Archive for the 'infamia' Category

El peatge de Rubí gratuït només si no vas a Manresa

Published on 5 October, 2009 in infamia and opcions. 10 Comments

Arran d’un post a Renovat que parlava del funcionament dels nous radars tràfic que tindran en compte la velocitat mitjana, un comentarista es preguntava si el control es feia llegint les matrícules, vaig recordar una conversa amb un treballador d’Autema, la concessionaria del tram de Rubi a Manresa. (per cert quina web mes 0.5)

Amb prou feines fa un més vaig demanar el via-T per passar pels peatges sense parar i també aprofitar que per viure a Terrassa puc passar pel de Les Fonts gaudint de bonificació, que vol dir que a mi em surt gratis, tot i que no se si ho cobren igualment.

Ja el procés de demanar-lo va ser força enrevessat perque a l’oficina bancaria no em sabien dir massa com funcionava tot plegat i quan el vaig anar a recollir una setmana després, em va sorprendre el fet que em convidesssin a que fos jo mateix qui portés el paper segellat a la oficina de Autema al peatge de Les Fonts si volia gaudir de la bonificació abans de dues setmanes. Vaig decidir portar jo mateix el paper, dues setmanes a 1.18€ per trajecte ja son uns calerons. Sort que el del banc va atinar a a dir-me que per entrar a l’oficina només ho pots fer si vens de Barcelona, despres de pagar és clar. A l’endemà per la tarda passo expressament per la AP-7, pago el peatge de Martorell (3.80€) arribo a Les Fonts, pago el peatge (1.18€), aparco en un petit espai i vaig cap a l’oficina. En arribar a la porta em trobo tancat , “horari d’atenció al públic: laborals de 9:00 a 13:30”, HO HAVEU VIST?!? LA MARE QUE ELS VA PARIR!!! ja m’ho podia haver dit el del banc tambe… quin amic…

La questió es que a l’endemà al matí hi vaig anar expressament, tornant a agafar l’autopista des de les Fonts i tornant a pagar, i en portar el paper, parlant de la bonficació pels de Terrassa la persona que em va atendre em va dir:

“Recorda que només et surt gratis si vas a Terrassa! perque si vas Manresa aleshores et cobrem el peatge!”

al principi no ho vaig entendre, però després em va explicar que si circulo més enlla de Can Tries, unes càmeres controlen si tornes a passar i et cobren l’import igualment perque no has sortit a Terrassa, pèrò Buscant una miqueta he vist a vilaweb que aquest sistema esta en marxa des de principis del 2007 i llegint he vist que… ATENCIO!!! no només controlen als que passen per l’autopista sinó també els que en surten i/o entren, tot plegat per tal de saber qui es realment de Terrassa . No és que m’afecti perque en principi sí que vaig a Terrassa, però em va deixar força inquiet, per varis motius

  1. Per lo poc que treballen a les oficines d’autema (els haure de passar un CV)
  2. Venint de Barcelona per l’autopista, quanta estona he d’estar a Terrassa abans de poder anar a Manresa sense que em cobrin el peatge ‘gratuit’?
  3. Per la por que em fa que algú sapiga quan passes pels puestus, i no només en aquesta autopista, a la AP-7 esta ple de cameres estranyes
  4. Perque malgrat que ja fa dos anys que tenen aquest sistema de visio per computador futurista son incapaços de fer un tràmit en menys de dues setmanes i sembla que tot siguin trabes

Les trabes deuen ser segur perque no volen que la gent accedeixi en massa als quantiosos descomptes que ofereixen, jo mateix m’estalvio el peatge de Les fonts pero després he de pagar el de Martorell, però aquest tema mereix un post per si sol. En fi m’he allargat una mica, pero per contestar el dubte que es plantejava…

SI, ens llegeixen les matrícules del cotxe

Manteniment de l’automòbil per a dummies

Published on 5 February, 2009 in cabories and infamia. 2 Comments

Ja fa quasi tres setmanes que uns amables brètols de matinada em van trencar els miralls del cotxe. Mentre apedaçava l’esquerra per poder anar tirant, recordava els 100 euros que em va costar arreglar-lo l’ultima vegada que me’n van trencar un (en porto 5) i pensava com m’ho faria per portar el cotxe a arreglar precisament ara que el necessito per anar a treballar.

Aquest migdia però, durant la pausa per dinar, he vist que el costat de la feina hi ha una tenda de recanvis i de cop he pensat d’anar a preguntar si tenien retrovisors per al meu model de corsa. En un moment els tenia a sobre la taula per 13 euros cadascun, increible!!! Aixi que he pensat que ja me’ls posaria jo mateix i me’ls he endut. Després a casa mirant la porta, he vist que no era tant facil com semblava i m’he posat a buscar per la xarxa “cambiar espejo retrovisor opel corsa” i altres per l’estil per als diversos noms del mateix model . Després de navegar pel forum de l’opel corsa , veure “bricos” diversos (frikades) , baixar-me alguns manuals en PDF, buscar llibres al amazon i mirar-me alguns esquemes, al final he anat a parar a un forum anglès on una unica i breu resposta finalment explicava com canviar “el wing mirror del vauxhall corsa“, us la poso a continuació:


The trim you want to remove is the bit of plastic behind the mirror. It is held on by three clips which are slid into the trim by the head and then pop into the holes in the door by their tails.
To remove, push the piece of trim upwards to slide it off the heads of the clips. Pull it off the adjuster arm (manual only).
You should see three screws for fastening the mirror.
After he mirrors are replaced, pull out the white clips from the door and slide them back into the piece of trim then push it onto the door again. Or you can leave the clips in the door and try to slide the piece down over the heads of them.

Ha quedat clar? a mi la primera frase no gaire, vaig a pasar-la pel traductor del google…


El asiento que desea eliminar es el poco de plástico detrás del espejo. Se celebra por tres clips que se deslizó en el asiento de la cabeza y luego el pop en los agujeros en la puerta por la cola.
Para quitar, empujar el pedazo de asiento para deslizarse hacia arriba fuera de ella los jefes de los clips. Saca el brazo de ajuste (sólo manual).
Debería ver tres tornillos para sujetar el espejo.
Después de que los retrovisores se sustituyen, tire del blanco clips de la puerta y deslice de nuevo en la pieza de asiento luego empújela en la puerta de nuevo. O puede dejar los clips en la puerta y tratar de deslizar la pieza por encima de las cabezas de ellos.

“Se celebra por tres clips que se deslizó en el asiento de la cabeza y luego el pop en los agujeros en la puerta por la cola”?!?!?!? aaahhhh… , ara si que ho veig clar… però no ho fare pas ara perque ja és fosc, si de cas aquest cap de setmana amb la llum del dia i el telefòn del mecànic a ma…

Actualització: Acabo de gaudir de la primera tarda lliure de divendres i he aprofitat per canviar els dos retrovisors. Al final era molt més facil… “apretar la tapa interior tot “a lo bruto” possible cap amunt fins qeu surti.Despres ja es veu molt més clar, amb uns visos i tal…

Conduir bé a la A2 és impossible

Published on 19 January, 2009 in infamia. 4 Comments

Aquest matí he acompanyat a l’Emma fins a l’aeroport del Prat perquè hi havia de ser a les 7 en punt per agafar un vol a Màlaga. Cada vegada que cal anar a l’aeroport mires la combinació d’horaris de tren que cal fer per no haver d’agafar el cotxe, però en ocasions com aquesta en que has d’agafar un tren a les 4:40 a l’estació per estar a les 7 al Prat, resulta que t’hauries de llevar pel volt de les 4 del matí tot cridant : “Visca el transport públic!!!!”
Horaris de Renfe de Terrassa a l'Aeroport

Així que ens llevem a les 5:45 per sortir a les 6:00 amb el cotxe des de Terrassa. Recorregut : Autopista de Rubí, A7, A2 i aquí és d’on ve el motiu d’aquest post. No havia passat mai per la A2 a quarts de set del matí però hi ha moltíssim tràfic de camions que van a SAC!. Si el límit son 80 Km/h ells van una mica per sobre del límit, sense mantenir la distància de seguretat, literalment EMPENYENT els cotxes i avançant tant per la dreta o per l’esquerra segons si estas completament a la dreta o et venen per un dels molts carrils d’incorporació que hi ha. En menys d’un quilòmetre m’he vist embolicat en tres incidents amb camions, fins que al final he vist el flash d’un dels radars, que de moment no se si anava per mi o no. Deuria anar a 90 i poc Km/h, Genial!!!

Aquí és on entra l’altre tema, esta clar que els cotxes tampoc som uns sants, però es nota molt la diferència entre el que porta un sistema GPS que l’avisa de la majoria de radars i el que no. El primer condueix com si fos de una casta superior, corrent molt per sobre del limit per frenar de cop pocs metres davant del radar, mentre que el segon, a empentes de camions acaba passant el limit per 10 Km/h. Personalment trobo que els navegadors GPS són molt i molt útils per quan vas de viatge però per a trajectes coneguts o de rutina em semblen molt prescindibles, però es veu que no, son el nou carnet que et permet saltar-te amb impunitat els limits.

Apart comentar que he fet un petit tram d’aquests de velocitat variable, del que tantes crítiques s’han sentit aquesta setmanan passada. Doncs què en puc dir, que veient el conjunt global de com esta la mobilitat en general, entenent que els criteris ambientals són dificils d’assimilar com a propis sobretot si no tens més opcions per moure’t i que efectivament suposara un augment de les multes que repercutira a la butxaca de molta gent, sense defensar el vehicle provat, és normal que el conductors estiguin bastant emprenyats.

En el cas dels cotxes i la conducció, estic bastant d’acord amb en garito que fa uns dies en comentava en un post tots els avenços que ja es podrien haver aplicat als cotxes per controlar un munt d’aspectes de la conducció, fent-la més eficaç, segura i ecològica. Que no es pot anar a més de 80? doncs que sigui el cotxe qui m’impedeixi incomplir la llei, que no es pot conduir begut? doncs posa’m un alcoholimetre que impedeixi, que cal mantenir la distancia de seguretat? doncs posa’m un detector de proximitat que m’avisi o freni quan toqui, que no es pot emetre tants gasos? doncs limita les cilindrades… que tot aixo semblen tonteries, ja pot ben ser, però no és tambe una tonteria comprar un cotxe de 150 CV que agafi un centenar de Km/h més del permès? o conduir 4X4’s per la ciutat? això si, procura que hi hagi una alternativa real, que funcioni per tothom a totho hora , SEMPRE!
Al cap i a la fí ho veig com moltes altres coses que ens vénen de les administracions, suposadament ben intencionades, però quasi sempre fetes a mitjes, tard i malament. Ho volen arreglar o no? Es preocupen per nosaltres o no? doncs aleshores que s’hi posin, això si, però a sac, sense mitjes tintes i tots a passar pel tub. I que consti que a mi m’encantaria que no calguessin normes restrictives i sancions i que sortís de totes les parts de fer les coses com cal, però sembla que és impossible…

Ja estic més descansat… ara a esperar la multa.

Semafors?

Published on 24 July, 2007 in cabories and infamia. 4 Comments

Acabo d’estar uns 10 minuts mirant el trànsit a la cruïlla de Passeig Sant Joan amb Consell de Cent on encara no funcionen els semàfors i no hi ha ningú regulant la circulació, tot i que he vist passar dues motos i dos cotxes de policia que no s’hi han parat. Es curiós i alhora emocionant observar com reacionen els conductors:

  • Si tenen cotxes a davant i van tirant, tambe tiren sense pensar res (que puguin frenar o xocar)
  • Si no tenen cotxes a davant però hi ha algun vianant valent que intenta passar pel pas de zebra, alguns paren i es queden aturats com si hi hagués un semafor vermell. Altres l’esquiven i segueixen.
  • Apunt d’arribar al mig de la cruilla , els que miren, evaluen la velocitat i el tamany dels altres (els autobusos no paren) i passen o no segons si tenen els ous molt grans, si els tenen quadrats o de dos rovells. I encara hi ha qui passa sense ni tan sols frenar, ben bé com si el semafor estés en verd (de fet no esta vermell no?)
  • i pertot bicicletes en qualsevol direcció i vianants creuant pel mig del carrer perque és el mateix (o més segur i tot)

Tot i que ha estat a punt, no hi ha hagut cap incident durant aquesta l’estona, però feia posar força nerviós. De fet m’ha recordat molt l’estiu de vacances a R. Dominicana, on al circular semblava que només hi ha via la norma de ‘qui primer pita, primer passa’, però quasi mai passava res perque aquest sistema no permet anar gaire ràpid.

No se si el nombre d’accidents provocats per la manca de semàfors seria gaire més elevat que els provocats per saltar-se’ls, però posats a provar coses que ultimament es porta molt, potser estaria bé prendre nota i provar de parar tots semàfors de la ciutat alguns dies. Així la gent no correria tant, estalviariem llum i donariem feina als xapistes al temps que amb la renfe, els peatges, l’aeroport i altres joies locals es donaria una imatge molt més coherent del país que vivim.

Ja ho se que desbarro, però potser si que no calen tants semàfors… amb el clàxon tot es molt més facil…

Actualització: Parlant de bicicletes, els de bicing m’han enviat un correu dient que prorroguen el temps d’activacio de la tarjeta. Ja esta bé perque em vaig donar d’alta el 6 de Juny i encara no l’he rebut ;(. Pel que fa a la cruilla, en sortir de la feina encara ni funcionava el semafor ni hi havia ningu. A Pg Sant Joan amb Arago si que hi havia un policia però. Aquí en deixo un video d’exemple.

Merda, merda i més merda

Published on 26 January, 2007 in cabories and infamia. 4 Comments

Llegeixo a l’Avui unes contundents declaracions d’en José Saramago sobre com està el percal a nivell mundial:

“Estem enfonsats en la merda del món. Només hi ha merda i més merda; al carrer, a la televisió, a la política, a les multinacionals, a les escoles, a la ment… El que és optimista o és estúpid, o milionari o li importa una merda el que passa al seu voltant”

M’ha sorprés força la veritat, no pas pel que diu, que no cal sera gaire il·luminat per veure-ho, sinó perque me l’imaginava menys resignat i amb més fe en la gent. Ja és estrany que ho digui jo , que m’han dit tota la vida que sóc molt pessimista, però aquest grau tant elevat no me l’esperava. Suposo que la gent molt crítica en el fons creuen (o creiem) que el què sigui es pot arreglar, per això es posa el dit a la llaga, és quan es calla que es tira la tovallola. M’ha sorprès, ho reconec

L’anunci de la selecció : Si ells el treuen, nosaltres el posem!!

Published on 6 October, 2006 in infamia and opcions. 1 Comment

Arrel del partit de la selecció catalana de futbol contra la slecció d’Euskadi que s’ha de jugar properament, de l’anunci que es va fer per promocionar-lo i de la seva retirada per motius qu eno acabo d’entendre si no fos que també retiressin la meitat d’anuncis de la tele. Veig que en poc temps s’ha muntat a la blogosfera catalana un moviment per posar el video a la xarxa. Així que aquí em teniu apuntant-m’hi.

Si ells el treuen, nosaltres el posem!!!!

ONLINE

Published on 27 September, 2006 in blog and infamia. 2 Comments

Després de un mes de no existir a la xarxa, gràcies al bon servei i l’eficàcia de ya.com, als quals estalviaré paraules grolleres de veritat, torno a estar

ONLINE!!!!!

Per una setrmana no ha estat una quarentena, però a mi se m’ha fet molt i molt llarg. No tenia pas intenció de plegar, com potser algú s’hagués pogut pensar, ara començo a tenir força coses a dir…

Phishing fora de test

Published on 12 July, 2006 in infamia. 0 Comments

Fa uns quants dies, arrel d’aquest article sobre seguretat informàtica de la Mercè Molist (que la vaig veure a la taula rodona aquest cap de setmana) , i del fet que en portar a reciclar el paper, vaig trobar els esborranys de la declaració de la renda d’un dels companys de pis, vam estar xerrant de la quantitat de coses dolentes que pot fer alguna persona amb mala intenció, coneixements, i unes quantes dades que a nosaltres ens poden semblar irrellevants.

La questió es que des d’ahir a la tarda m’he trobat amb un atac phishing, bé, de fet ha estat una barreja de phishing i spam ja que m’han arribat fins ara una quinzena de correus.

Captura Correus - Pishing

Com es pot veure en aquesta captura els primers que em van arribar pretenien semblar una notificació de La Caixa , entitat en la que no hi tinc pas comptes, de manera que ja no va colar. Els segons ja arribaven a nom del Guipuzcoaano, d’on tampoc en sóc client, tot i així el missatge que mostraven era exactament el mateix. Aqui teniu una captura del primer i una altra del segon.

Com que em va agafar en un moment de ‘bon minyó, bon minyó’ em vaig decidir a avisar-los a través d’un telèfon que apareix en aquesta pàgina d’informació que tenen sobre aquesta mena d’atacs. El primer que els vaig dir era que no era client, però que els volia avisar sobre el correu que acabava de rebre, tot i així em demanaven el DNI per obrir una mena d’incidència, cosa a la que em vaig negar (a sobre que els aviso…) Al final els vaig reenviar el corrreu (i per tant els vaig donar la meva adreça, però amb el DNI per davant si que no) però de moment no han dit pas res.

Aquest matí he vist al meneame que ja hi havia altra gent que alertava d’aquest atac així que ja m’imagino que no aporto massa informació als addictes als feeds, però si que ho poso com a exemple que cada dia ‘passen coses‘, i que cal anar amb compte.

Apa, a cuidar-se…

A l’ascensor no!

Published on 19 May, 2006 in feina and infamia. 0 Comments

Conversa amb dos caps en un ascensor:

– Què? Com va tot?
– Com sempre.
– Hi ha hagut una mica d’embolic oi?
– Mmmm…Com sempre…
– Però si haguessis de posar un adjectiu, quin diries?
– M’agraden més els adverbis

Hi ha gent que no s’adona que si als ascensors es parla del temps no és perque la gent tingui una la fal·lera metereològica, sinó perque quina mena de conversa pots tenir en un lloc on saps que hi estarà un minut escàs. Enlloc de parlar de la manca de pluges, la reserva hidrològica dels pantans o qualsevol dels aspectes col·laterals del debat sobre el canvi climàtic, els dóna per preguntar per la feina. Són aquests quaranta segons fins on arriba l’interè per les pròpies responsabilitats?? Cada tema hauria de tenir el temps que es mereix ,i si no hi ha temps, doncs es busca o s’aplaça fins un millor moment. En resum i con a consell general, no tractar mai temes importants als ascensors.

Anem seient…

Published on 15 May, 2006 in infamia. 1 Comment

Sentada a Barcelona per una vivenda digna.

Aquí deixo mostra de les poques fotos que vaig fer de l’asseguda per un habitatge digne, perque veient la gran convocatòria se’m van treure les ganes de fer fotos, ja que puc fardar o lamentar de ser una de les mil o dues mil persones que van decidir passar la tarda anant a seure a la plaça Catalunya. I pensar que mentre estava a casa mirant el plànol de transports públics, sobretot després del cacau de la setmana passada, tenia intenció de baixar una parada abans per evitar el col·lapse…santa innocència…per no dir coses més gruixudes. Clar que hagés pogut ser pitjor, si arribo a ser un dels poquets que van anar a la concentració de Logroño, m’agafa algo txungo segur.

De totes maneres ja s’esta plantejant continuar les movilitzacions, mirant de seguir la màxima d’una frase que he vist aquest dies : “La unica lucha que se pierde es la que se abandona!!!!”. Com amb moltes altres coses d’actualitat encara he de decidir quina actitud he de prendre, però francament, veient l’experiència d’ahir em costa molt no pensar que ja estem tots sentenciats, i que en el fons, tenim el què ens mereixem. Espero que sigui passatger…