Maradadéusanyó!!!! això cada vegada va més ràpid!!! Aquest pasast dia 28 va fer sis anys del primer post a Lliure Albir. Volia fer com altres vegades i posar la primera plantilla de totes pero ara no la trobo, o posar una foto amb unes espelmes i tal, però com que no en trobo cap que m’agradi doncs tampoc, si de cas podeu llegir el post del cinquè aniversari de lliurealbir que me’l vaig currar una mica més.
Veient els primers posts, està clar que la temàtica ha anat evolucionant de desbarrades monumentals a altes hores en estats dubtosos cap a quasi unicament parlar sobre temes tecnològics. No crec pas que em deixi anar escrivint com ho feia abans, però tampoc ho penso pas editar o eliminar, els posts són allà perque hi van ser i jasta. Igualment hi ha força cosa pel wayback machine(fotos incloses) així que ja esta bé. El què he vist però és que hi ha algunes parts que necessiten d’actualització i manteniment rutinari, però vaja quan tingui un moment intentaré posar-m’hi… f( ¬ ¬)
Sis anys ja comencen a ser uns quants…
Published on 27 May, 2008
in blog.
Es veu que avui és el cinquè aniversari de wordpress, el gestor que aguanta aquest blog. Curiosa coincidència que dema també sigui el cinquè aniversari de lliurealbir, tot i que inicialment no l’utilitzava. Els primers posts formaven part d’una pàgina html estàtica que editava a mà, com aquella dita de “en casa de herrero cuchara de palo”, i no va ser fins al cap de uns dies que vaig instalar blogx, un cms en .NET ja que en aquell moment tot s’executava en un XP amb moltes limitacions. No va ser fins a l’octubre del 2004 que vaig migrar a wordpress, en aquell moment em sembla que era la versió 1.2 (i fins avui). A l’octubre de 2005, quan va sortir la ubuntu 5.10, va ser quan em vaig decidir a passar-me a un servidor LAMP i començar a tocar el programari lliure 😀
Com que un dels majors riscos dels blogs és que es deixin d’actualitzar i caiguin en l’oblit del su creador, sembla que de cap manera es pugui passar per alt el publicar un post en els aniversaris d’un blog ( tot i que el segon no vaig ho vaig fer) . és força curiós rellegir-se’ls passat tot aquest temps:
- En el primer aniversari , ja em feia les mateixes preguntes que als posts dels ultims dies, es veu que no he avançat gaire. No us perdeu la foto de les meves metodologies per combinar desenvolupament i àpats.
- En el tercer aniversari , tampoc m’organitzava gaire bé i amb prou feines tenia temps de complir amb el post d’aniversari. Què em recorda aixo? f(^ ^)
- En el quart vaig deixar una captura del disseny original del blog, que de fet vaig mantenir durant els primers tres anys i mig,
Mentre segueixo amb els meus dubtes, esperava tenir-los resolts després de cinc anys, aquest serà el post que fa 550. Déu n’hi do!!! En fi, una ronda de birres virtuals per als pocs però incondicionals lectors 😛
Després dels comentaris al primer post sobre els motius pels quals escric poc, potser no caldria aquesta segona part, però ja la tinc escrita i no vull deixar de rebre més comentaris valuosos, que veig que us ha agradat el tema :P. Som-hi
2. L’anàrquica gestió del temps lliure i el comprometre’m alegrement a un munt d’activitats que després m’atropellen.
- No tinc unes rutines diaries fixes, a part de la feina, que em permetin planificar el temps lliure per saber minimament de la quantitat que en disposo, així costa molt trobar el moment d’escriure o sovint et trobes amb l’altre clàssic, quan en tens ganes no pots. Mai he sigut dels que manté al dia una agenda i totes aquestes eines del tipus GTD les trobo molt interessants però no em cuallen.
- M’agrada més tocar àmbits diferents que aprofundir exclusivament en un únic tema, però sovint tots plegats requereixen més temps del que tinc i augmenten els conflictes d’agenda, provocant stress innecessari i sovint havent de descartar coses, quedant mig retratat(o del tot)
- Si que agafo però, altres rutines que no tenen un resultat tangible i em treuen temps. Estar subscrit a quasi 300 feeds i estar en una desena de xarxes socials i altres tantes llistes de correu, encara no se si m’ajuda o em perjudica.Sense oblidar les tasques de manteniment informàtic que cal fer de tant en tant, ja sigui del servidor web allotjat a casa, del proxy de guifi, de les fotos, etc, etc…
és característica dels procrastinadors el voler fer tant bé les coses que mai hi ha el temps, les eines o els recursos necessàris i imprescindibles per fer el que vols fer de la manera que ho vols fer, deixant-ho per més endavant. Aquesta imatge de la dreta es la que porto com a fons de pantalla del telèfon mòbil per mirar de recordar-me que el que no faci avui, té un risc elevat de que quedi per fer, tot i així n’hi queden força.
No és que vulgui escriure més sovint, perque si no escric, doncs no escric i llestos, però si que l’organització del temps és un aspecte que m’agradaria millorar en general. Si de retruc escric més sovint, faig exercici regularment, llegeixo més o qualsevol altre bons propòsit, millor que millor. Algun bon consell? 😉
Fa uns dies que vinc fent una llista mental dels notius pels quals últimament no escric gaire en aquest blog. De més a menys pes seria aquesta: (parteixo el post en trossos perquè m’ha sortit molt llarg)
1. No tenir decidit quin nivell de privacitat vull tenir a la xarxa, i per tant, què vull explicar i a qui. Des que vaig començar el blog, quasi fa cinc anys, m’he amagat darrera un nick tal com era majoritari en aquella època, però aquest anonimat fictici no m’acaba de fer el pes. per començar:
- No és gens dificil averiguar el meu nom
- Hi ha temes personals sobre els que no escric perque se qui ho llegirà i això em provoca una auto-censura. Fa un temps sabia fins i tot quines adreces ip tenien alguns dels meus lectors
- Hi ha temes més tècnics que no se com encaixar. Els coneguts no entendran res i els qui m’interessa que ho vegin/critiquin/valorin no ho associaran a la meva persona, a més, fer servir un nick a fòrums professionals no em sembla professional. De fet en xarxes socials de contactes professionals tipus xing o linked-in hi tinc públic el meu currículum però no es menciona aquest blog i a l’inrevés tampoc. No cal perseguir el reconeixement(tots ho fem i els bloggers encara més) perque si i prou, però tampoc ocultar-se.
- El fet de saber que gugel deixarà constància de tot, tot i tot, sovint m’estressa, així per exemple em costa posar per escrit la meva opinió sobre qualsevol cosa, ja que no se si d’aquí un temps seguiré estant d’acord amb mi mateix. Alguns dels posts del principi els llegeixo i preferiria no haver-los escrit, pero ja és tard. Els podria modificar però és inútil, lleig i poc elegant. Podria matisar-los en un altre post però encara els faria més visible. El mateix es podria dir del munt de comentaris que vaig deixant per altres blogs però amb l’afegit de no tenir-ne cap control.
- Per motius similars tinc privades un 75% de fotos del flickr(14mil en total). Si em preocupa força la meva privacitat, encara em preocupa més la dels altres a qui jo podria perjudicar, i no parlo per parlar perquè alguna vegada he hagut de donar explicacions per penjar una foto on es veia quelcom inconvenient. Tot i així no puc controlar les fotos d’alguns dels meus friends que no tenen la mateixa cura amb aquests temes i que un cop pujada la foto treuen el sentit a tots els meus esforços.
Presentats els meus dubtes, podria:
- Mantenir diverses identitats, arreglant alguns dels conflictes, però que em donaria encara més feina.
- Sortir de l’anonimat, capbussar-me a la xarxa ben nu i sense cap recança tot encomanant-me al bon karma universal
- Seguir com fins ara, deixar-me de cabòries i anar a fer una cervesa en una terrasseta enlloc d’escriure aquest post
Demà més.
Acabo de pagar els 25$(15€) que costa renovar per un any més el servei ‘PRO’ del Flickr, la web on allotjo les fotos des de febrer de 2005 (ja fa tres anys) . A dia d’avui hi tinc allotjades un total de 13845 fotos de les quals 3321 són públiques i sota llicència CC BY-NA-SA comptabilitzant 38641 visites en 95 sets (àlbums) . En aquest temps he fet 195 contactes dels quals 28 són friends i per tant tenen accés a les 10524 fotos privades, he marcat com a favorites 400 fotos i pertanyo a 89 grups i representa que n’administro 6.
Quan em vaig donar d’alta al Flickr, Ludicorp, l’empresa que el va crear encara no havia estat comprada per Yahoo! així que puc dir amb orgull que sóc un old-skool member i fins que no van obligar a accedir al servei amb el Yahoo ID ho feia a través d’un login especial. Quan es va produir la compra, hi va haver certes reticències per part dels usuaris que creien que al formar part de una empresa molt més gran es perdria el seu esperit, però el doblar el temps i les condicions del servei va ajudar a reduir-les. Que jo recordi, el tema de requerir un Yahoo ID ja va ser força polèmic i hi va haver molta gent que es va donar de baixa i es va passar a altres serveis. Més endavant hi va tornar a haver polèmica amb els filtres de contingut mitjançant els quals alguns usuaris veien marcades les seves fotos com a inapropiades segons uns criteris sovint força puritans. Aquests però es podien deshabilitar a voluntat. El tema del filtrat ja va anar a majors quan a certs paisos com Alemanya no es permetia aquesta opció i les crítiques per censura es van fer sentir al mateix flickr i a tota la xarxa.
Malgrat tots aquests enrenous, en general estic satisfet del servei, tot i així en el moment de renovar el servei em venen certs dubtes des que Microsoft va anunciar la seva intenció d’adquirir Yahoo! sencera(això també inclou del.icio.us per exemple) i avui manifesta que si no hi ha un acord, esta podria fer-ho en plan hostil . Encara tinc menys simpatia per l’empresa de Redmond i si tingués uns quants mesos més per renovar el servei consideraria seriosament donar-me de baixa tot i els maldecaps que tindria per moure tretze mil fotos, tot i que hi hauré d’anar pensant perque segur que algún dia caldrà fer-ho a corre-cuita
