Aquest matí m’he assabentat per l’Oriol que el Street View de Google, el servei de fotografies als ja coneguts mapes de Google, ha arribat a grans ciutats del Vallès Occidental. Començant pel pis on estava abans a Sabadell , continuant pel que estic ara a Terrassa (mmm això no ho havia dit encara al blog oi? ja ho explicaré més però si) i seguint per molts altres llocs, sense voler m’hi he estat quasi 45 minuts. És evident que Street View ja s’havia vist i que no és pas tant nou, però el fet de poder veure certs llocs fa molta gràcia.
Després de la xerrada de guifi.net al IES Nicolau Copèrnic de Terrassa de fa un parell de setmanes, vaig decidir accelerar la instal·lació i la configuració del node pojectat TRSAJuliol22, i aquest vespre l’he deixat pràcticament enllestit
Ara mateix doncs el marco com a segon node operatiu de guifi.net a Terrassa, a punt per rebre enllaços de clients i oferir acces esporàdic a internet a través del portal captiu (hotspot) que en connectar-s’hi ofereix una breu informació sobre el node en concret i guifi.net en general.
De fet es un super node ja que a més a més del AP+hotspot engegats avui encara queden 2 slots mini-PCI disponibles per poder fer enllaços a distància ja sigui a 2.4 o 5Ghz. De moment però esperarem si alguns clients esporàdics que es connectin al hotspot s’animen a conèixer més i fer un enllaç client definitiu .Actualment l’antena amb la que funciona és una sectorial senzilleta de 120º a 2.4Ghz que vaig comprar a cablematic i que cobreix aproximadament l’area que es veu en aquesta fotografia panoràmica (9360×1249 pixels). Quan sigui de dia ja fare unes fotografies de la instal·lació i també miraré de fer un post introductori de guifi.net i un altre amb més detalls tènics.
Aquest matí he anat a l’actuació castellera de la Diada de Minyons, on hem pogut veure carregar el primer tres de nou amb folre i agulla de la història. Feia molt de temps que no anava a veure castells, fa temps n’havia fet a tant a Ganàpies com també a Minyons, però això era el mil·leni passat 😀
Aquest dimecres passat em vaig endur la càmara al Castell de Focs de la Festa Major de Terrassa per provar com me’n sortia. Del munt de fotos que vaig tirar, prou com per dir que quasi el vaig veure més a la pantalla que en real, em quedo amb aquesta que sembla més una flor que un cohet. Aquesta, aquesta i aquesta altra també m’agraden força
Avui havia de fer molta feina i al final no n’he fet gaire (ejem) tot i així ha estat un dia força diferent. Al matí, aprofitant que els primers diumenges de cada mes és gratuït, he anat al Museu de la Ciència i la Tècnica de Terrassa (mNACTEC) a veure la demostració que fan de la gàbia de Faraday.
La demostració ha estat, diguem-ne, correcta, però un cop erem allà hem vist que coincidia amb una exhibició d’helicòpters i avions(d’interior) de radio control organitzada per el Club d’Aeromodelisme de Terrassa en motiu del seu 25 aniversari. En un primer moment no hi havia gaire gent però de seguida s’ha anat omplint. Tot i que de petit passava hores i hores muntant maquetes d’avions, no havia vist mai volar les d’helicòpters i tampoc dels avions ultralleugers que només poden volar a l’interior. No cal dir que m’ha encantat. També hi havia diversos models d’avions a motor de benzina que evidentent no s’ha pogut fer a dins del museu, tot i així el proper diumenge a les 11 del matí al camp de vol de Can Boada tornen a fer una exhibició, en la que si que es podrà veure’ls volar i fins i tot oferiràn passejades amb helicòpter a un preu força economic (tamany real). Us deixo un video(dels primers que pujo al flickr) , algunes fotos txules i l’enllaç a l’album del flickr amb més videos i fotografies.
Per cert que parlant de fotos, també hi ha una exposició sobre la fotografia molt i molt interessant, amb un munt de càmeres i material vell que m’agradaria tornar a veure amb més temps. He aprofitat per fotografiar alguns altres cartells de motivació en el treball, estil retro i he acabat de penjar les fotos que tenia pendents de la sortida al Parc del Laberint del Laberint d’Horta. Un dia diferent.
Ahir vaig fer una costellada i una calçotada en un mateix dia.
La costellada la vaig fer a Terrassa aqui:
a la cruïlla de la carretera Rellinars amb l’Abat Marcet gràcies a una tapa metàl·lica que relliscava a més no poder. Tot i aixecar-me de seguida , em vaig endur una bona patacada que encara em molesta força a hores d’ara. Unes senyores que em van veure i van aguantar estoicament el riure em van comentar que era la segona persona que queia al mateix lloc aquell matí, que era una vergonya i que hauria de denunciar a l’Ajuntament. Sempre el verb haver…
I la calçotada, que inicialment s’havia de fer al Torrent de l’Escaiola a Matadepera (nom de mal presagi per a un dia de caure pel carrer), però que per manca de previsió i la gentada que havia pensat el mateix que nosaltres, es va haver de traslladar sobtadament a la Riera dels Nesprers a Mura, amb el patir de no dur gaire benzina i deixar penjat a Terrassa qui es va presentar dues hores tard i sense cotxe al punt inicial.
De la calçotada en quedarà el record de la manera com el Xavi i la Meri donen les bones notícies en públic 😀 Felicitats!!!
