Després dels comentaris al primer post sobre els motius pels quals escric poc, potser no caldria aquesta segona part, però ja la tinc escrita i no vull deixar de rebre més comentaris valuosos, que veig que us ha agradat el tema :P. Som-hi
2. L’anàrquica gestió del temps lliure i el comprometre’m alegrement a un munt d’activitats que després m’atropellen.
- No tinc unes rutines diaries fixes, a part de la feina, que em permetin planificar el temps lliure per saber minimament de la quantitat que en disposo, així costa molt trobar el moment d’escriure o sovint et trobes amb l’altre clàssic, quan en tens ganes no pots. Mai he sigut dels que manté al dia una agenda i totes aquestes eines del tipus GTD les trobo molt interessants però no em cuallen.
- M’agrada més tocar àmbits diferents que aprofundir exclusivament en un únic tema, però sovint tots plegats requereixen més temps del que tinc i augmenten els conflictes d’agenda, provocant stress innecessari i sovint havent de descartar coses, quedant mig retratat(o del tot)
- Si que agafo però, altres rutines que no tenen un resultat tangible i em treuen temps. Estar subscrit a quasi 300 feeds i estar en una desena de xarxes socials i altres tantes llistes de correu, encara no se si m’ajuda o em perjudica.Sense oblidar les tasques de manteniment informàtic que cal fer de tant en tant, ja sigui del servidor web allotjat a casa, del proxy de guifi, de les fotos, etc, etc…
és característica dels procrastinadors el voler fer tant bé les coses que mai hi ha el temps, les eines o els recursos necessàris i imprescindibles per fer el que vols fer de la manera que ho vols fer, deixant-ho per més endavant. Aquesta imatge de la dreta es la que porto com a fons de pantalla del telèfon mòbil per mirar de recordar-me que el que no faci avui, té un risc elevat de que quedi per fer, tot i així n’hi queden força.
No és que vulgui escriure més sovint, perque si no escric, doncs no escric i llestos, però si que l’organització del temps és un aspecte que m’agradaria millorar en general. Si de retruc escric més sovint, faig exercici regularment, llegeixo més o qualsevol altre bons propòsit, millor que millor. Algun bon consell? 😉
Yo también me encontraba en una situación similar a la tuya, hasta que decidí cambiar la manera de hacer las cosas.
Por ejemplo ahora voy por la mañana bien pronto a la piscina a hacer ejercicio para que a las 8 de la mañana ya haya terminado de hacer ésta actividad.
Después la rutina diaria en el trabajo, que me ocupa más de 8 horas y por la tarde/noche a dedicar el tiempo a lo que me gusta.
En cualquier caso ánimo señor! 😉
No se que em dona que estem passant molts per el mateix problema de que el temps s’ens tira a sobre i que no podem fer tot allò que voldriem i que sempre acabem anant de cul.
Es un dels majors mals de la modernitat, la falta de temps i la quantitat inmensa de coses que voldriem acaparar en un sol día i que no podem fer.
Jo també estic passant una mica per aquesta situació, i la veritat haig de fer un seriós pensament de reorganitzar-me el temps del día a día o al final per voler fer tant acabaré per no fer res.
El que diu el Javier te raó, tot comença per cambiar la manera de fer les coses i començar el dia ben d’hora, però molt em temo que tu ets dels meus, que al matí ens costa aixecar-nos lo que no està escrit ! 🙂
Es tracta de combinar el descobriment de noves coses i la pràctica i millora de coses antigues.
Combina una mica de temps per descobrir, per observar, per llegir… i de tant en tant elimina els feeds que no t’omplen, les activitats que no gaudeixes per manca de temps… i queda’t amb allò que realment t’omple.
Això és com la roba, que has d’anar rentant, però de tant en tant compres coses noves i llances coses velles.
Ja ho deia no sé qui, Tempus Fugit! 😉
uola Oriol, justament acabo de penjar al flickr aquesta foto … 😀
Vaja, LliureAlbir! Ara que jo em començava a decidir amb això de tenir internet a casa… La meva idea era una identitat certa i una identitat falsa. Ja sé que els més informàtics dels informàtics em podrien descobrir, però dubto que ningú vulgui dedicar el seu temps a investigar tant per saber qui sóc…
No?
Per cert, activem el wifi altre cop!!!
D’on has tret aquest rellotge?
En aquest apunt m’has descrit a mi també, però jo encara no he trobat el temps per començar cap blog :_(
Coincideixo amb el que deia en luigix més amunt: som molts els que estem com tu. No crec que sigui un consol, però més fotut seria ser l’únic procrastinador del món 😉
Records!
/alexm
Javier,
com be diu en luigix, no crec que sigui capaç d’anar a la piscina i sortir abans de les 8 del mati. pero ma’agradaria trobar algun terme mig.
Martí,
de fet desfer-me de coses, ja siguin materials o no, em costa força, sera una mena de sindrome de diogenes…
Ter,
la foto del rellotge es del restaurant Can Torrella que hi ha a la carretera de Terrassa a Matadepera abans de les Pedritxes. evidentment em va fer gracia i va caure la foto…
benvingut Alexm,
“mal de muchos consuelo de todos” diuen… 😛
salut a tothom…