Aquest dissabte, malgrat el fred que feia i estar mig empiocat, vaig anar a celebrar els aniversaris d’en Juanillo i l’Ester al clàssic “Merendero Font de de Les Planes“, el típic lloc on quan et diuen d’anar-hi no et sembla gaire bona idea, quan hi arribes ja comences a recordar l’última vegada, i al cap de mitja hora, davant les brases amb el got de vi a les mans ja t’és igual tot. Aquesta vegada per ser fidels a la tradició la vam liar bastant, d’entrada rememorar el naixement de Lo Tio Pep com a himne de Ganàpies, seguit d’altres clàssics com El Chipi – Chipi, Las nadadoras o “Vine l’Autonoma amb mi”, i aprofitant que en Pablo i en Xavi havien dut la guitarra i en Cesc el Saxo pel mig amb versions de Madness () , The pogues i La Pantera Rosa. Qui el tingui com a friend al flickr podrà veure totes les fotos aquí pels que no, aquí us deixo un video:
Recordant l’Autònoma i Ganàpies, aquest matí un ocellet m’ha dit que el Quiñonero ara només se’l coneix amb el nom de “El Bar de ciències”…. i que “El gran del Muti” ara es diu “el capitalista” o en castellà “el comemierda”… on anirem a parar…
Ahir al vespre vaig anar a la primera trobada de twitter de Sabadell (fotos d’en luigix) , una convocatòria que es venia parlant de fer ben bé des de principis d’abril però que s’havia anat retrasant. Finalment ahir , després d’haver fet fins i tot una enquesta per decidir el dia, ens vam trobar a les vuit del vespre al Wild Geese, un pub irlandès ben conegut per alguns dels assistents que potser haurien d’anar pensant de comprar-ne accions.
Com sempre passa amb aquestes trobades, on la gran majoria no ens hem vist mai en persona, el moment d’entrar al bar i endevinar qui dels parroquians és amb qui has quedat acostuma a ser bastant particular. Aquesta vegada els gravatars i que el bar estés buit va facilitar les coses.
Al racó de sota la tele ens vam ajuntar @estradamario, @oriolfb, @avalon_myth , @seikion, @drakon, @xineta(l’única noia!), @galu,@spconde, @luigix i un servidor. Després de una ronda de presentacions, repetida dos o tres vegades , vam estar molta estona xerrant de twitter, com no podia ser d’altra manera, però també d’un munt de temes al voltant de la xarxa amb molts i molts PPM (“palabros per minut”). Tampoc és d’estranyar perque tots estavem relacionats laboralment amb la informàtica, teniem bloc propi (excepte un) , afició als gadgets i estem “enganxats” a la xarxa
Després d’un parell de rondes de cerveses vam anar a sopar tapes i a seguir xerrant fins passades les dotze, moment a partir del qual vaig començar a tenir una intensa sensació de divendres que va fer que em quedés amb ganes de seguir la festa (la pseudo-ratafia que va demanar en @galu hi va contribuir decisivament) .
Ja ho vaig comentar que tota aquesta colla de personetes que cada dia em diuen coses des d’una finestreta petita del navegador són com una mena de família que et parlen , t’escolten, t’informen, recomanen música, et fan riure i una mica arribes a conèixer, per això l’unica pega va ser que em vaig quedar amb ganes de trobar altres persones que no van poder venir.
Vaig disfrutar molt, per això penso que ho haurem de repetir aviat, @luigix per quan la 2ª TwittParty :P.
Ahir diumenge pel matí vaig anar per primer cop al 5è festival de Sopes del món que s’organitza a Nou Barris, una trobada on es presenten vora una cinquantena de sopes de diferents parts del món i es poden degustar per un preu simbòlic. També pots colaborar comprant per uns 5 euros una mena de tassa/plat de ceràmica conmemoratiu que ja ve equipat amb un cordill per dur-lo penjat del coll. A més , totes les receptes es poden trobar en un llibre que es troba a la venda
A dos quarts de dues es va donar la sortida i la multitud es va abocar a les taules on hi havia les olles. Per badar uns minuts vam perdre passada i vam estar una estona fins que vam poder omplir la casssoleta per primera vegada, sopa d’espàrrecs, una mica salada per al meu gust. Després ja va anar més agil la cosa i en questió de 20 minuts vaig arribar a probar quasi una desena de sopes diferents, entre la que cal destacar la última, una sopa de peix i calamar amb tinta molt i molt bona. No cal dir que la proposta és molt bona, en tots els aspectes, l’apunto a les cites anuals a no deixar passar.
Ahir vaig fer una costellada i una calçotada en un mateix dia.
La costellada la vaig fer a Terrassa aqui:
a la cruïlla de la carretera Rellinars amb l’Abat Marcet gràcies a una tapa metàl·lica que relliscava a més no poder. Tot i aixecar-me de seguida , em vaig endur una bona patacada que encara em molesta força a hores d’ara. Unes senyores que em van veure i van aguantar estoicament el riure em van comentar que era la segona persona que queia al mateix lloc aquell matí, que era una vergonya i que hauria de denunciar a l’Ajuntament. Sempre el verb haver…
I la calçotada, que inicialment s’havia de fer al Torrent de l’Escaiola a Matadepera (nom de mal presagi per a un dia de caure pel carrer), però que per manca de previsió i la gentada que havia pensat el mateix que nosaltres, es va haver de traslladar sobtadament a la Riera dels Nesprers a Mura, amb el patir de no dur gaire benzina i deixar penjat a Terrassa qui es va presentar dues hores tard i sense cotxe al punt inicial.
De la calçotada en quedarà el record de la manera com el Xavi i la Meri donen les bones notícies en públic 😀 Felicitats!!!
La nit de Nadal vaig anar a una festa a la plaça Vallès on hi havia concerts i balls al costat del foc dels que en vaig fer algunes fotos força curioses. Si algú hi veu algun missatge ocult que ho digui o potser…. millor que no.
Aquest divendres al vespre em vaig deixar caure al Centre Cultural de les Corts per anar a la Festa de presentació de la nova versió Feisty Fawn del sistema operatiu lliure Ubuntu, organitzat pel Catalan LoCo Team(Local Community) . Era la primera vegada que anava a un acte d’aquesta mena, tot i així només arribar em vaig trobar dos companys de Ganàpies (Quim i Jordi) , de manera que no conèixer ningú ja no em preocupava gaire.
En una sala gran hi havia tres o quatre ordinadors de sobretaula amb la nova versió instal·lada per tal que qualsevol hi pugues tafanejar , un projector on s’hi passava una presentació de les característiques de la nova versió i una mica de pica pica en un racó. Després d’un brevíssim parlament , es va deixar que la gent anés relacionant-se entre ells al seu lliure albir mentre els que havien fet la recepta per a la festa de firmes es posaven en rotllana per verificar-se les dades els uns als altres ( Recordatori posar-me al dia del tema de la privacitat i les claus publiques). Finalment em vaig atrevir a treure el portàtil (vergonyós que és un) i intentar actualitzar-me de la Edgy a le Feisty allà mateix ja que no se m’acudia millor lloc (m’havia gravat la imatge el dijous per la tarda però ni tant sols ho havia provat). Malgrat que per causa d’unes dependencies amb una paquets que no venien al CD i no tenir accés a la xarxa, no vaig poder actualitzar però mentre m’ajudaven vaig anar posant cares als noms de la llista de distribució. He de dir que efectivament avui al tenir acces a internet he pogut actualitzar a Feisty sense problemes i tot funciona perfectament , inclosos els famosos efectes d’escriptori!!!! Aquí deixo les quatre fotos que vaig fer i l’enllaç a les d’altres assistents (Alex, Josep) i als videos d’en Carles
Per cert, que després vaig anar a sopar(tard) a casa el Pemi i la Marina, que ja descompta els dies, i quan vaig arribar tothom em feia burla del nom d’ubuntu, aixi que no em va quedar més remei que fer una mica de proselitisme i donar-los la tabarra durant una estoneta per finalment anunciar que a partir d’ara no penso instal·lar cap més guindous pirata als amics. XD. Amb tanta broma no vaig poder evitar fer-li aquesta foto al Pemi
Aquesta tarda fent el cafè he estat parlant de disfresses amb un company de feina, no pas pensant en el carnestoltes de demà, sinó més aviat repassant totes les que haviem portat cadascun quan erem mes joves i atrevits. Com que les meves sempre han estat improvisades i a ultima hora tenen en comú que no acostumen a costar massa diners ni feina, de manera que he pensat que les podria enumerar aqui per si algu li falten idees per dema. Aqui en deixo la llista amb una breu explicació:
d’Etiqueta, t’estas uns deu dies explicant a tothom que vindras vestit d’etiqueta i et presentes amb un llençol pintat amb la mena d’icones que expliquen la composició i les instruccions de planxat que apareixen a les etiquetes de la roba. Amb un llençol, un retolador negre gruixut, una mica de traça i paciencia ja el tens fet.
de tenista, doncs això, agafes els clàssics mitjons de les raquetes, uns pantalons curts, unes bambes blanques una samarreta blanca, una cinta al cap i una raqueta i una pilota de tenis. També hi ha la variant femenina a la que li pots canviar els pantalons curts per una minifalda i pintar-te una mica la cara i posar-te uns pits sense cirurgia (uns altres mitjons faran el fet)
de dona de la neteja, doncs agafes la bata vella de la iaia, unes sabates d’estar per casa, uns mitjons gruixuts i uns ‘leotardos’ (que en deien) un mocador al cap , una galleda, un motxo i els complements que trobis per casa
de colegiala, resulta que la meva germana tot i ser 6 anys menor que jo fa quasi la mateixa talla que jo, ella era la mes alta de la seva classe i jo el mes baixet, aixi que em podia posar el seu uniforme complet de colegiala sense cap problema, una bona afaitada a contrapèl, unes cues si es que portes el cabell llarg, unes arrecades de pinça i a triomfar!!! En una festa amb una mica d’alcohol veuras com a partir de certa hora et plouen els trastos d’una banda i l’altra..:P
de voluntari de la creu roja, 6 anys a la Creu Roja be haurien de servir per alguna cosa, com a minim per poder-me posar l’uniforme complet a les festes. Privades això si, perque al carrer o en una rua millor que no, no sigui pas que et cridin per una urgència…(si, el títol de socorrista caduca). Una variant seria per a tota la quinta de voluntaris olímpics que de ben segur encara guarden el xandall a casa.
de despistat, aquest és el més fàcil. Obres l’armari, comences a mirar i et poses totes les peces de roba que menys lliguin l’una amb l’altra, totes al revés i invertint-ne l’ordre, és a dir. Una sabata de cada, els mitjons de diferent color, els pantalons del revés i amb la cremallera al cul, els calçotets per sobre els pantalons i també amb els mitjons (un de cada color) , la camisa del reves i amb els botons a l’esquena, una samarreta d’imperi per sobre i qualsevol tipus de barret impropi de la situació. Qualsevol altra cosa esbojarrada servira per acabar de donar el toc surrealista
I per si algu encara vol sentir idees més esbojarrades, d’aquelles dignes de llegenda urbana, aquí deixo aquestes dues irreverents propostes
de taula de billar, en pilota picada que en diuen, amb tot el cos pintat de verd, tu poses el taco i les boles i a buscar el forat
de submarinista, es el que proposava la verdulera a un nen que venia a buscar una fulla de parra per al seu pare, que es volia disfressar d’adam i no trobava una full prou gran per als seus atributs. Algu recorda com feia? 😛
Que jo sàpiga, aquest any no em disfresso, pero clar, fins l’ultim moment no se sap. Bon carnestoltes.
