Published on 1 June, 2010
in feina.
Avui s’ha estrenat una nova versió de la web de El Periódico, des d’aqui felicitar als meus ex-companys de feina que seguríssim que s’han hagut de fotre una pencada de cal ample, i aquest dies encara ho hauràn de fer per anar corretgint coses com recuperar el .cat (no us l’oblideu! 🙂
Pel que veig amb una mirada ràpida i tal com diu la notícia, externament no hi ha massa canvis, però estrenar un gestor de continguts nou els permetrà fer moltes més coses i millor d’ara en endavant, sobretot amb aquesta integració de redaccions. Així doncs tanquen una etapa de molts anys en que han fet servir un gestor de continguts de collita pròpia, del qual vaig tenir el pivilegi de començar quasi de zero la part de gestió web i fer-la créixer durant tots els anys que hi vaig passar. He de reconèixer que em fa una mica de peneta, però amb aquesta actualització tecnològica segur que podran fer moltes més virgueries
Aquí un parell de captures de la portada abans i després (llàstima del tema dels titulars) :
i un altre de les notícies:
Suposo que ara el proper serà l’Sport.
A la oficina la gent sovint porta galetes pel seu aniversari. Avui, curiosa sincronia, al google celebraven el 40e aniversari de Sesame Street amb un logo amb el Monstre de les Galetes…i jo tenia tota la safata sencera a la meva taula…
No me les he menjat pas totes jo, ho prometo… només unes quantes…
Published on 28 March, 2008
in feina.
Avui tanco una etapa professional de vuit anys i mig a el Periódico de Catalunya com a programador web. Una temporadeta força llarga en la que hi ha hagut moments de tot però de la que intentaré quedar-me només amb els bons.
Seguirem alimentant les amistats amb dinars i cerveses mentre repassarem batalletes que amb el temps cada vegada ens faran més i més gràcia. En aquest món internàutic no és un adeu per sempre sinó un a reveure fins el proper post, el proper twitt, la propera foto i el proper xat on em trobareu. Una abraçada.
albert
Com a recordatori personal del dia d’avui no se m’acut res millor que la lletra d’aquesta cançó d’un gran grup català, Tancat per Defunció, Llença’t-hi
Estaves pres, estaves prés
I Viure és sempre tan necessari
Ara estàs llest, mil hores desitjant
Hi ha una nova vida, al teu davant
Era l’última vegada que veies la seva cara
I va fer-te un solitari al allunyar-se
Però perdre és sempre tan necessari
Per començar a saber el que és viure
Llença-t’hi, Llença-t’hi
Moltes més coneixeràs
Moltes més hauràs de perdre
Llença-t’hi, Llença-t’hi
I temps nous s’iniciaran
I temps vells s’acabaran
No esperes arribar a un lloc concret
Ets perdut, però tornaràs a ser fort
Sense atur, anem coneixent el camí
Ara has d’oblidar i seguir…
Hi havia dos trens separant-se amb dirreccions oposades
L’un s’enduia els seus ulls, l’altre encara no ha arribat
L’un va anar al Nord,
L’altre, qui sap a on, qui sap a on!!
Llença-t’hi, Llença-t’hi…
Aquest matí, com els col·legis, torno a la feina despres de molts dies de vacances. Em sembla que he desconnectat una mica massa, per això ahir llegint mentre pensava en la tornada a la feina em va cridar l’atenció aquesta cita de Viktor Frankl :
Quien tiene un porqué para vivir
puede soportar cualquier cómo
Em va sobtar molt perque fa temps, alguna vegada (unes quantes) havia dit que m’interessava més el COM que no pas el QUÈ, deixant de banda el PERQUE de manera incomprensible i potser massa inconscient. Anoto el pensar-hi una mica més com a bon propòsit per al 2008 al costat dels ja tradicionals de cada any.
Published on 20 October, 2007
in feina.
Fa uns deu dies que amb motiu de l’ultima cursa de la F1 a la feina vam començar a fer una porra sobre quin seria el podi, i per tant el resultat final del campionat del món. Hem participat 24 persones , que a tres euros per aposta fan la bonica suma de 72 euros, no esta pas malament. La meva aposta es Raikkonnen, Massa, Heidfeld, basicament perque pensava que en Alonso i en Hamilton toparan i se n’aniran els dos fora de cursa, deixant el camí lliure per a que Ferrari guanyi inesperadament, a l’estil final de la Champions entre el Bayern i el Manchester d’ara fa uns anys. A hores d’ara ja se que Massa té la pole, que Hamilton és segon, Raikkonen tercer i alonso quart. Si vull guanyar la porra he de dir que Alonso i Hamilton toparan directament a la primera curv, perque sino difícil. En fi, que hi hagi sort, a la porra és clar.
Published on 11 October, 2007
in feina.
Tot just acabo d’arribar a casa sortint de la jornada de feina que vaig començar dilluns al migdia i he acabat dimarts a quarts de 8 del matí. De tant en tant ja ho fem això per no perdre el costum, aquesta vegada però, ni he fet el rècord d’hores seguides (esta en 26 hores) ni he passat els nervis d’altres ocasions. Després sempre surten coses super urgents i prioritàries sovint sobrevalorades en comparació amb les possibles durant el procés. Tot plegat, es podria dir que ha anat bastant bé. Ara fins la propera
Pensant en dreceres de teclat, la de gravar l’utilitzo bastant….
Published on 16 June, 2007
in feina.
Al meu grup de taules (el tipic de quatre llocs de treball) hem posat un tauler d’escacs en una punta per jugar una partida entre nosaltres i tots els de l’oficina que van passant per davant nostre cada cop que van al WC. L’unica norma és que no es pot fer dos moviments consecutius. No és que sigui molt geek, pero em va fer pensar en un post que vaig llegir fa temps sobre com NO tractar-los a la oficina per tal que se sentin bé. Aquesta idea n’és una de bona
Avui estic de festa després que el cap de setmana passat treballes unes 36 hores de 48. Ahir al matí em trobo aquest anunci a la pça Tetuan
