lliurealbir

Ja van dos posts a 37signals que em fan escriure, en aquesta ocasió comenten el cas d’Edith Macefield, una iaia de 86 anys que va morir, a casa seva com volia, aquest 18 de Juny passat a Seattle i que va esdevenir sense pretendre-ho, un símbol de resistència contra el mobbing inmobiliari. Malgrat que li van arribar a oferir fins a 1 mil·lió de dòlars mai va accedir a vendre la seva petita casa que va quedar rodejada per un gran edifici comercial. Resulta irònic que qui més la va cuidar durant l’últim any i mig, fent-li encàrrecs, ajudant-la desplaçar-se i portant-li, i fins i tot, cuinant-li els àpats, fos el cap d’obra de l’edifici que engullia casa seva. De fet es veu que la inmobiliaria es planteja mantenir la casa com una mena de museu de com era el barri abans!!!

En aquest article d’octubre de 2007 en un diari de Seattle explicaven la seva vida i la seva postura amb la situació: “I don’t want to move. I don’t need the money. Money doesn’t mean anything”, tot auna declaració de principis. Ara el mateix diari es fa resso de la seva mort.

Aquí també es veuen cases velles en aquesta situació, a Sabadell mateix n’hi ha alguns exemples, i una cosa semblant va passar amb la casa de planta baixa amb pati al darrera on vivien els meus avis, que es va haver de malvendre per no quedar com la de la foto. Aquest és un exemple de resistència que fa pensar si cal anar destruint tot lo vell per fer-ho nou a canvi que alguns s’embutxaquin un munt de calers.