-se a reduir la meitat de les emissions de CO2 per a l’any 2050, em sembla un insult indignant. Reduir les emissions en un 50%, respecte a que? les d’ara?, les del 1980? les que vam dir(alguns) a Kyoto?. Caldria tenir en compte molts més paràmetres i amb un horitzó molt més proper per poder veure si les mesures tenen l’efecte desitjat i tenir temps de corretgir-les i ampliar-les. Espero de veritat que la no-linealitat dels ecosistemes i les seves retroalimentacions positives no ens donin una desagradable sorpresa d’un dia per l’altre.

Tinc un munt de preocupacions voltant pel cap, rellegeixo el post i no diu tot el que vull dir, m’agradaria expressar-me millor, però ara mateix en soc incapaç.

Per cert no us perdeu el video de Oily Cassandra al que fa referencia, així com els del recull que en fa SubtUtiles,