Aquesta any serà sonada, bona Diada 2012 a tothom. Visca Catalunya Lliure!!!!
Archive for the 'de festa' Category
Quatre fotos del llarguissim dinar de reis 2011
L’imprescindible Tortell de Reis (aquest any ni fava ni res de res)
Triomino, un domino diferent
Trobo més divertit jugar amb les fitxes
I aquest no esta malament, quan pots obrir, clar…
Aquest últim cap de setmana vaig anar per primer cop a La Patum de Berga, (sisi, l’any que TV3 el feia per la tele) i he de dir que em sap molt greu no haver-hi anat abans, quasi imperdonable. Aquest any però no hi havia excusa i vaig pujar el dijous al vespre a veure La Patum Completa. I la vaig veure mol ti molt bé perque vaig estar a les escales, l’Ester havia anat un parell d’hores abans a agafar lloc i ens hi vam encabir. Això si, quan va començar el primer ball ja no ens vam moure fins que van acabar els Plens, sort que duiem uns entrepans.
No se ben bé perquè em pensava que hi hauria molt més foc que música (pixapins que és un) però precisament va ser la música el que més em va agradar. Al Spotify hi ha una playlist amb la música de La Patum i a la web Sons de Patum a més hi podem reviure les sensacions que hi ha la plaça. La tonada dels Turcs i Cavallets va ser de les que més em van agradar, se’m va enganxar i la vaig estar cantant durant un parell de dies sense parar, per major desesperació dels que m’envoltaven. Aquí en deixo un petit video, (però val la pena escoltar-la sencera).
Un altre moment que realment impressiona és el ball de l’Àliga, amb tota la plaça en silenci mentre sona música solemne , de cop la gent esclata a cantar i a ballar al voltant d’ella. No se pas com deuen estar els patumaires de tota la vida a la Plaça , però a mi se’m va posar “gallina de piel” i encara ara veient el video també una mica.
Després del Salt de Plens vam anar a des-estirar les cames, fent una/unes cerveses pels carrerons de Berga. Voltant per allà vam trobar uns quants coneguts i vam estar de festa fins que va començar el Tirabol. Vaig anar a dormir cap a quarts de 5, molt cansat, però sobretot molt content. Aquí sota deixo l’enllaç a un parell de videos més del ball dels Nans Vells i de lapassada dels gegants, i unes quantes de les fotografies que vaig fer durant els quatre dies.
Els nans nous de La Patum
foc de la guita de La Patum
Nans vells
Salt de plens
Les trenes de les noies a La Patum
Música de Patum
La banda
Passeig pel Berguedà
Espero que l’any que ve pugui tornar a viure en directe les sensacións de La Patum.
Ahir va ser la primera vegada que vaig a La Patum. Em va agradar moltíssim
Ja pujaré més fotos i algun video, mentrestant recomano als que pujin el cap de setmana que es vagin ambientant amb els sons de la patum.
A veure si puc fer una mica de resum de les ultimes setmanes, que encara que no hagi dit res de coses si que n’han passat. A veure…
D’entrada vam dir adeu a la televisió analògica, espero que les frequències que queden lliures es facin servir amb una mica de cap.
Com que un dia abans de setmana santa em van picar per darrerar el cotxe (res important) vaig haver d’anar a la feina amb un nissan micra que amb prou feines corria i que em va recordar èpoques passades quan la meva mare em deixava el seu (de micra)
A principis d’abril vaig anar a una reunio de guifi.net sobre xarxa mesh a Sant Joan Despí on es va reunir una vintena de persones i em vaig assabentar de noves maneres de fer xarxa lliure i dels progressos que la gent de Gràcia Sense Fils esta fent amb el seu firmware. Vaig quedar força impressionat.
Varis dies de la primera quinzena d’abril vaig estar a les jornades de programari lliure organitzades pel Casal Capablanca de Sabadell, en que guifi.net Sabadell hi va col·laborar en el sopar /debat d’inauguració, una xerrada taller i donant suport en una petita install party de ubuntu
Vaig anar a les Colònies de celebració del 15è aniversari dels Ganàpies de la UAB, al Mas Muxach on vaig conèixer els nous ganàpies que em van ajudar a retrocedir 15 anys. Ah! i també vaig veure el Barça guanyar al Madrid al Bernabéu
Vaig tornar a anar de concert al Faktoria, aquest cop per escoltar Mishima, realment són molt bons.
Vaig sortir a celebrar el Sant Jordi i el dia meu aniversari pel centre de Terrassa
També vaig decidira les consultes per la independència del dia 25
També vaig anar a un parell de reunions de guifi.net Terrassa a l’Ateneu Candela, s’esta animant força el cotarro i en poques setmanes ja tenim tres supernodes nous!!! . La pàgina que abans tenia dedicada al meu node ara respon al domini de terrassa.guifi.net i hi anem posant informació de la zona (allà si que he anat fent posts de tant en tant)
I bé,… encara n’han passat més de coses pero aquest post ja és prou llarg així que procrastinare encara una mica més i les explicare més endavant. ^^
Ahir que no vaig treballar perque la oficina es canvia de lloc, vaig aprofitar per anar a veure als excompanys de feina de El Periódico tot fent unes canyes a l’inigualable Cafè del Centre i després dinar al Nihon Sakari (c/girona 88), un restaurant japonès on anava a dinar dos i fins i tot tres vegades a la setmana, per bo i per baratu (no només ho dic jo també altres i altres). La carta no ha canviat gens i encara vaig demanar de memòria…l’amo i algun cambrer es van recordar de nosaltres, però no se si hi van caure que feia mesos que no hi anavem… tot va ser com un faixback d’aquells curiosos amb sorpresa inesperada inclosa.
No he estat pas a totes les convocatories espontànies, de fet només vaig sortir al carrer després de la final de Roma, pero aquest Barça és molt gran i anirà passant el temps però aquest més del maig el recordarem sempre, pel 2-6 al Bernabeu, per les semis del Chelsea superades amb el gol d’Iniesta, per la Copa del Rei guanyada a un gran Bilbao, per la lliga i per l’exhibició de la final de la Champions davant el campió vigent.
Reconec que d’un temps cap aquí em sento més culer que mai. Visca el Barça i visca Catalunya!!!
Malgrat que només vaig poder anar-hi el divendres per la tarda i una estona el dissabte al matí, coincideixo amb altres assistents en que la Festa de presentació de la Ubuntu Jackalope al IES Nicolau Copèrnic de Terrassa va ser tot un èxit. El dissabte al matí , no vaig anar a cap de les xerrades perque em vaig quedar al hall parlant amb altres assitents, entre ells els de tuxbrain que per la tarda van donar la de OpenMoko i que em van fer les dents força llargues amb el telèfon Neo Freerunner.
Malgrat no asssitir a les xerrades del matí , estar xerrant i pululant pel hall em va produir una sensació molt grata, un sentiment de pertinença al trobar-me entre molta gent amb qui compartim certs valors, una admiració per conèixer altres projectes relacionats amb el programari lliure que també treballen per crear nous espais de llibertat i un alleujament del meu pessimisme congènit en veure el potencial que representa que cada cop hi hagi més gent al vessant del programari lliure (sobretot gent molt jove). En fi, que em vaig estovar una mica, ho reconec. Per això em sap molt greu no haver pogut estar durant tota la festa tot i que amb el que vaig veure ja en tinc prou per felicitar als ubuntaires catalans que van organitzar la festa.
Aquí us deixo l’enllaç a les meves fotos de la festa , la pàgina amb enllaços a fotos de altres assistents i una petita selecció de les meves , inclosa la que es veuen els trítpics de guifi.net que vaig deixar a la taula d’inscripcions a recepció. Per cert que ara que hi haurà temps, a veure si posem operatiu el node guifi.net al IES Nicolau Copèrnic :
Fons Escriptori ubuntu Nicolau Copèrnic
Apple & Dell, tots amb ubuntu (el Dell es igual igual que el meu)
Veient el funcionament de un Neo Freerunner
Això és un Jaunty Jackalope!!!
Els tríptics de guifi.net que vaig deixar a la taula de inscripcions a la recepció.
Ahir vaig anar de calçotada familiar a Lleida, on apart de menjar fins a no poder més, vaig fer aquestes fotos. Quedarà pendent per un altre post el un tutorial per encadenar patates després de la lliçó magistral del tiet Miquel.
Els calçots, enganxats amb l’infalible mètode Miquel per donar-los la volta, que he exportat amb èxit a altres calçotades (sobretot les multitudinàries com la dels 1100 calçots de fa uns anys a Lo Palauet)
Una cigonya de la colònia de Lleida
Servits a taula, abans de desaparèixer 😛
Vista de la seu vella durant el dinar.
I la Seu altre cop, abans de marxar cap a casa
Aquest cap de setmana passat el vaig passar pel Solsonès, fent esquí de fons a Tuixén per primera vegada a la vida el dissabte al matí, celebrant el carnestoltes al vespre amb algunes disfresses molt i molt currades i dinant carn a la brasa el diumenge. Un cap de setmana molt txulo, llevat de quan vaig perdre els papers intentant fer anar els esquis de fons com si fossin els d’alpí que havia conegut fa anys i quan em van arribar les inevitables agulletes molt abans que a tothom. Aquí us deixo un video (que dificil que és a vegades fer un video i que el so d’ambient no et faci una mala passada) i algunes fotos:
Esqui de fons from albir on Vimeo.
uns esquiadors que esquiaven al pas
uns núvols lenticulars el matí del diumenge
som a la Vall de Lord \ ( ^ ^ ) /
No se si hi aniré un altre cop a fer esquí de fons perque ho vaig trobar duríssim, el que segur que faré es tornar a visitar el Solsonès perquè em va agradar molt.
