Archive for the 'opcions' Category

Festa Ubuntu Jaunty Jackalope a Terrassa

Catalan Loco Team Aquest proper cap de setmana el grup d’ubuntaires catalans (Catalan LoCo Team) organitza al IES Copernic de Terrassa la festa de presentació de la nova Ubuntu Jaunty Jackalope , amb un munt de xerrades interessants al voltant el programari lliure i una install party.

Si voleu venir cal inscriure’s en aquest formulari : http://www.ubuntu.cat/JauntyJackalope . Jo ja m’he inscrit i hi aniré segur el divendres per a tarda. El dissabte potser m’hi passi fins al migdia. Així com a curiositat, aparec a la foto de la capcalera de la pàgina del Loco Team de quan vaig anar a la presentació de la Ubuntu Feisty Fawn

Dóna la coincidencia que el IES Copèrnic és un node projectat de guifi.net a Terrassa que esperem muntar després de la festa i on es va fer una xerrada de presentació de guifi.net a principis de febrer. Aprofitaré l’ocasió per portar uns quants tríptics de guifi.net i potser acabem fent quelcom més però encara no se sap.

I com sempre passa, l’agenda juga males passades ja que aquest mateix dissabte es celebra el 5è aniversari de guifi.net amb una jornada de xerrades sobre xarxa lliure, guifi.net i també sobre programari lliure però més orientat a xarxes, amb tallers de streaming de audio i VeuIP.

Sobre la Earth Hour Day i apagar el llum

Quan a principis del 2007 es va demanar d’apagar els llums durant 5 minuts, jo m’hi vaig manifestar en contra perque em semblava una tonteria contraproduent que estalviava molt poc amb l’objectiu de concienciar a qui segurament ja ho estava i que a més posava en risc la xarxa elèctrica. Al final, la convocatòria no es va seguir pas gaire i no hi va haver cap efecte negatiu,i no se fins a quin punt algun de positiu perque no es pot saber quanta gent es va sensibilitzar amb el tema que no ho estés abans.

Aquest dissabte al vespre (dos anys després) la WWF ens convidava a apagar els llums durant la Hora de la Terra (Earth Hour), per cridar l’atenció sobre els efectes del canvi climàtic i exigir als líders polítics que comencin a prendre mesures. Com que una hora ja no són 5 minuts i veient que no havia passat res greu en la anterior ocasió vam decidir seguir la convocatòria, parant durant una hora tots els aparells elèctrics de la casa (inclòs el node guifi.net) a excepció de la nevera, i tot plegat contant el consum amb un medidor addicional que us presentaré en un altre post.

Mirant per la finestra a les 20:30 en punt vam veure com s’apagaven simultàniament menys de mitja dotzena de pisos , algun altre més en els següents dos minuts i prou. Per bé que vam estar una hora les fosques amb espelmes i en alguns moments ens vam adonar de l’enganxats que estem a la energia i a la electricitat, la sensació que vaig tenir va ser més aviat agra per diversos motius:

  • Veure per la finestra que el seguiment és minoritari
  • No és gaire encoratjador saber que a espanya, essent optimistes només es va reduir el consum entre un 1% i un 2% (sense entendre aquest percentatge de la gràfica de consum de REE) , i més veient que es considera que el volum de participació ha estat un èxit
  • Adonar-te que en ocasions com aquesta i moltes altres, t’estas enganyant perque només estas aplaçant coses que faras igualment (no estalvies pas cap rentadora, només l’ajornes)
  • i sobretot observar que el guany de reduir en un hàbit pot ser molt petit al costat d’un altre que no pots, no has sabut o no has volgut reduir. (per exemple esforçar-se amb la llum i després anar de vacances amb avió)

He de reconèixer que en els últims mesos he intentat reduïr la meva disonància cognitiva respecte al tema del canvi climàtic i m’he relaxat una miqueta, pensant i sabent certes coses però fent les contràries, unes vegades per comoditat i altres perque suposarien un sacrifici massa gran per mi. Ara mateix per exemple, no puc prescindir del cotxe per anar a treballar mentre que abans hi anava amb tren. Quant de malament m’he de sentir per augmentar considerablement la meva empremta de carboni? o representa que amb apagar el llum ja ho compenso i ja puc estar tranquil i anar de vacances amb avió? (Esta clar que no!) Aquesta situació es repeteix infinitament si dediques prou temps a informar-te de l’origen , els usos i el destí de moltes de les coses que utilitzem a diari o de molts dels nostres hàbits.

Ara per ara, tal com esta muntat tot plegat opino que cal tenir un nivell de compromís altíssim per presumir de coherencia respecte al canvi climàtic si estas ben informat, (si no en tens ni idea o te la bufa és molt més fàcil) i penso que accions com les del dissabte només fan que banalitzar la situació. Tant de bo es prenguessin mesures que promoguéssin i ajudéssin a fer un canvi d’hàbits generalitzat, però molt em temo que en realitat no és això el que volen (volem?) , i menys ara que tenim l’excusa perfecta.

Arriscant-me a sonar com el “Capitan Aranya” que deia “aixequem-nos i aneu-hi” començo a pensar que se’ns esta passant l’arròs mentre es parla de concienciació i anem fent actes simbòlics esporàdics. Cada vegada que es reuneixen els polítics en cimeres, a part de veure que no s’ha complert els objectius de la cimera anterior, es plantejen objectius poc ambiciosos i a molt llarg plaç. Quant es pensa començar a fer coses de veritat? Que ja estem al 2009, COLLONS!!!

en fi, millor paro aqui… un altre dia ensenyo el medidor de consum i ‘rajo’ una mica més.

Yes You Can

Yes You can

Durant els ultims anys hi ha hagut dies en que semblava que alguna força extranya de l’univers tenia una sobredosi de cigalons barats i ens feia pagar les seves cremors. Espero que després de la imprescindible purga es trobi molt millor i ajudi a redreçar el camí per sortir d’aquest pedregar i evitar els que ens esperen.

Masoquisme comercial

Via twitter arribo a aquest post d’en Miquel Pellicer on qualifica la frustrant experiencia d’anar a comprar a segons quins centres comercials com a masoquista. Com que el comentari que li anava a deixar se’m feia molt llarg he pensat que millor fer-ne un post.

Normalment no acostumo a comprar compulsivament, un costum ben generalitzat i promocionat arreu, sino que sóc dels que es miren i es remiren les opcions, les caracteristiques i almenys un parell o tres d’establiments diferents (grans i petits) abans de decidir gastar els quartos. De fet per mandra o per garrepa força vegades passa molt temps fins que m’acabo comprant quelcom que necessito i després penso que ho hauria d’haver fet abans.

Això fa que quan arribo a una tenda a comprar alguna cosa, sobretot amb temes tecnologics, resulta que se mes coses del producte que el venedor que me l’esta venent. A vegades reconeixen obertament que no en saben un borrall i es queden tant amples, altres fan l’esforç de mirar les instruccions i buscar una resposta, si hi ha més venedors a vegades et deriven a un altre (comodin del la llamada), i els pitjors, els que et menteixen descaradament amb el primer que els ve al cap encara que no tingui ni cap ni peus. Això genera una sensació d desconfiança molt gran i poques vegades hi he acabat comprant, a menys que sapiga que es exactament el mateix producte i sigui més barat o em caigui més a prop.

Casio fx-82DA mode d’anècdota, estant a la universitat, buscava una calculadora científica que tractes amb matrius de complexes (per electrònica) i vaig entrar en un basar d’aquests d’electrònica perque vaig veur que en tenien algunes. Li pregunto si tenen calculadores científiques que tractin amb “complexes” i la dependenta m’ensenya la casio típica amb la tapa de plàstic que feia frontisa i em diu : ” Hombre, esta es compleja”…. :S

És aleshores quan trobes a faltar el dependent que sap fer funcionar tots els productes que ven i et pot ensenyar els avantatges d’aquest envers aquell. Quantes vegades es treu un producte de la caixa, se li posen unes piles i es posa en marxa al teu davant? prometo que jo aixo ho havia vist, i no deu pas fer tant de temps….

No és que les grans superficies comercials necessariament impliquin aquesta mena de “tracte” envers als clients, però evidentment la rotació i la precarietat no facilita una atenció satisfactòria, és per això que si vull que em dediquin 20 minuts acostumo a anar al petit comerç. De fet algunes vegades hi he comprat més car precisament perque entenc que la diferència em compensa, però realment el tema dels horaris comercials (untema complicat) no m’ajuda gaire. L’any passat quan vaig anar al passi/xerrada del documental “Gran Superficie” vaig preguntar al ponent com es podien resoldre aquest problema i em va contestar: “qui ha de resoldre el problema de l’horari ets tu mateix”.

En fi, que estic d’acord amb el títol que li ha posat al post i a vegades ens ho busquem nosaltres mateixos, per això el repeteixo aqui. nanit

guifi.net ja és una fundació

L'últim signant de la fundació guifi.netTenia pendent comentar que aquest divendres passat vaig anar a la Sala d’actes de l’Ajuntament de Gurb per assistir a la signatura, davant de notari, de la constitució de la Fundació Privada per a la Xarxa Oberta, Lliure i Neutral Guifi.net. És a dir, a partir d’ara quan ens preguntin qui és guifi.net, enlloc de dir-los un “grup de gent diversa” que fa xarxa lliure coordinant-se mitjançant una web, els podrem dir que Guifi.net és una entitat amb personalitat jurídica perfectament reconeguda, amb uns objectius fundacionals que, a mi personalment, em posen la pell de gallina només de sentir-los i m’agradaria posar aquí

  • promoure i fomentar el desenvolupament de les xarxes i les infraestructures obertes descrites a l’Annex I d’aquests estatuts, amb vocació universal i no discriminatori entre els agents i els operadors del sector. Potenciant el seu ús en els diferents sectors de la societat i canalitzant recursos humans i materials per tal d’atendre les necessitats d’accés a les mateixes
  • dret universal a la comunicació i la informació, a l’intercanvi de coneixements, a la llibertat d’expressió, l’intercanvi públic i privat d’opinions i informacions utilitzant xarxes i infraestructures obertes
  • dret a accedir a una infraestructura de comunicació sense importar on es visqui, ajudant a desenvolupar una societat sense fractura digital, on es garanteixi el dret a la inclusió digital de qualsevol persona independentment del seu poder adquisitiu
  • dret a estàndars tecnològics oberts, no sotmesos a patents i condicions discriminatòries, com per exemple, la complexitat innecessària, en maquinari i programari obert
  • promoure la recerca avançada en l’àmbit de les xarxes i les infraestructures obertes
  • generar plataformes de col·laboració entre la societat civil, el sector públic i el privat
  • establir relacions i col.laboracions amb altres persones i entitats afins als objectius de la fundació, participant, si fos el cas, en projectes comuns dins de qualsevol àmbit geogràfic
  • defensa de l’espai radioelèctric, per aconseguir que les regulacions facilitin el dret a tenir xarxes obertes, evitant la saturació de les bandes de freqüències no llicenciades per xarxes tancades que en fan un ús privatiu
  • elaborar, editar, publicar i difondre estudis, propostes i anàlisis relatius a aquestes finalitats fundacionals i els seus mecanismes d’interacció amb els diferents agents de la xarxa social
  • organitzar cursos, seminaris, jornades o qualsevol altre tipus de fòrums per a la formació de personal, la discussió i difusió dels materials elaborats, analitzats o recopilats per la Fundació
  • qualsevol altra funció que la Fundació consideri d’interès per al desenvolupament del coneixement, l’intercanvi d’experiències i informacions sobre les funcions senyalades

Com es pot veure a les fotos la sala no era allò que en diguessim petita, tot i així no hi quedaven gaire cadires per seure. Després de la lectura dels estatuts, els que van cedir el seu material a la fundació com a part del capital constitucional van passar a signar d’un en un davant del notari , i un cop fets els discursos ho vam celebrar amb un vermut i cava. He de dir que durant la lectura dels estatuts vaig tenir la sensació que era un moment molt trascendent, com si estés a la fundació de la FSF, i que amb el temps podria dir amb orgull : “Jo hi vaig ser!”

SAX!!!
(Salut Amor i Xarxa)

Mals averanys

Tota aquesta setmana que tinc com un desasossec cada vegada que escolto les noticies i m’assabento de com van (o diuen qeu van) les coses. Des que la setmana passada va caure a les meves mans un exemplar del llibre “Calor: Como parar el calentamiento global” i vaig llegir quantes particules per milió de CO2 (440) es necessiten per augmentar 2 graus la temperatura mitjana de la terra i quins serien els seus efectes(estem a 385 ), cada vegada que veig algun polític dient quelcom sobre el canvi climàtic i les reduccions d’emissions o el peak oil i la dependencia del petroli, m’agafa com una fluixera estranya, com una mena de depressió que m’incita a fer alguna cosa inmediatament, la que sigui. De fet no tinc clar en quina de les 7 fases d’acceptació del zenit del petroli em trobo: em moc entre la culpa, la depressió i la ràbia

A mida que vaig llegint més i més, i amb aquest estat psicològic , veure una foto dels caps d’estat del G8 plantant un arbre a Japó i comprometent-se a reduir la meitat de les emissions de CO2 per a l’any 2050, em sembla un insult indignant. Reduir les emissions en un 50%, respecte a que? les d’ara?, les del 1980? les que vam dir(alguns) a Kyoto?. Caldria tenir en compte molts més paràmetres i amb un horitzó molt més proper per poder veure si les mesures tenen l’efecte desitjat i tenir temps de corretgir-les i ampliar-les. Espero de veritat que la no-linealitat dels ecosistemes i les seves retroalimentacions positives no ens donin una desagradable sorpresa d’un dia per l’altre.

Tinc un munt de preocupacions voltant pel cap, rellegeixo el post i no diu tot el que vull dir, m’agradaria expressar-me millor, però ara mateix en soc incapaç.

Per cert no us perdeu el video de Oily Cassandra al que fa referencia, així com els del recull que en fa SubtUtiles,

NO tothom té un preu.

Edith Macefield House at Seattle - picture by  Docutorial

Ja van dos posts a 37signals que em fan escriure, en aquesta ocasió comenten el cas d’Edith Macefield, una iaia de 86 anys que va morir, a casa seva com volia, aquest 18 de Juny passat a Seattle i que va esdevenir sense pretendre-ho, un símbol de resistència contra el mobbing inmobiliari. Malgrat que li van arribar a oferir fins a 1 mil·lió de dòlars mai va accedir a vendre la seva petita casa que va quedar rodejada per un gran edifici comercial. Resulta irònic que qui més la va cuidar durant l’últim any i mig, fent-li encàrrecs, ajudant-la desplaçar-se i portant-li, i fins i tot, cuinant-li els àpats, fos el cap d’obra de l’edifici que engullia casa seva. De fet es veu que la inmobiliaria es planteja mantenir la casa com una mena de museu de com era el barri abans!!!

En aquest article d’octubre de 2007 en un diari de Seattle explicaven la seva vida i la seva postura amb la situació: “I don’t want to move. I don’t need the money. Money doesn’t mean anything”, tot auna declaració de principis. Ara el mateix diari es fa resso de la seva mort.

Aquí també es veuen cases velles en aquesta situació, a Sabadell mateix n’hi ha alguns exemples, i una cosa semblant va passar amb la casa de planta baixa amb pati al darrera on vivien els meus avis, que es va haver de malvendre per no quedar com la de la foto. Aquest és un exemple de resistència que fa pensar si cal anar destruint tot lo vell per fer-ho nou a canvi que alguns s’embutxaquin un munt de calers.

Descarregar firefox 3

baixant firefox en catala :D

Acabo d’arribar a casa i complir amb la iniciativa de baixar firefox 3 el dia del seu llançament per mirar de fer un rècord guiness de descàrregues. En un primer intent no he pogut pq la web estava col·lapsada, pero de cop he pogut entrar i ha baixat a quasi 300 KB/s Kb/s!!

Si que es veritat que em sento una mica aborregat pq tothom esta parlant del mateix, a hores d’ara EUA ha fet 440mil descarregues, Alemanya 118mil i espanya 101mil, però també he de dir que penso que es important fer-ne el màxim ressò ja que molta gent no desconeix que hi ha altres OPCIONS, i no només en els navegadors web, el programari lliure ES UNA OPCIÓ que tots tenim al nostre abast. Alimentar grans corporacions i empreses sense saber que podem triar em sembla molt i molt trist. Massa vegades he sentit coses de l’estil de “no tinc la icona d’internet” a l’escriptori i si que es veritat que la gent no es capbussa a la primera, però si se’ls presenta una bona alternativa i en queden satisfets, potser en una altra ocasió en buscaran una altra. De fet ara mateix tohom en parla i fins i tot i ha una enquesta a elpais , tot i que potser avui no es un bon dia per tenir uns resultats fiables, ja que guanya firefox amb un 80%.

Teniu de temps fins demà a les 7 de la tarda per baixar firefox 3.0 i intentar fer el rècord

Simplicitat (i futbol)

Veig a 37 signals aquest genial anunci futbolístic sobre la simplicitat, exemplificada en aquest cas per la selecció holandesa, que per aquestes dates d’eurocopa i veient com els hi va, ve força al cas.

CCCB, BCC, NOW2008, guifi.net,

NOW 2008Tot aquest enrenou de sigles i paraules extranyes són les que representen la xerrada taller sobre Veu IP a la que he anat aquesta tarda al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) dins del marc de les jornades NOW 2008 organitzades el Banc Comú de Coneixements (BCC) i presentades per la gent de guifi.net.

El Banc Comú de Coneixements ja el coneixia perque fa un temps ja vaig anar a treure el cap a una trobada anterior, amb el seu lema “El saber ocupa lugar” pretén encapsular coneixement di diversos àmbits i extendre’l de manera directa mitjançant xerrades i tallers. No estic massa al dia de les seves altres activitats però aquestes trobades son força txules, sovint amb un component tecnològic i un rerefons hacktivista, i en resum força íntimes (la gent s’asseu en caixes de cartró o a terra). A més cuiden força la difusió del missatge, grabant totes les sessions i fent-ne streaming per la xarxa, fomentant el debat a través de la xarxa mitjançant sales de xat. Molt currat.

Demà miraré de tornar-hi a la tarda i si puc el dissabte per la tarda també. Per qui vulgui algun altre motiu per deixar-s’hi caure, comentar que al costat(em selba que és a les set) hi haurà una xerrada que du per titol “Software libre: la hora de los derechos humanos” a càrrec de…..RMS, és a dir, Richard M. Stallman, el pare del programari lliure, així que ja ho sabeu. 😛