Archive for the 'concerts' Category

Wifilania

Published on 27 September, 2005 in blog, concerts, feina, trastus and wifi. 2 Comments

Primer dilluns de feina després de les vacances: Notable Baix. M’he llevat bé, quasi fins davant de la porta no m’ha començat a entrar el baixón inevitable. Després d’un dia força gris, m’he arribat a la ronda Sant Antoni a comprar un router inalàmbric per anar activant el tema del wifi seguint les instruccions de la gent de Guifi.net En poques hores li he actualitzat el firmware, he donat d’alta el nou trasto al meu futur node, només pendent d’instal·lar-lo al terrat. En un sol dia(un vespre) he fet gran part del que volia fer i no he fet durant lesvacances.

Per altra banda aquest vespre he arreglat, amb l’ajuda d’en Dani (gracies) , el problema que hi ha hagut a la web durant aquests dos ultims dies. Es veu que provant coses amb el NAT del router del Joan(també gracies) vaig oblidar de deixar la ip correcta, i el fet d’instal·lar firewalls als ordinadors de la xarxa (Marçal faltes tu) em feia pensar que el problema venia de la configuració dels filtres. Tot això de la seguretat i tal ho faig per fardar i “intimidar” a les persones malicioses que tinguin prou temps lliure com per decidir gastar-ne el suficient per venir-me a tocar els nassos, que ja n’hi ha pel món ja…

I així per acabar, mencionar que el dissabte vaig anar a veure Cycle i Rinocerose al fòrum, l’únic acte de la Mercè al que he anat aquest any. Els grups bastant bé, sense ser per tirar cohets, sobretot Rinocerose, que em pensava que distorsionarien més i farien més espectacle general. Cycle, correctes.

Cycle – Mechanical

PD: Toma posta de 5 categories!!!!

Picnic Jazz

Published on 13 March, 2005 in concerts and de festa. 0 Comments

Zenital

Avui era el dia del Picnic Jazz, una jornada de concerts al Parc de Vallparadís de Terrassa, que es fa cada any i al que ja feia temps que no anava. Aquesta tarda m’hi he deixat caure a veure qui hi havia, la música és quasi el de menys, ja que et passes tot el dia txerrant amb gent i amb prou feines estas pel que sona. Malgrat que ja fa quasi sis anys que no hi visc, aquesta vegada no ha estat menys i m’he trobat amb gent que feia temps que no veia. Ha estat molt txulu. Així en plan curiós, al parc hi han posat un pont penjat que va de les esglesies de Sant Pere al museu tèxtil, passant per sobre de la gent i quasi del propi escenari, des del que es poden fotos com aquestes.

Franz Ferdinand : take me out

Death In Vegas son brutals!!!

Published on 11 October, 2004 in concerts and de festa. Closed

Flipe maxim al concert

Du n’hi do dels últims dies, ja vaig començar dimarts passat i pràcticament no he parat fins ara. Podria explicar tot plegat, però ara mateix no tinc temps, així que penjar les fotos del concert de Death in Vegas del divendres a Razzmatazz. No n’hi ha gaires perque vaig estar tota l’estona com ‘en trance’, al·lucinant moltíssim amb el so. Dels tres discs que tinc aqui a casa noms vaig reconèixer una cançó ( de la que no se el títol) perque tot ho tocaven diferent, a part que estaven presentant un disc nou i havia cançons noves. Jo ja feia temps que havia fet propaganda d’aquest grup entre els amics, de manera que vaig enviar un mail avisant a tothom i al final ens vam ajuntar força gent, alguns a sobre, de gratis. Quan vam entrar al principi hi havia un tal Richard Fearless punxant, que no estava malament però no era el què esperàvem i que em feia patir que no l’hagues cagat. Al final quan Death in Vegas va sortir, ja es va veure que valia la pena anar al concert que havia recomanat i vaig quedar com un senyor. Això de baixar a Barcelona a veure concerts d’aquest pal està molt b i m’agradaria fer-ho ms sovint.

sona : Death in Vegas – Scorpio Rising

Pastora

Published on 1 July, 2004 in cabories and concerts. Closed

El dilluns, per acabar de rematar la Festa Major de Sant Cugat, vam anar a veure Pastora que feia un concert al plà del vinyet, davant dels cines, si, al mateix lloc on hi van fer un concert els D-Pas fa un munt d’anys. Per si algú no sap qui són, noms es pot dir que són els que canten allò de "no me llames Dolores llamame Lola" i que esta format per dos fills del Pau Riba. Jo ja fa un parell de setmanes que tinc el disc i tot i que no l’he pogut escoltar gaire i no em sabia les lletres ni res, he de dir que el disc s txulíssim ideal per tenir ganes d’agafar les vacances i pujar el cotxe i anar de festa a la platja o on sigui.

La Dolo, tela....

El concertva anar com de menys a ms, la gent al principi estava una mica freda tot i que el so era molt bo. Segurament va ser perque la gent no es coneixia ms que la cançó de la ràdio i totes les altres no els deurien dir ni fu ni fa, de manera que entre una i l’altra no paravaen de de demanar "Lola!Lola!". La ’susodicha’, no noms s guapíssima i t una mena de ’salero’ que no abunda gaire, sinó que a ms va aconseguir que la gent s’anims a base d’un munt de bromes, confessions, molta expressió corporal i fer la boja dalt de l’escenari, tant que desprs d’estar molta estona jugant amb la faldilleta i fent conyes amb els de primera fila al final es va aixecar el vestit per ensenyar les calçes. A ms, un parell de cops, a les pauses va dir que li agradaria que tothom del públic s’estims, i es fes mimos i petons i que fos una gran festa de l’amor. Així segur que et poses el public a la butxaca…..b, a mi si,…..mira qu si ho arriba a aconseguir…..pfpfpfpf.. Vaig arribar tardet a casa, però com que al llit fa una calor insuportable no vaig perdre ms hores de son que les que hagus perdut suant inutilment. Resumint, que son molt bons, i les projeccions que van fent en directe són molt ‘curioses’, no se si a les fotos s’apreciarà el que molts dels que erem allà vam veure, uns quants van olorar i us pocs es van fumar.

sona : Pastora – Tengo ( tengo, tengo, tengo y si no me lo invento)

Ahora entiendo a Gene Clark

Published on 22 February, 2004 in concerts. Closed

Sidonie a l'Apolo

Ahir vaig anar a veure Sidonie a l’Apolo. Va estar molt bé, sobretot més cap al final. A les primeres cançons que van tocar em van decebre una mica, perque hi havia molta música que no feien ells en directe. En fí, que esperava veure un munt de penya fent un munt de coses, i tot i que omplien molt, veure només tres paios superdeguaisimesimes va ser una mica decebedor. Més endavant van començar a surtir disfressats, van baixar entre el public un parell de cops i es van posar a fotre salts, el concert va millorar. He de reconèixer que el final, amb els vents i el productor tocant alhora amb el bateria, va ser molt espectacular. Que per cert el fet que ests just al sota dels altaveus hi va contribuir molt. Al final el bateria mentre feia la vertical dedicava un ‘ojete al personal’ i els seus companys li picaven el cul. Tela.

La politica? bé gràcies.

sona : Sidonie – Sad in my cloud

Termitas y otras cosas

Published on 18 January, 2004 in cabories and concerts. Closed

Després de força dies de no anar a cap concert arriba un finde en que divendres i dissabte de concert. Una mica en la línia del "Querias caldo?…" però en el sentit bo de la frase. El divendres, tot i el baixón físic i mental i la apatia típica dels divendres per la tarda, al final vam trobar la força per movilitzar-nos i anar a ‘El Mundo Caníbal’ a veure
el concert de 08001. El nom correspòn al codi postal del barri del Raval de Barcelona d’on són la majoria dels músics del grup. Bé, de fet hi viuen, però les seves arrels són ben lluny ja que són inmigrants de diversos paisos. La mescla és txulíssima, i molt arreglada, tant aviat toquen sons nord-africans com flamencs i porten un muntatge molt currat, sobretot amb la projecció
d’imatges durant el concert. I això que es veu que porten poc temps actuant i aquest estiu un dels cantants sempre havia de preguntar quan havia ’entrar…Els ha sobrat temps per assajar , el concert va ser brutal.

Mar i Alicia : Pauline en la playaI el dissabte, amb el munt de opcions que hi havia, al final la més precipitada va ser la que va triomfar. Anar al
concert de Pauline en playa (entrevista )a la Sala Apolo. He de dir que tot i que tenia de feia poc tots els discs, amb prou feines els havia escoltat i tret de la que sona més a la radio, no coneixia cap canço. I ara buscant links per posar, m’assabento que el grup el lideren Mar i Alicia, que són dues germanes de Gijón i que abans estaven en un grup que es deia UnderShakers (clickeu que hi surten fotos molt bones de’elles). El nom es veu que el van treure del nom de una película de Eric
Rohmer , ens haurem de posar al dia…L’últim disc es diu ‘Termitas y otras cosas’

Al concert hi vam arribar mitja hora abans i no hi havia gaire gent, molt poca de fet, hi havia partit de futbol…la mitja horeta d’espera vam poder fer un viatge curt. Com es pot veure a les fotos, estava a primera fila i les tenia just al costat, s’arribava a veure la tensió a les mans quan tocaven la guitarra. També he de dir que em van agradar més al concert que al disc, però suposo que això s massa normal com per aportar alguna informació, tot sempre mola més en directe. Desprs d’algunes revelacions místiques que vaig tenir a mig concert, vam anar a parar a un lloc que es diu l’atelier (o algo així) . Era un lloc que no era pas un bar,ni una discoteca, ni un pub, pero vam pagar 4euros per entrada i consumició. Un numero poc rodó, però vaja. A dins hi havia molta gent apilonada en una mena de safareig on hi havia música així de ‘guais’ (no sé com dir-li, guais és el que més s’escau) i una noia pintava per darrera, amb les mans, un plàstic transparent. Tot plegat va ser molt suggerent i et trobaves com en una mena de somni….s’haurà de repetir.

Bé, que com a resum, un cap de setmana diferent, complet i molt ben aprofitat. Ah, si ,és veritat, lo del marrón que deia l’altre dia….tot va anar força bé, almenys per a mí. Per altres no tant…

PD: les revelacions místiques de mig concert ja les dir un altre dia.

sona: Pauline en la Playa – Me acurruco

 

 

08001

Published on 17 January, 2004 in cabories and concerts. Closed

A vegades cal tancar la porta.

 

 

 

 

 

 

Ahir vaig anar a a veure 08001. Imagineu-vos-ho….

sona: Death cab for cutie – This is the new year

The Chemical Lovers

Published on 7 November, 2003 in concerts and feina. Closed

Per fí s divendres. El millor dia de la setmana. Per variar, la meva obsessió dels dies de la setmana encara es manté. Es divendres a la tarda i pràcticament ja tinc tot el finde muntat. Poc habitual en mi, és veritat, però he de dir que promet bastant. Aquest vespre me’n vaig a veure ‘El Columpio asesino’ a Razzmatazz, i anem colla…sis persones, no esta malament, a més m’he emportat la camara digital a veure si surt alguna cosa decent. Difícil. Després del concert el més probable és la ruta Sabadellenca habitual, amb tots els seus extres i amb tota la cerimònia estàndar. Que hi farem, sóc una persona de costums…El dissabte, el plan és anar de festa per Bcn, que fa molt de temps que no hi vaig, sempre i quan el cos aguanti, que la setmana passada el dissabte no va existir. és el que té ‘la senda de los elefantes’( aquesta no, la de SBD). I per si tot això sembla poc, aquest finde hi ha lluna plena….

que sona? doncs ‘El Columpio Asesino’ – the Chemical lovers

La setmana dels tres dijous

Published on 26 July, 2003 in cabories and concerts. Closed

Bé, parem una mica, baixem voltes perque comencem a estar als límits de la resistènciafísica i mental. Escriuria alguna cosa, però com que fa quasi una setmana que no ho feia, no s ni per on començar, anem a pams, però.

Descansant...Aveure…, el dilluns va ser un dia força dolent, com pocs, sort que al final vaig anar amb el Raul a escampar la boira i al final no va estar tant malament

El dimarts vaig acompanyar al Xavi, l’Albert i la Mercè a l’estació de França a comprar els bitllets de interrail per la setmana que ve. Jo, per seguir en la linia dels impresentables no ho vaig fer perque encara no tinc ben clar com acabara de sortir la cosa de les vacances, espero que aquest dilluns que ve, les coses s’aclareixon. Més tard, vaig anar a veure el concert de Morcheeba al Poble espanyol amb el Xavi , la Mi i la Eli. Jo no hi havia anat mai al Poble espanyol i he de reconeixer que és un lloc molt txulo, tot i que no hi vaig donar gaires voltes. Concert de MorcheebaDesprés de sopar un frankfurt deplorable (la dieta a prendre pel…) que em va costar un ull de la cara i fer unes birres a 3€ , va començar el concert. Molt tranquis, sense agobios de gent, amb alguns moments molt guais i altres no tant, sobretot quan la guitarra es va espatllar i van estar tres cançons sense, al final van haver de parar i tot, però la cantant va improvisar amb una versió a capella del Summertime que va ser brutal. Desprs d’una hora i mitja, cap a casa, previa visita al Morrosko per passar llista.

El dimecres, molt cansat tot el dia, vaig anar adormit per tot arreu, al curset del matí, a la feina, una mica més i em sobo allà al mig. Al vespre, al curset d’astronomia si que em vaig arribar a dormir, però com que estava a l’ultima fila i estava fosc per les diapos, només em va veure el Xavi. Sortint, cap al Morrosko falta gent. Allà ens vam trobar amb la penya. Chupitos de la risa i cap a casa

El mes tonto fa rellotges...ufff, el dijous, hi havia convocada una Tarrak i un sopar, dsprés de donar records a l’Antonio i fer els comptes durant mitja hora, anem al Tramuntana a sopar. Obviament no hi cabiem pas i ens vam esperar força estona, que va passar ràpid perquè vam estar fent l’orni per allà. Després de seure a taula,estavem tant apretats amb els veins de taula que ens hi vam acabar fent amics, (a veure qui em pot passar la foto del petó) . Sortint vam anar al Tombstone a fer unes cervesetes i capa casa. Per aquells que pateixin sobre les proves gràfiques dels fets succeïts al pati del Tombstone, els diré que tots els negatius han estat eliminats, així com també totes les copies en paper existents. La seva reputació present i futura esta en bones mans….

Divendres, ja falta menys, ahir era el dia que tornavem altre cop a la barceloneta a fer una paella, aquest cop per despedir en Gaby, que després de mogollón de temps i històries, al final ha près la gran decisió de marxar de la feina. I està per veure’l, tothom li diu que fa una altra cara, i és veritat. En Gaby obrint un regal...

Doncs bé, que vam anar al mateix lloc que l’última vegada. Ens va atendre una altra cambrera, tot i que estavem a la mateixa taula i que estava treballant, sera que li vam donar massa la tabarra? no m’estranyaria gens que quan ens va vaure, perque ens va reconèixer, li entrés un mal de panxa sobtat. Aquesta vegada erem més i al final, no vam anar a treballar a la tarda, ningú. Ens vam apalancar al txiringito que hi ha a la sorra a prendre la fresca i contemplar el paisatge. Segur que feiem una fila…Ms tard, vaig anar a la última sessió del curset d’astronomia, tot i que em feia una mica de mandra, pero vaja, i després, com no, al Morrosko. Allà es van gestar les causes del mal de cap que tinc avui, més tard es van acabar de perfilar al Barro, d’on al final em vaig perdre i després de buscar a la penya com si fos un nen perdut al supermercat, vaig decidir marxar.

En resum, una setmana a tot tren, potser massa i tot, a partir d’ara m’hauré de dedicar a altres coses més profitoses, perque avui ho tinc tot per fer a casa i em fa un pal…Vaig a veure si puc penjar totes les fotos, perque no se pas com organitzar-les, em sembla que haurè de fer que el slide de les galeries sigui un arbre ‘collapsible’ que se’n diuen….Bé, ja he penjat les fotos, quina feinada.

sona : Ojos de brujo – Tiempo de solea

3,2,1, dia 21

Published on 21 July, 2003 in concerts. Closed

Achanak en concert a SBDI va
passant el temps…tant que ja som a dia 21, multiple de 7, el mes que estem…i encara d’aquesta manera…per? en fi, d’on no n’hi ha no en raja oi? Despré d’un dia de rallada continua, al menys hem acabat a davant de l’ajuntament ballant en un concert d’uns paios que es deien Achanak o algo aixi…una mena de asian dub que ha estat molt i molt b…, després, teteria, birreta i capa a casa a acabar de fer bullir l’olla.

sona: Bjork – An echo a stain