Quan fa quasi un any em vaig assabentar que The Police faria un concert a Barcelona vaig pensar que estaria força be anar-hi, sobretot perque es un grup d’aquells que n’he tingut varies epoques d’escoltar-los força i perque sovint pensava com hagués estat anar a un concert seu a principis dels anys vuitanta. Com sempre passa amb aquests concerts aconseguir entrades vol dir fer llargues cues o estar enganxat al telèfon força estona carregat de paciència, així que ni m’ho vaig plantejar. Aquest dijous pel matí, el mateix dia del concert, per una casualitat em van oferir entrades per anar-los a veure així que no ho vaig dubtar malgrat el preu. Aquí deixo les fotos
Resumint una miqueta el concert he de dir que m’esperava força més. Amb prou feines van fer bisos, algunes cançons eren excessivament lentes, altres estaven lleugerament canviades potser per facilitar les coses al sting que no arribava a les notes on ho feia abans. Això ultim en general no em sembla pas un problema als concerts, al contrari, sovint esta bé escoltar versions diferents, però penso que en un concert d’aquest estil on el què anàvem a escoltar la gent eren les cançons de tota la vida que haviem cantat tantes vegades i no versions extranyes que no et deixaven cantar a pulmó. Almenys com altres concerts mítics si que servira per poder dir aquella frase tant típica de ‘JO HI ERA!!!’
Per cert, que aquest matí he vist que en wicho de Microsiervos havia vist les meves fotos del flickr i m’ha demanat permís (no calia) per afegir-ne alguna a la seva entrada sobre el concert. No passa sovint que t’enllaçi microsiervos 😛
