Archive for the 'concerts' Category

Recopilant l’abril

A veure si puc fer una mica de resum de les ultimes setmanes, que encara que no hagi dit res de coses si que n’han passat. A veure…

D’entrada vam dir adeu a la televisió analògica, espero que les frequències que queden lliures es facin servir amb una mica de cap.

Com que un dia abans de setmana santa em van picar per darrerar el cotxe (res important) vaig haver d’anar a la feina amb un nissan micra que amb prou feines corria i que em va recordar èpoques passades quan la meva mare em deixava el seu (de micra)

A principis d’abril vaig anar a una reunio de guifi.net sobre xarxa mesh a Sant Joan Despí on es va reunir una vintena de persones i em vaig assabentar de noves maneres de fer xarxa lliure i dels progressos que la gent de Gràcia Sense Fils esta fent amb el seu firmware. Vaig quedar força impressionat.
P1070339

Varis dies de la primera quinzena d’abril vaig estar a les jornades de programari lliure organitzades pel Casal Capablanca de Sabadell, en que guifi.net Sabadell hi va col·laborar en el sopar /debat d’inauguració, una xerrada taller i donant suport en una petita install party de ubuntu
P1070374

Vaig anar a les Colònies de celebració del 15è aniversari dels Ganàpies de la UAB, al Mas Muxach on vaig conèixer els nous ganàpies que em van ajudar a retrocedir 15 anys. Ah! i també vaig veure el Barça guanyar al Madrid al Bernabéu
P1070436

Vaig tornar a anar de concert al Faktoria, aquest cop per escoltar Mishima, realment són molt bons.
16042010417

Vaig sortir a celebrar el Sant Jordi i el dia meu aniversari pel centre de Terrassa
P1070633

També vaig decidira les consultes per la independència del dia 25
P1070661

També vaig anar a un parell de reunions de guifi.net Terrassa a l’Ateneu Candela, s’esta animant força el cotarro i en poques setmanes ja tenim tres supernodes nous!!! . La pàgina que abans tenia dedicada al meu node ara respon al domini de terrassa.guifi.net i hi anem posant informació de la zona (allà si que he anat fent posts de tant en tant)

I bé,… encara n’han passat més de coses pero aquest post ja és prou llarg així que procrastinare encara una mica més i les explicare més endavant. ^^

Quatre concerts

Aquests ultims dies he anat a quatre concerts

Miquel del Roig al 15è aniversari de Ganàpies de la UAB, no el coneixia però qun crack! no va parar en quasi tres hores, enganxant una cançó rera una altra sense parar. A veure si el torno a trobar.

Miquel del Roig a la UAB (un crack!)

La Troba Kung Fú al Faktoria d’Arts de la Rasa fa deu dies, no els havia escoltat gaire la veritat, pero sonaven molt i molt bé i em van agradar més del que m’esperava.

La troba kung fu

i Le Petit Ramón, tampoc el coneixia però em va agradar molt, amb nomeś tres músics (violoncel, guitarra i percussió), tampoc els calia més perque omplien molt. No se per quina associació d’idees (la barba?) em va recordar una mica el Eels.

Le Petit Ramon

i el Petit de Cal Eril, que tampoc els coneixia, aquest divendres passat també al faktoria.

El petit de Cal Eril

Sara Baras a Barcelona

Sara Baras - Esencia a Barcelona
Després de la visita al controvertitMuseo del Baile Flamenco‘ durant l’escapada a Sevilla del més passat , ens va quedar el cuquet de veure una actuació de flamenc més llarga que el tastet que inclou l’entrada. De manera que quan vaig veure que vindria a actuar la Sara Baras a Barcelona abans no deixi els escenaris durant un parell d’anys, de seguida vaig comprar les entrades per l’espectacle ‘Esencia’ que va fer aquest divendres passat a l’auditori del Fòrum

L’espectacle és un recopilatori de tots els altres muntatges que ha fet al llarg de la seva carrera, de manera que anaves veient un darrera l’altre, notaves els petits canvis de decorat i vestuari entre l’un i l’altre. En un dels fragments, la Sara es quedava sola i anava ballant cada cop més lentament, i ‘taconejant’ cada cop més fluixet, baixant el ritme cada cop més i més, fins el punt que tot l’auditori estava en absolut silenci, afinant l’oida i clavant els ulls a les seves mans que amb prou feines es movien. El temps es va parar i va semblar que tothom contenia la respiració, va ser un moment irrepetible.

La música, malgrat que els músics estaven en un claríssim segon pla darrera una cortina translúcida, em va agradar força i es notava que estava feta per a l’espectacle.

Fa més de deu anys que aprofitant que en Pablo vivia a Granada el vaig visitar i vaig poder assitir a un concert de flamenc a la Chumbera, una sala on el fons de l’escenari era de vidre i deixava veure l’Alhambra. Des d’aleshores que no havia vist un espectacle similar, espero que no tornin a passar deu anys, perque realment em va agradar molt. Néstor ens faras lloc a Sevilla oi?

Luar Na Lubre a Terrassa

Luar Na Lubre a Terrassa

Aquest dimecres passat vaig anar a veure Luar Na Lubre al Faktoria d’Arts de la Rasa, un grup que coneixia de nom i poc més però que em va agradar bastant, i del que un cop allà em van sonar unes quantes cançons, com la de “Chove en Santiago” o “Os Animais” que segur que us sonarà d’un anunci de cotxes. També em va agradar força la versió de “el derecho de vivir” de Victor Jara , i “Camariñas” i “Costa da morte” que amb el discurs previ que van fer em va recordar quan vaig anar a netejar txapapote el gener del 2003 a Muxía (al davant de Camariñas), i també que he de recuperar el site que vaig fer per aquelles i que es va perdre en algun traspas de servidor.

Del concert l’única pega va ser que al so li hagues afegit uns quants decibels més (és la primera vegada que veig un contador de dB’s en una sala). Com que al programa de propers concerts al Faktoria n’hi havia alguns de interrants, com ara “Ojos de brujo” el 19 de juny, suposo que ja ho anirem averiguant això del so. Aquí us deixo la resta de fotos fetes des de primera fila

Per cert, si no sabeu què és el spotify o en voleu una invitació, encara me’n queda alguna.

Concert del Bruce Springsteen a Barcelona

Bruce Springsteen a BarcelonaAquest diumenge al vespre vaig anar a veure al Boss, en Bruce Springsteen al Camp Nou. Tot i que no en sóc un gran fan, ja l’havia vist en directe a la Monumental fa un munt d’anys per l’època del “Human Touch” i el “Lucky Town”, tot i així, aquest concert puja al meu top 5 particular, per darrera del de l’any passat d’en Roger Waters i empatat amb el dels Stones del 2003. Hi havia força cançons que no recordava, es veu que el concert del dissabte va ser una mica més en plan greatest hits, però veure com el Boss es passejava per davant de l’escenari i anava donant la mà als seguidors, tocant-los, deixant-se tocar, feia posar la pell de gallina, la veritat.

A vegades et preguntes si deu ser veritat quan un cantant en un concert diu que la teva ciutat és la millor del món per anar a tocar, però realment es notava que li venia molt de gust estar aquella nit allà. Després d’un parell de visos, preguntava en català si en teniem prou i la gent que despés de tres hores encara en voliem més, vam acabar cantant la bamba/twist’n’shout. Una nit memorable.

Aquí us deixo els pocs videos que vaig gravar amb la càmara i l’enllaç a les fotos

Per cert, que convertir a FLV els videos de la càmara nova m’ha costat força però ara em sembla que ja ho tinc per la mà, i amb el nou servidor hauria d’anar millor que quan depenia de la meva adsl. Jo que miro de no posar material sensible al youtube resulta que hi ha una allau de videos del concert… si és que quan un ho vol fer bé….

Wah Yeah!!!

Antonia Font

Tinc moltes ganes d’anar a veure el concert d’Antònia Font a la festa Major de Terrassa . Wah Yeah!!!! 😀

Proves de video : Concert Roger Waters

Abans d’ahir en un sopar, vaig estar recordant el concert que Roger Waters va fer a Barcelona aquest abril passat i que tinc etiquetat al cervell com el millor que he anat. Parlant-ne vaig recordar que vaig fer força videos però que no estaven disponibles enlloc, principalment perque no volia pujar-los a serveis com youtube i similars, per evitar problemes. Així feia temps que volia trobar una manera ràpida de penjar-los en aquesta pàgina.

Ahir em vaig estar barallant amb el visor de fitxers FLV d’en Jeroen Wijering, el plugin Flash Video Player de wordpress (que de moment no faig servir), amb el ffmpeg, una peça de software lliure per fer conversions de formats de audio i video per passar els fitxers AVI de la camara a FLV, (que per cert vaig haver de recompilar per tenir suport d’audio), i finalment amb un script en php que em genera una playlist a partir dels videos d’una carpeta (es pot baixar de la pàgina d’extres del visor de flv’s).

Ja fa un temps que em va rondant pel cap el fer més videos, però em calia alguna manera de publicar-los que no fos massa entretinguda. Tot i que el cabal de sortida de l’ADSL de casa no es per tirar cohets sembla que amb una mica de paciència encara es poden veure prou bé. Estreno doncs una categoría de videos on n’hi posaré de nous i potser també de vells que valgui la pena recuperar. Potser el seguent pas seria publicar-ne un feed en plan videoblog, però primer mirarem si de veritat anem fent videos de tant en tant i si cal, després ja es veurà.

De moment aquí podeu veure els videos del concert d’en Roger Waters, Dark Side of the Moon, i de fons escoltar com cantàvem. A mi amb els útlims encara ara se’m posa la pell de gallina

The Police en directe!!!

Quan fa quasi un any em vaig assabentar que The Police faria un concert a Barcelona vaig pensar que estaria força be anar-hi, sobretot perque es un grup d’aquells que n’he tingut varies epoques d’escoltar-los força i perque sovint pensava com hagués estat anar a un concert seu a principis dels anys vuitanta. Com sempre passa amb aquests concerts aconseguir entrades vol dir fer llargues cues o estar enganxat al telèfon força estona carregat de paciència, així que ni m’ho vaig plantejar. Aquest dijous pel matí, el mateix dia del concert, per una casualitat em van oferir entrades per anar-los a veure així que no ho vaig dubtar malgrat el preu. Aquí deixo les fotos

The Police en Concert

Resumint una miqueta el concert he de dir que m’esperava força més. Amb prou feines van fer bisos, algunes cançons eren excessivament lentes, altres estaven lleugerament canviades potser per facilitar les coses al sting que no arribava a les notes on ho feia abans. Això ultim en general no em sembla pas un problema als concerts, al contrari, sovint esta bé escoltar versions diferents, però penso que en un concert d’aquest estil on el què anàvem a escoltar la gent eren les cançons de tota la vida que haviem cantat tantes vegades i no versions extranyes que no et deixaven cantar a pulmó. Almenys com altres concerts mítics si que servira per poder dir aquella frase tant típica de ‘JO HI ERA!!!’

Per cert, que aquest matí he vist que en wicho de Microsiervos havia vist les meves fotos del flickr i m’ha demanat permís (no calia) per afegir-ne alguna a la seva entrada sobre el concert. No passa sovint que t’enllaçi microsiervos 😛

Roger Waters, Dark Side of the moon

Roger Waters : Dark side of the moon

Aquest dissabte al vespre vaig anar a un d’aquells concerts que recordaré molt i molt de temps i que a hores d’ara ja s’ha posat al capdamunt de la meva llista personal de concerts inoblidables: Roger Waters portant de gira el Dark Side of the Moon de Pink Floyd

Vam arribar força d’hora i la projecció d’una fotografia amb una radio vella, una ampolla de Red Label, un cendrer i un a copa ens va fer xerrar força estona sobre si realment era una foto o hi havia de veritat una ampolla de 5 metres a l’escenari. No tothom té la meva bona vista :P. Quan finalment estava a punt de començar el concert es va veure com apareixia a la pantalla una mà que anava canviant d’emisora i la música d’ambient que sonava al Palau st Jordi. De sobte, llums, aplaudiments, comença el concert!!!!

La primera part del concert ja va durar ben bé el que han durat altres concerts que he anat ultimament, no estava ni a la meitat i ja estava al·lucinant. Per la qualitat del so, per les imatges que anaven projectant, per la posada en escena, l’ambient entregat dels assistents i també pel discurs d’en Roger Waters en cançons com Leaving Beirut o Sheep, quan va apareixer un porquet volador amb pintades antimilitaristes dirigides contra Bush i Blair. També memorable el moment quan la mà de la pantalla va sintonitzar la ràdio i a mig volum van sonar els acords de “Wish you were here”, la gent ens vam desfer allà mateix.

Després d’una pausa de quinze minuts, van tocar el Dark Side of the Moon sencer i per ordre, quasi exactament com al disc, amb una qualitat de so increible per ser en directe, sobretot a The Great Gig in the Sky (quin tros de veu!!). Per no parlar del moment en que es va il·luminar al sostre del Palau una gran piràmide triangular feta de làsers tot recreant la portada del disc i il·luminant al public mentre anava donant voltes. Allò ja va ser l’èxtasi complet i absolut i encara no s’havia acabat!!!

Finalment als visos, “Another brick in the Wall”, els llums il·luminant al públic, tots els punys en alt picant com martells cap a l’escenari i ara si ja amb tota la pell de gallina, “hey teacher!!! leave the kids alone!!!!!”. Després, “Vera“, “Bring the boys back home” seguint el discurs antimilitarista de la primera part i “Comfortably Numb“. Per tot plegat , INSUPERABLE, de llarg el millor concert que hagi anat mai (bon tema per a un meme).

Tinc pendent penjar els videos que vaig fer però aquí podeu veure els d’altra gent que també en parlen

Yann Tiersen a Razzmatazz

Yann Tiersen a Barcelona

El cap de setmana passat en un dinar es va comentar que ahir venia en Yann Tiersen, el compositor de les bandes sonores d’Amelie i GoodBye Lenin, a la sala gran de Razzmatazz. Com que feia força temps que no anava a cap concert, hi havia prou quòrum i que m’agrada força ja que en tinc 5 discs, no m’ho vaig pensar.

Ja savia que en concert no acostuma a anar tan tranquil com a la majoria de discs, tot i així només començar el concert ja vaig veure que de tranquil res de res. La majoria de les cançons que coneixia em van costar bastant de reconèixer perque totes estaven força diferents, sobretot per la quantitat d’efectes sonors que hi posava. Tot i que només eren cinc músics, bateria, baix, teclat i dues guitarres, omplien molt i molt. No paraven de distorsionar les guitarres de maneres extravagants, ja sigui tocant amb l’arquet del violí o fins i tot amb un trepant amb bateria(un potro a piles, vaja). Si si, tal com ho dic, en una canço el guitarra va treure un potro i va fer servir de slide sobre la guitarra al mateix temps que n’anava variant la velocitat. L’efecte era increible. Sempre em deixen molt parats els músics que van canviant d’instruments durant un concert, sobretot si son de famílies diferents, així per exemple, començar amb una guitarra, passar a un violí, seguir amb l’acordió i fer anar una guitarra posada a terra com un xilofó ho trobo impressionant.

El concert em va agradar, però he de dir que és el que hi ha hagut més diferència entre el que em pensava que anava a veure i el què em vaig trobar. No recordava un concert tant psicodèlic des de Death in Vegas, que sobre el paper no s’assemblen gens Per cert, se que hi contribueixo, però lo de les cameres i els mòbils als concerts comença a ser preocupant.