Ahir vaig anar de calçotada familiar a Lleida, on apart de menjar fins a no poder més, vaig fer aquestes fotos. Quedarà pendent per un altre post el un tutorial per encadenar patates després de la lliçó magistral del tiet Miquel.
Els calçots, enganxats amb l’infalible mètode Miquel per donar-los la volta, que he exportat amb èxit a altres calçotades (sobretot les multitudinàries com la dels 1100 calçots de fa uns anys a Lo Palauet)
Una cigonya de la colònia de Lleida
Servits a taula, abans de desaparèixer 😛
Vista de la seu vella durant el dinar.
I la Seu altre cop, abans de marxar cap a casa
Published on 17 March, 2008
in de festa.
Ahir vaig fer una costellada i una calçotada en un mateix dia.
La costellada la vaig fer a Terrassa aqui:
a la cruïlla de la carretera Rellinars amb l’Abat Marcet gràcies a una tapa metàl·lica que relliscava a més no poder. Tot i aixecar-me de seguida , em vaig endur una bona patacada que encara em molesta força a hores d’ara. Unes senyores que em van veure i van aguantar estoicament el riure em van comentar que era la segona persona que queia al mateix lloc aquell matí, que era una vergonya i que hauria de denunciar a l’Ajuntament. Sempre el verb haver…
I la calçotada, que inicialment s’havia de fer al Torrent de l’Escaiola a Matadepera (nom de mal presagi per a un dia de caure pel carrer), però que per manca de previsió i la gentada que havia pensat el mateix que nosaltres, es va haver de traslladar sobtadament a la Riera dels Nesprers a Mura,
amb el patir de no dur gaire benzina i deixar penjat a Terrassa qui es va presentar dues hores tard i sense cotxe al punt inicial.
De la calçotada en quedarà el record de la manera com el Xavi i la Meri donen les bones notícies en públic 😀 Felicitats!!!
