voluntat per a decidir lliurement
Aquesta setmana passada vaig fer una xerrada informativa de guifi.net a Viladecavalls i el cmos486 la va gravar tota mentre en feia streaming en directe. Em fa una mica de vergonya, per allò que no et reconeixes per la veu a les gravacions però vaja, aquí deixo el video i el fitxer de la presentació.
Aquest últim cap de setmana vaig anar per primer cop a La Patum de Berga, (sisi, l’any que TV3 el feia per la tele) i he de dir que em sap molt greu no haver-hi anat abans, quasi imperdonable. Aquest any però no hi havia excusa i vaig pujar el dijous al vespre a veure La Patum Completa. I la vaig veure mol ti molt bé perque vaig estar a les escales, l’Ester havia anat un parell d’hores abans a agafar lloc i ens hi vam encabir. Això si, quan va començar el primer ball ja no ens vam moure fins que van acabar els Plens, sort que duiem uns entrepans.
No se ben bé perquè em pensava que hi hauria molt més foc que música (pixapins que és un) però precisament va ser la música el que més em va agradar. Al Spotify hi ha una playlist amb la música de La Patum i a la web Sons de Patum a més hi podem reviure les sensacions que hi ha la plaça. La tonada dels Turcs i Cavallets va ser de les que més em van agradar, se’m va enganxar i la vaig estar cantant durant un parell de dies sense parar, per major desesperació dels que m’envoltaven. Aquí en deixo un petit video, (però val la pena escoltar-la sencera).
Un altre moment que realment impressiona és el ball de l’Àliga, amb tota la plaça en silenci mentre sona música solemne , de cop la gent esclata a cantar i a ballar al voltant d’ella. No se pas com deuen estar els patumaires de tota la vida a la Plaça , però a mi se’m va posar “gallina de piel” i encara ara veient el video també una mica.
Després del Salt de Plens vam anar a des-estirar les cames, fent una/unes cerveses pels carrerons de Berga. Voltant per allà vam trobar uns quants coneguts i vam estar de festa fins que va començar el Tirabol. Vaig anar a dormir cap a quarts de 5, molt cansat, però sobretot molt content. Aquí sota deixo l’enllaç a un parell de videos més del ball dels Nans Vells i de lapassada dels gegants, i unes quantes de les fotografies que vaig fer durant els quatre dies.
Els nans nous de La Patum
foc de la guita de La Patum
Nans vells
Salt de plens
Les trenes de les noies a La Patum
Música de Patum
La banda
Passeig pel Berguedà
Espero que l’any que ve pugui tornar a viure en directe les sensacións de La Patum.
Finalment vam muntar el kit que ens van portar els reis del 2010 , ara ja volta per casa un nou hoste… el Tyrannomech (compte amb no tenir el volum massa alt abans de donar al play)
Tiranosaurus Mech from albir on Vimeo.
Fa uns dies en aquest twitt vaig descobrir aquest nou servei de youtube per buscar videoclips i fer llistes de reproducció, una mica a la spotify. Després de flipar una estona buscant un parell de coses com Skatalites i Antònia Font vaig recordar un DVD que m’agrada molt però no miro gaire sovint i que recopila un munt de videoclips d’en Michel Gondry. A qui no el conegui en absolut li recomano veure algun dels clips i fixar-se sobretot en els detalls, molt basats en la repetició, la recursivitat i la sincronia amb la música. A mi em recorda molt els dibuixos d’en Escher que segur que haveu vist milers de vegades.
Així doncs que vaig pensar que els podria buscar i recopilar en una d’aquestes llistes de reproducció, aquesta de sota és la que correspòn al primer DVD.
Els meus clips preferits son el ‘Hardest button to button’ i ‘Fell in Love with a Girl’ dels White Stripes, ‘Star Guitar’ i ‘Let forever be’ dels Chemical Brothers, ‘Bachelorette’ de Bjork, el ‘Around the world’ de Daft Punk, en fi… més aviat tots. Mireu-los vosaltres mateixos a veure quin us agrada més.
Em sap greu haver fet aquest post digne del propi Xavi Másdeu d”Arròs Covat‘ però és el que hi ha , he començat a buidar la caixa d’esborranys (avui en tenia 48) i pot sortir qualsevol cosa ^ ^
A veure si d’una vegada arrenco el 2010 blocaire perque tants posts de resums setmanals és una vergonya.
Aquest any passat a casa ens vam portar molt bé, a jutjar pel regal que ens van portar els reis: un ajudant per fer la neteja de la casa!!!
Doncs sí, tenim un nou inquil·lí a casa: un aspirador Roomba, i en aquest video el teniu en plena acció.
Me l’havia estat mirant en una tenda perque em tenia bastant intrigat i vaig comprovar que :
i en definitiva, que era un trasto molt atractiu tot i que el vaig descartar pel preu. Per això quan vam ens el van regalar els reis ens vam endur una gran sorpresa 😀
El resum fins ara és molt positiu:
Els primers dies fa força gràcia anar-lo seguint, però de fet el millor és no mirar-se’l perque sembla que vagi a la babalà i a vegades passa un cop i un altre pel mateix lloc, tot i que al final si tot va bé, acaba passant per tot arreu i torna tot sol a la base al cap d’una hora aproximadament. Alguna dia però, si que l’hem trobat sense bateria en alguna habitació després que ell mateix tanqués la porta des de dins, però no és habitual. Un altre dia es va empassar un mitjó i es va aturar i al passadís i feia sonar una alarma.
Comparat amb els robots que surten a les pel·licules, de tant tant senzill que és sembla mentida que meravelli tant veure’l treballar, sobretot quan de cop i volta torna tot solet cap a casa. En fí, no es per fer ràbia, però la veritat és que va molt bé.
En l’anterior post sobre l’apagada per al canvi climàtic ja volia parlar de l’Efergy , un contador que medeix en temps real el consum elèctric de casa i mostra les petites variacions de consum o ens avisa en superar cert límit, ajudant-nos a identificar-ne l’origen i afavorir l’estalvi energètic, a més de mantenir un registre històric per fer-ne el seguiment. Permet visualitzar el consum elèctric directament en kW/h , o veure la equivalència a euros o a Kg de CO2 emesos a l’atmosfera , si li introduim els paràmetres de la nostra instal·lació i els factors de conversió adients.
L’aparell consta de dues parts que es comuniquen sense fils ( a una freqüència de 433MHz) :
El sensor/ transmissor inalàmbric , el sensor és una pinça especial que s’instala envoltant el cable fase de la nostra escomesa elèctrica (sense necessitat de un instal·lador oficial) i que esta connectada a un transmissor (a piles) que envia les dades de consum cada 6 segons al visualitzador. La sensibilitat és suficient com per detectar les bombetes de baix consum de menys potència i te un abast suficient per a un pis gran (40-70m segons les especificacions tècniques)
El contador/visualitzador, té l’aparença d’un despertador i és on es recullen i enmagatzemen totes les dades fins a un màxim de dos anys. Amb un únic botó podem veure les diferents mesures de consum i amb un altre accedir a l’històric acumulat per dies setmanes o mesos. Com hauria de ser sinó, ve amb una pantalla retroil·luminada per poder fer proves de consum estant a les fosques.
Aquestes dues fotografies estan extretes del site de Efergy, però aquí us ensenyo les de la instal·lació de casa que son, precisament, més “d’estar per casa” (clicka per veure-les més grans). Com podeu veure a l’esquerra hi ha l’escomesa precintada que no ha calgut pas tocar i a la part de la dreta hi ha la pinça, que en el meu cas va força justa. De la pinça en surt el cable que arriba al transmissor, que es pot enganxar a fora de la caixa de connecions amb un petit adhesiu. El resultat final és força discret
A continuació les fotografies de l’aparell receptor mostrant les lectures durant durant la “Earth Hour“. Aquesta és però la versió vella ja que ara n’han tret un de nou més estilitzat que podeu veure a la versió anglesa del site.
Ja fa dos anys que vaig saber de l’existència d’aquests aparells (smart meters) en llegir una notícia que deia que el govern britànic en proporcionaria gratuitament a totes les llars, tot i que no se si es va arribar a portar a terme. Si que sembla però que a Anglaterra es fan servir més aquesta mena d’aparells a jutjar per l’origen de les tendes d’ebay que n’ofereixen, ja sigui el Efergy , el Owl o els endolls del tipus Kill-A-Watt.
Buscant informació he trobat aquesta web amb una taula comparativa entre els diferents medidors de consum i on fins i tot ofereixen un servei de lloguer per que els puguis provar. Per contra, per aquí no se’n sent a parlar gaire d’aquests aparells, costen bastant de trobar i als pocs llocs que els venen, ho fan a un preu que amb el canvi de la lliura duplica el preu que pots trobar a ebay. I aquí és on apareix la mena de contradicció que esmentava al post anterior, ja que fer-se portar amb avió un aparell per reduir les emissions de CO2, és un absolut despropòsit, però de fet, encara que el compressim aquí igualment està fabricat a la Xina…
Poc després de comprar el Efergy vaig veure que Google sembla que esta fent el prototip del seu propi smart-meter, un projecte que caldrà seguir i que trobo que te uns objectius molt i molt ambiciosos, però qui sap, venint de Google…Com diu a la seva pàgina “If you cannot measure it, you cannot improve it.” així que de moment estic medint per poder reduir més endavant, i si amb aquest post us animo a reduïr, potser em podré mig redimir del despropòsit.
Amb tot, he de confessar que des que el vaig instalar al febrer, si que m’ha servit per ser conscient del consum d’electricitat però no es pot dir que hàgim reduït gaire el consum, de fet m’ha fet adonar de la impossibilitat de reduir-lo a manys que es canviï radicalment els nostres costums, i això ja és més dificil.
Us deixo un video casolà perque en veieu el funcionament (s’admeten comentaris respectuosos)
Aquest cap de setmana passat el vaig passar pel Solsonès, fent esquí de fons a Tuixén per primera vegada a la vida el dissabte al matí, celebrant el carnestoltes al vespre amb algunes disfresses molt i molt currades i dinant carn a la brasa el diumenge. Un cap de setmana molt txulo, llevat de quan vaig perdre els papers intentant fer anar els esquis de fons com si fossin els d’alpí que havia conegut fa anys i quan em van arribar les inevitables agulletes molt abans que a tothom. Aquí us deixo un video (que dificil que és a vegades fer un video i que el so d’ambient no et faci una mala passada) i algunes fotos:
Esqui de fons from albir on Vimeo.
uns esquiadors que esquiaven al pas
uns núvols lenticulars el matí del diumenge
som a la Vall de Lord \ ( ^ ^ ) /
No se si hi aniré un altre cop a fer esquí de fons perque ho vaig trobar duríssim, el que segur que faré es tornar a visitar el Solsonès perquè em va agradar molt.
Aquest diumenge al vespre vaig anar a veure al Boss, en Bruce Springsteen al Camp Nou. Tot i que no en sóc un gran fan, ja l’havia vist en directe a la Monumental fa un munt d’anys per l’època del “Human Touch” i el “Lucky Town”, tot i així, aquest concert puja al meu top 5 particular, per darrera del de l’any passat d’en Roger Waters i empatat amb el dels Stones del 2003. Hi havia força cançons que no recordava, es veu que el concert del dissabte va ser una mica més en plan greatest hits, però veure com el Boss es passejava per davant de l’escenari i anava donant la mà als seguidors, tocant-los, deixant-se tocar, feia posar la pell de gallina, la veritat.
A vegades et preguntes si deu ser veritat quan un cantant en un concert diu que la teva ciutat és la millor del món per anar a tocar, però realment es notava que li venia molt de gust estar aquella nit allà. Després d’un parell de visos, preguntava en català si en teniem prou i la gent que despés de tres hores encara en voliem més, vam acabar cantant la bamba/twist’n’shout. Una nit memorable.
Aquí us deixo els pocs videos que vaig gravar amb la càmara i l’enllaç a les fotos
Per cert, que convertir a FLV els videos de la càmara nova m’ha costat força però ara em sembla que ja ho tinc per la mà, i amb el nou servidor hauria d’anar millor que quan depenia de la meva adsl. Jo que miro de no posar material sensible al youtube resulta que hi ha una allau de videos del concert… si és que quan un ho vol fer bé….
Avui havia de fer molta feina i al final no n’he fet gaire (ejem) tot i així ha estat un dia força diferent. Al matí, aprofitant que els primers diumenges de cada mes és gratuït, he anat al Museu de la Ciència i la Tècnica de Terrassa (mNACTEC) a veure la demostració que fan de la gàbia de Faraday.
La demostració ha estat, diguem-ne, correcta, però un cop erem allà hem vist que coincidia amb una exhibició d’helicòpters i avions(d’interior) de radio control organitzada per el Club d’Aeromodelisme de Terrassa en motiu del seu 25 aniversari. En un primer moment no hi havia gaire gent però de seguida s’ha anat omplint. Tot i que de petit passava hores i hores muntant maquetes d’avions, no havia vist mai volar les d’helicòpters i tampoc dels avions ultralleugers que només poden volar a l’interior. No cal dir que m’ha encantat. També hi havia diversos models d’avions a motor de benzina que evidentent no s’ha pogut fer a dins del museu, tot i així el proper diumenge a les 11 del matí al camp de vol de Can Boada tornen a fer una exhibició, en la que si que es podrà veure’ls volar i fins i tot oferiràn passejades amb helicòpter a un preu força economic (tamany real). Us deixo un video(dels primers que pujo al flickr) , algunes fotos txules i l’enllaç a l’album del flickr amb més videos i fotografies.
Per cert que parlant de fotos, també hi ha una exposició sobre la fotografia molt i molt interessant, amb un munt de càmeres i material vell que m’agradaria tornar a veure amb més temps. He aprofitat per fotografiar alguns altres cartells de motivació en el treball, estil retro i he acabat de penjar les fotos que tenia pendents de la sortida al Parc del Laberint del Laberint d’Horta. Un dia diferent.
Malgrat ser publicitat, aquest video té un no se què que m’agrada molt. Bon Nadal a tothom.
