Aquest dimecres passat em vaig escaquejar d’anar a veure el Castell de focs de la Festa Major de Terrassa per arribar-me al Cinema Catalunya a veure el documental del mes de Juliol : Receptes per al desastre
El documental relata com un matrimoni finlandès amb dos fills petits s’autoimposa durant tot un any una dieta baixa en petroli per reduir les seves emissions de CO2.
Després d’una introducció on se’ns mostra l’estil de vida de la familia, molt semblant al que portem per aquí , el pare de família i impulsor de la idea, exposa les seves preocupacions i motius pels quals ha pres la decisió i quines seran les mesures que prendran. Bàsicament deixar d’utilitzar i comprar productes derivats del petroli, és a dir:
- Deixar d’utilitzar el cotxe per anar a peu , amb bicicleta o amb el transport públic.
- No comprar res de plàstic o que contingui plàstic, inclòsos els embalatges. (sense llençar res de plàstic que ja tenien)
Després d’apagar els llums de la casa , el primer problema seriós que es troben és que practicament tot va embolicat o envasat amb plàstic, i per tant deixen de comprar artícles com el paper higiènic, la pasta de dents el xampú i altres productes cosmètics i d’higiene personal que són derivats del petroli, per fer-se ells mateixos les seves pròpies receptes, amb resultats desiguals. Tot plegat explicat amb un tò força divertit però ben aviat les coses es van posant cada cop més dures, sobretot cap el nadal i l’hivern.
Malgrat que no combrego amb algunes coses que diu i en alguns aspectes em sembla poc documentada perque alguns temes importants els passa per alt, si que la trobo molt recomanable per identificar algunes de les diferents actituts que tenim tots enfront el canvi climàtic i i els nostres hàbits, o més aviat vicis, de consum. A més, l’empatia que sents pels protagonistes i l’absència del punt apocalíptic anima a fer moltes petites coses que apunten en la mateixa direcció.
Si mireu el calendari veureu que la fan a dates concretes a diferents ciutats, per als de Barcelona aquest dijous al Verdi Park, aixi que no vull explicar massa cosa per si algú la vol anar a veure.
El sensor/ transmissor inalàmbric , el sensor és una pinça especial que s’instala envoltant el cable fase de la nostra escomesa elèctrica (sense necessitat de un instal·lador oficial) i que esta connectada a un transmissor (a piles) que envia les dades de consum cada 6 segons al visualitzador. La sensibilitat és suficient com per detectar les bombetes de baix consum de menys potència i te un abast suficient per a un pis gran (40-70m segons les especificacions tècniques)
El contador/visualitzador, té l’aparença d’un despertador i és on es recullen i enmagatzemen totes les dades fins a un màxim de dos anys. Amb un únic botó podem veure les diferents mesures de consum i amb un altre accedir a l’històric acumulat per dies setmanes o mesos. Com hauria de ser sinó, ve amb una pantalla retroil·luminada per poder fer proves de consum estant a les fosques. 
