Aquest dissabte al vespre vaig anar a un d’aquells concerts que recordaré molt i molt de temps i que a hores d’ara ja s’ha posat al capdamunt de la meva llista personal de concerts inoblidables: Roger Waters portant de gira el Dark Side of the Moon de Pink Floyd
Vam arribar força d’hora i la projecció d’una fotografia amb una radio vella, una ampolla de Red Label, un cendrer i un a copa ens va fer xerrar força estona sobre si realment era una foto o hi havia de veritat una ampolla de 5 metres a l’escenari. No tothom té la meva bona vista :P. Quan finalment estava a punt de començar el concert es va veure com apareixia a la pantalla una mà que anava canviant d’emisora i la música d’ambient que sonava al Palau st Jordi. De sobte, llums, aplaudiments, comença el concert!!!!
La primera part del concert ja va durar ben bé el que han durat altres concerts que he anat ultimament, no estava ni a la meitat i ja estava al·lucinant. Per la qualitat del so, per les imatges que anaven projectant, per la posada en escena, l’ambient entregat dels assistents i també pel discurs d’en Roger Waters en cançons com Leaving Beirut o Sheep, quan va apareixer un porquet volador amb pintades antimilitaristes dirigides contra Bush i Blair. També memorable el moment quan la mà de la pantalla va sintonitzar la ràdio i a mig volum van sonar els acords de “Wish you were here”, la gent ens vam desfer allà mateix.
Després d’una pausa de quinze minuts, van tocar el Dark Side of the Moon sencer i per ordre, quasi exactament com al disc, amb una qualitat de so increible per ser en directe, sobretot a The Great Gig in the Sky (quin tros de veu!!). Per no parlar del moment en que es va il·luminar al sostre del Palau una gran piràmide triangular feta de làsers tot recreant la portada del disc i il·luminant al public mentre anava donant voltes. Allò ja va ser l’èxtasi complet i absolut i encara no s’havia acabat!!!
Finalment als visos, “Another brick in the Wall”, els llums il·luminant al públic, tots els punys en alt picant com martells cap a l’escenari i ara si ja amb tota la pell de gallina, “hey teacher!!! leave the kids alone!!!!!”. Després, “Vera“, “Bring the boys back home” seguint el discurs antimilitarista de la primera part i “Comfortably Numb“. Per tot plegat , INSUPERABLE, de llarg el millor concert que hagi anat mai (bon tema per a un meme).
Tinc pendent penjar els videos que vaig fer però aquí podeu veure els d’altra gent que també en parlen