perquè no escric gaire sovint (primera part)

Fa uns dies que vinc fent una llista mental dels notius pels quals últimament no escric gaire en aquest blog. De més a menys pes seria aquesta: (parteixo el post en trossos perquè m’ha sortit molt llarg)

1. No tenir decidit quin nivell de privacitat vull tenir a la xarxa, i per tant, què vull explicar i a qui. Des que vaig començar el blog, quasi fa cinc anys, m’he amagat darrera un nick tal com era majoritari en aquella època, però aquest anonimat fictici no m’acaba de fer el pes. per començar:

  • No és gens dificil averiguar el meu nom
  • Hi ha temes personals sobre els que no escric perque se qui ho llegirà i això em provoca una auto-censura. Fa un temps sabia fins i tot quines adreces ip tenien alguns dels meus lectors
  • Hi ha temes més tècnics que no se com encaixar. Els coneguts no entendran res i els qui m’interessa que ho vegin/critiquin/valorin no ho associaran a la meva persona, a més, fer servir un nick a fòrums professionals no em sembla professional. De fet en xarxes socials de contactes professionals tipus xing o linked-in hi tinc públic el meu currículum però no es menciona aquest blog i a l’inrevés tampoc. No cal perseguir el reconeixement(tots ho fem i els bloggers encara més) perque si i prou, però tampoc ocultar-se.
  • El fet de saber que gugel deixarà constància de tot, tot i tot, sovint m’estressa, així per exemple em costa posar per escrit la meva opinió sobre qualsevol cosa, ja que no se si d’aquí un temps seguiré estant d’acord amb mi mateix. Alguns dels posts del principi els llegeixo i preferiria no haver-los escrit, pero ja és tard. Els podria modificar però és inútil, lleig i poc elegant. Podria matisar-los en un altre post però encara els faria més visible. El mateix es podria dir del munt de comentaris que vaig deixant per altres blogs però amb l’afegit de no tenir-ne cap control.
  • Per motius similars tinc privades un 75% de fotos del flickr(14mil en total). Si em preocupa força la meva privacitat, encara em preocupa més la dels altres a qui jo podria perjudicar, i no parlo per parlar perquè alguna vegada he hagut de donar explicacions per penjar una foto on es veia quelcom inconvenient. Tot i així no puc controlar les fotos d’alguns dels meus friends que no tenen la mateixa cura amb aquests temes i que un cop pujada la foto treuen el sentit a tots els meus esforços.

Presentats els meus dubtes, podria:

  • Mantenir diverses identitats, arreglant alguns dels conflictes, però que em donaria encara més feina.
  • Sortir de l’anonimat, capbussar-me a la xarxa ben nu i sense cap recança tot encomanant-me al bon karma universal
  • Seguir com fins ara, deixar-me de cabòries i anar a fer una cervesa en una terrasseta enlloc d’escriure aquest post
  • Demà més.