Published on 14 March, 2006
in infamia.
Sembla mentida lo molt que em prova el fer reclamacions per escrit. Ja feia molt de temps que no en feia cap, però després que ahir fos el pitjor dia pel que a massificació dels vagons de Renfe respecta, i avui estés entre els cinc primers del ranking, m’ha fet decidir. Aquí en deixo mostra:
EXPOSO: una obvietat per a qualsevol usuari del servei de Rodalies Renfe i espero, en coneixement dels gestors : LA MASSIFICACIÓ
i DEMANO: ja no que posin més mitjans per resoldre la situació, que entenc imprescindible, sinó per saber FINS QUAN els usuaris haurem de suportar aquestes condicions. Senyors gestors, voldria:
- Un calendari d’actuació
- fet públic als mitjans de comunicació
- i un compromís per complir-lo
Gràcies
N’estic particularment cofoi perque normalment m’enbranco a voler dir massa coses i al final no se m’entén gens. De fet he enviat aquest text als diaris Metro, ADN, Qué i 20minutos a veure si en diuen alguna cosa. Ho podria haver enviat a algun altre mitjà, però diguem que no m’ha vingut de gust, i al ADN els ha anat de poc, perque quasi em demanaven la talla de calçotets sense ni tan sols posar el text obligat amb la política de privacitat. Quan contestin els de Renfe, o algun dels mitjans, ja explicaré com ha anat. Que bé que em sento!!! 🙂
Sembrant ganes de tenir un portàtil mentre miro els gols de la lliga al menjador i navego perl flickr, em trobo de cop aquesta imatge amb aquest missatge que no entenc: “UAE free Flickr. Començo a mirar pels comentaris i m’assabento que els Emirats Arabs Units ha bloquejat l’accés al flickr. D’aquí he anat a parar a aquesta pàgina, en la que veiem una llista d’adreces i paraules clau que es suprimeixen de la xarxa i fins i tot captures de pantalla dels missatges que obtens quan intentes accedir a segons quin tipus de informació. Com es pot veure a la dreta hi ha enllacos a pagines on es dona informació semblant sobre altres paisos. Pel que sembla alguns usuaris del flickr s’han fet resso del bloqueig i han creat un grup per parlar-ne. Per una banda em sap greu que es bloquegi l’ accés al flickr però per l’altra m’agrada veure que la xarxa comenca a fer-se servir per parlar. No vull dir que estigui descobrint la sopa d’all de les possibilitats d’ús de la xarxa, però si que és una de les primeres vegades que veig un petit moviment en una comunitat internacional d’usuaris com és el flickr. Evidenment la gent que estem enganxada a un servei com aquest segurament vivim molt i molt bé en comparació amb la majoria de la humanitat i sovint no mirem massa més enllà del nostre entorn. Això ho he notat en tonteries com per exemple a un dels grups de metereologia on una pregunta curiosa d’un dels membres demanava el pais de procedencia de cadascun dels membres, i on es pot comprovar que els que són dels EUA (quina curiositat amb les sigles :-o) sovint només responen amb l’abreviació que utilitzen per al seu estat ( CA, AR, NY …) mentre que tots els altres posen la ciutat, el pais i fins i tot alguns la provincia i l’autonomia. I esta molt bé que en parlem, però el que em sembla millor, i que sembla que és de què va tot això de la libertat de informació és que qualsevol pugui posar un comentari com aquest en que amb un munt d’enllacos ens recorda que pot ser molt divertit jugar a això o allò al flickr, pero que en realitat molts de nosaltres estem ajudant a empreses que directament o indirectament ajuden a paisos on es vulneren tota mena de drets fonamentals i que no caldria oblidar que yahoo/flickr mai ens haurien de representar el nostre concepte de llibertat. Es al fet d’estar assegut al sofa de casa mentre llegeixo sense barreres ni fisiques ni politiques les opinions de gent que esta a l’altra punta del món el que mès em fa creure que les xarxes socials canviaran molt tot plegat.
Ja sabia que hi havia certs paisos que bloquejen selectivament l’accés a internet però aquesta és la primera vegada que em trobo aquest tipus d’informació de manera tant detallada i francament, fa basarda veure com al temps que a alguns llocs es parla tant dels reptes de la societat de la informacio i com afrontar la fractura digital, en altres el fet de no tenir accés a certs recursos de la xarxa només és una petita pedra més de la carregada motxilla de repressió que carreguen al damunt.
Dema miraré de posar els links i els accents que falten, aquest teclat holandes del portatil del Marçal m’esta guanyant per pallissa
Actualització: Ja he posat els accents i algun link que faltava.
Nanit
Tornant en tren de la feina aquesta tarda, a l’alçada de Barberà del Vallès, de cop i volta s’ha començat a sentir un soroll molt fort a sota el vagó, ben bé com si estéssim passant per un munt força gros de les pedres de la via. Els que llegien han aixecat la vista, els que escoltaven música han parat atenció , els que dormien s’han despertat, tothom ha deixat de fer el que feia i hem començat a mirar-nos entre nosaltres tot esperant alguna cosa. He de reconèixer que durant els deu segons que ha durat el soroll, he pensat que el tren podia arribar a descarrilar. Resulta sorprenent la rapidesa amb que podem canviar els nostres paradigmes i relativitzar-ho tot en un obrir i tancar d’ulls.
Després de veure dos capitols seguits del documental ‘The Corporation‘ he vist com el reial Madrit guanyava l’Athletic de Bilbao mentre fullejava el catàleg d’Ikea 2006 que ens han deixat aquesta tarda al portal de casa. No se si deixar de mirar la televisió, no tornar a mirar el cataleg d’Ikea i molt menys comprar-hi, o deixar de mirar aquesta mena de documentals, perque ultimament ja tot em sembla prou absurd i la veritat,es viu tant bé amb la bena als ulls…, pero és clar viure enganyat…si de cas per ara anirem a dormir…
Published on 14 June, 2005
in infamia.
Surto de casa i em trobo això….Almenys estic esperant la grua des de casa, en plan vacances…
Actualització: Doncs al final no n’eren pas dos de soles. Aquest matí quan he anat al mecànic a buscar el cotxe em diu – El tens aquí fora aparcat – i al mirar-lo veig que la roda davantera esquerra tambe esta punxada. El mecànic flipant – però si l’hem tret aquest matí a les 9!!- total, que l’entra altre cop al taller i efectivament també estava punxada, i per tres llocs, així que ja posats es mira la ultima, que per sorpresa, tambí estava punxada. Resumint¡, que al final no eren dos, sinó quatre. Sort que ultimament, amb una mica d’ajuda (no pas quimica), m’ho agafo tot molt bé i penso, no és pot tenir tot.
Published on 27 April, 2005
in infamia.
Avui ha estat un dia, en direm, mig per oblidar. Després d’un matí bastant nefast, hi ha hagut alguns moments tirant a força bons, sense ser espectaculars. Després de fer una migdiada abans de dinar(d’això se’n diu estar del revés) la cosa ja s’ha asserenat una mica, així ja prenent el cafè les coses ja prenien més distància. Tornant en tren he escoltat (sóc una mica xafarder) que a les vuit hi havia una concentració de rebuig a la política d’en bustos per mostrar la disconformitat amb els fets que ultimament posen a la ciutat de Sabadell al punt de mira dels mitjans, alhora que fer un gest de recolzament als que en pateixen les consequències. He arribat cinc minuts passades les vuit, m’he trobat amb uns quants coneguts, he fet unes quantes fotos, he vist la mini tangana que s’han tingut dues representants d’una associació de veïns, que pel que he pogut saber després, es veu que venia donada pel fet que s’esta arraconant les associacions de veins de tota la vida amb una mena d’associacions paraleles afins a l’ajuntament. Aquest fet m’ha sorprès una mica perque és la mena de coses de les que un no s’assabenta si no és que te les expliquen, de qualsevol manera, reconec que caldria assabentar-se’n una mica més abans de dir aquesta mena de coses, pero que coi, aqui hi dic el que em dona la gana. A destacar la gran quantitat de mitjans d’informació que hi havia i el fet que malgrat no ser una gran gentada que no m’atreviria a quantificar, el millor és veure la foto, si que es podia veure que hi havia gent de totes les edats, vaja, que no tothom que erem alla erem adolescents radicals eixalabrats d’extrema esquerra com alguns volen pintar. No he pogut agafar un dels exemplars de ‘Ordint la Trama‘ que repartien gratuitament, però a la web hi posaran en breu l’últim numero especial per a aquests fets. Així en plan curiós veure la foto que he fet just uns segons abans de la esmentada mini-tangana, quan un gos s’estava cagant davant de la porta de l’ajuntament, al costat dels contenidors que havien deixat els escombiraires en vaga que havien passat abans. Aixo és estar solicitat. Per cert, deixo les quatre fotos que he fet en un set public al Flickr
Ja quan la cosa anava de baixa i anava a trobar-me amb uns amics per fer una cervesa m’he trobat un parell d’ex-companys de feina, be de fet el ex sóc jo, perque ells encara hi treballen i ja ja no, a l’ajuntament precisament. A un d’ells feia ben be tres anys que no el veia i m’he alegrat molt d’estar fent uns beures i posar-nos al dia de les nostres histories.
Normalment no acostumo a parlar d’altres blogs, de fet em sembla que no ho he fet mai, però ara em ve de gust parlar de la web d’en Torek, “Kirai, memorias de un geek en japón”, un noi que es veu que esta a Japó fent una mena de beca de no se què. La questió és que ja fa un temps que el llegeixo, sobretot perque m’agrada molt veure com viuen allà, quins gadgets utilitzen per moure’s pel món, què els costa la ADSL, com van vestits i altres coses com aquestes. Així en plan contrast, quina és aquella companyia telefonica que fa escarni de l’home desactualitzat? i de les companyies desactualitzades qui en fa d’escarni?. El que volia comentar és que fa un temps va anunciar que el Canal Plus preparava un reportatge sobre manga i havien buscat espanyols que visquessin allà per donar un toc més no se com, aixi que el van triar a ell. Després d’haver fet tota la feina, resulta que alguna ment pensant privilegiada, com si l’estés veient, decideix que el noi no és prou fotogènic, no acaba de ser ben be el que busquen o ves a saber per quins set sous, decideixen que al llarg del programa li taparan la cara amb un dibuix animat. Si si, el cos i tot sencer, menys la cara. Molt lamentable. Així que dins el que anomenen la blogosfera el tema ha cuallat força i ja es couen iniciatives (I, II, , III, IV, V, VI, ) per enviar el seguent text al canal plus, aixi com tothom es posa de banda de l’afectat.. Adjunto el text que s’esta enviant a abonados@cplus.es
Acerca del reportaje sobre el manga y Japón que se emitirá en Canal + el dÃa 23 se comenta que habéis decidido suplantar la cara de Héctor GarcÃa Puigcerver por un personaje animado. Aunque sólo sea una opinión creo que serÃa mucho más interesante y justo si dejáseis su cara real.
En su página Web, Héctor nos ha ido mostrando cada dÃa pequeños detalles de Japón y sus lectores le estamos muy agradecidos. Por ello reitero mi petición de que no se realice dicho retoque al reportaje.
Muchas gracias y un saludo
Ni dir que jo ja els he enviat el correu, i que m’encantaria que entre tots els poguessim fer canviar d’opinió.
Chemical Brothers – The Boxer
Published on 22 January, 2005
in infamia.
Resulta que deu amics ens n’anem de festa a sopar i a prendre unes copes d’un bon rotllo espectacular i per causes que ni entenc ni entendré, acabem de matinada a mastegots amb un altra colla. Dels deu que erem, tothom hi ha participat d’una manera o una altra mentre jo m’ho mirava a distància, incrèdul d’estar veient coses que no havia vist mai. Ara mateix l’adrenalina esta pels topes i jo necessito sortir del descans per lamentar haver viscut un moment nefast.
Published on 14 January, 2005
in infamia.
Surto de la feina, sona el mòbil, trucada desconeguda, contesto.
– Le llamamos de timofónica molestar, me llamo menganita de tal, es este el numero tal i tal?con quien hablo?
Si tindran collons!!! si sóc de Garrafone tampoc és per gust, és només perque mai m’ha caigut bé la companyia del monopoli. I a sobre tenen la barra d’anar trucant a tot quisqui per fer-los saber les seves grans ofertes. Ja em van trucar al fixe prometent-me “el oru i el moru” quan van veure que m’havia donat d’alta a teledos . Que es fotin les ofertes per on els càpiguen. Ni un duro per aquesta gent!!!
sona: Nueva Vulcano – el dia de la luna
Tal dia com avui, tretze de gener, però de fa dos anys, pujava a un autocar que em portava a Muxía per netejar el xapapote del Prestige. Dos anys!! si que n’arriba a passar de ràpid el temps. Recordo que per aquelles dates estava indignadíssim per un munt de coses , moltes més que per les que pugui estar ara, prou com per estar dos dies de viatge en autocar per tres de feina. A part de netejar les platges i la conciència, vaig conèixer un munt de gent maquíssima amb els que estant allà, ja vam fer una festa considerable que vam continuar diverses vegades per aquí. Encara tinc tots els correus de tothom i força d’ells agregats al messenger però fa temps que no parlem. A veure si un dia d’aquests els faig un toque a veure què s’expliquen. Recordo bé que quan vaig tornar tenia les piles carregades com mai a la vida, estava molt content i tenia moltíssima energia que vaig dedicar a fer la web, preparar el llibret d’una mena de video documental de denúncia amb el Jordi, anar a veure gent per buscar llocs per passar-lo, preparar calçotades amb la penya…Realment increïble. Al final, després de fer un text d’unes trenta pàgines i algunes proves amb el premiere, el tema es va anar refredant i al final no va quedar en res. Tot i així, van ser unes quantes setmanes viscudes molt intensament. Estaria molt bé poder recuperar part d’aquell esperit, tampoc hauria de ser gaire difícil, encara sóc la mateixa persona (em sembla).
I així, per anar acabant, recomanar mirar les fotos que va fer en Jordi Torra al llarg dels tres dies. I posats a fer proves amb els videos, aquí deixo una de les primeres proves que vam fer del què havia de ser el documental, que vist ara fa certa gràcia, i sí, la veu és meva i es pot fer escarni. Dos anys després i encara rondant-la amb els videos, si es que….
sona: Gotan Project – Una musica brutal
