voluntat per a decidir lliurement
Sóc jo que estic molt malament, o aquí hi veig un tanga?… per sort, a tothom que li he ensenyat la foto, hi veu d’entrada el mateix que jo. Estic segur que els responsables de publicitat de la casa d’aquesta camara digital no s’imaginaven que les seves tanques es convertirien en missatges subliminals obscens……..o si que soc jo? és igual…
sona : Pauline en la playa – Termitas mariposas y otras cosas. (no puc parar)
Com tot friki que tingui un blog havia de parlar de "El senyor dels Anells, el retorn del rei". Sí, en català, perquè la vaig anar a veure en català, al cinema Catalunya de Terrassa. Ja que ens hem de barallar perque augmentin la quota de pel.licules doblades, el mínim que podem fer és anar-hi. Si no ho fem estem fent el ruc. Tornant a la peli, en primer loc dir que jo no sóc dels que s’ha llegit el llibre i que moltes de les coses que diuen a la peli em deixen fred. Veure la ciutat de no sé quèo el dimoni de no sé quantos no em fa ni fred ni calor. Evident ment que els paisatges i les escenes d’acció són brutals però jo no hi afegeixo la mística de saber si el tal és fill del qual o si la ciutat de no sé on és com me la imaginava. També he de dir que no se’m va fer tant llarga com esperava, tot i que al final em sobren 10 minuts.
Després vaig anar a sopar al Gavatxons a tirar per terra, encara una mica més, la dieta contra el colesterol (escogí mal dia para bajar el colesterol), i tot sopant vaig estar parlant de les similituts entre la trilogía del Senyor dels anells i de la Guerra de les galàxies. Masses. No sé si el George Lucas es va copiar del Tolkien o què, però em van semblar massa coincidències i no em va molar. Era com si ja ho hagués vist.
En resum, que vaig trobar que esta bé, però no vaig sortir tenint la sensació que havia vist la millor peli del món. Que hi farem. No hi poso ni la foto….’pa que veas’.
sona : Bjork – Frosti
El plan era anar a veure la peli aquesta del Nemo. Però per culpa del senyor dels anells tota la cartellera estava del revés i quan hem arribat al cinema a l’hora indicada no hi havia sessió. Només quedaven 3 pelicules i erem 5. L’atzar ha fet que no hi hagués cap combinació en la que ningú repetís peli. Per tant ens hem dividit i 2 han anat a veure "Impostores" i els altres tres hem anat a veure "Te doy mis ojos". Sí!. per fí, i sense estar planejat… lo millor. Ja fa temps que havia parlat que volia anar a veure aquesta película, però per una cosa o per l’altra encara no hihavia pogut anar i no sabia que la fessin a prop de casa.
M’ha txocat, m’ha deixat fet pols. No ha sigut pas pel tema de la violència domèstica. El que m’ha tocat bastant ha sigut la relació familiar de la protagonista(Laia Marull, uff…) i veure els papers que duia cadascú. Sobretot amb la seva germana. Encara he de pair tot el que m’ha passat pel cap abans que la Voll Damm em baixés voltes al cervell i em deixés en un estat molt més còmode. Més pràctic. Costa tenir pensaments profunds en un dimarts-dilluns. Estic per tornar-la a veure.
Bé, va…una mica sí que m’he sentit reflexat en el protagonista, no pas per la violència, sinó per la inseguretat, però qui no? va que tiri la primera pedra…no, tu no, ja ho se, el del teu costat.
sona : Yann Tiersenn – La Muette
Dimarts, com pero com si fos dilluns. Torno a treballar avui. Pero per poc temps. Em fa mal el peu. Més del que voldria. Me’n vaig al cine. No se que vaig a veure. Menjo un entrepà de pernil. Hi ha un tendrum. Poso musica. No m’agrada cap canço.
No em sona la gana
Després de molts dies de no anar al cinema, avui dimarts (de mierda te hartes) dia del espectador ha posat a lloc la situació. He anat a veure "Lo mejor que le puede pasar a un Cruasán" Suposo que a aquestes alçades tothom sap que està basada en el llibre del mateix nom de Pablo Tusset, que per cert no he llegit, i em sembla que cap dels que erem ho havia fet perque ningú ha dit la frase típica. Ja sabeu, aquella que es diu sempre al sortir del cinema. No? Sobretot en películes com "El Senyor dels anells", "Soldados de Salamina", etc…si home, si, aquella que diu "Doncs el llibre és molt millor que la peli". Com tothom també ja sabrà, el director és en Paco Mir del Tricicle i l’actor principal és en Pablo Carbonell, que per cert, trobo que el personatge li va clavat. Ningú ho podria fer millor que ell, perque la historia sembla que estigui basada en ell. He de dir que no sóc de riure gaire amb les películes, però amb aquesta hi ha hagut moments molt i molt bons en els que en trencava. La Natalie Seseña tamb hi ajuda força.
En resum, molt recomanable.
Per cert, la setmana que ve faig vacances, i aquesta vegada, tot i que amb força planificació (10 dies) me’n vaig de vacances 5 dies a l’estranger.
sona : Stigmato Inc – Strive to be happy
