Com a recordatori personal del dia d’avui no se m’acut res millor que la lletra d’aquesta cançó d’un gran grup català, Tancat per Defunció, Llença’t-hi
Estaves pres, estaves prés
I Viure és sempre tan necessari
Ara estàs llest, mil hores desitjant
Hi ha una nova vida, al teu davant
Era l’última vegada que veies la seva cara
I va fer-te un solitari al allunyar-se
Però perdre és sempre tan necessari
Per començar a saber el que és viure
Llença-t’hi, Llença-t’hi
Moltes més coneixeràs
Moltes més hauràs de perdre
Llença-t’hi, Llença-t’hi
I temps nous s’iniciaran
I temps vells s’acabaran
No esperes arribar a un lloc concret
Ets perdut, però tornaràs a ser fort
Sense atur, anem coneixent el camí
Ara has d’oblidar i seguir…
Hi havia dos trens separant-se amb dirreccions oposades
L’un s’enduia els seus ulls, l’altre encara no ha arribat
L’un va anar al Nord,
L’altre, qui sap a on, qui sap a on!!
Llença-t’hi, Llença-t’hi…
Sense dubte, si no t’hi llençes mai sabràs lo que t’has deixat perdre, pero tot i així, sempre ens costa molt llençar-nos-hi. Així que de vegades, va molt bé que et donguin una bona empemta per llençar-t’hi de cap !
Molta sort amb els nous reptes de futur i de ben segur que t’aportaràn moltes coses noves i interessants.
gràcies luigix,
ja nire donant pistes…
😀
Molt adequada… ;-p