Ultimament tinc massa coses al cap i se m’havia passat comentar que els reis també en van portar un curs d’iniciació al tast de vins al Celler De Gelida que vaig començar aquest dimarts passat. He de confessar que malgrat la quantitat innombrable de litres de vi que dec haver begut durant els ultims anys (algunes vegades en poca estona), el meu coneixement de vins es limita a la gama que rodeja el hacendado de tres euros i mig. Si que m’agrada gastar diners en un vi més bo en dates senyalades o quan tens un sopar de compromís però tampoc és habitual.
El curs va començar uns minuts abans de l’hora prevista i jo vaig arribar ben puntual, aixi que tothom ja estava assegut, quan la profesora (en veritat és summelier) em va venir i em va preguntar quin vi m’agradava. Vaig estar a punt de dir-li tots, però li vaig contestar: “el negre… el blanc…(encara quedava el rosat)”, una resposta prou vague i d’acord als meus coneixements. Tal com va dir, “L’objectiu principal del curs és saber argumentar perquè ens agrada aquest vi o aquest altre”, a veure si ho aconseguim.
En aquest primer dia vam començar tastant caves, al temps que ens anava introduint en un munt de conceptes relacionats amb el món del vi, mentre jo anava molt perdut durant força estona però amb tots els sentits a plè rendiment per assimilar al màxim. Tot i haver recuperat molt l’olfacte recentment em costa molt destriar tot el que et diuen que hi ha, però per això ens van posar de deures olorar i entrenar-nos en identificar qualsevol cosa en qualsevol moment. Això no ho estic fent gaire perque no hi penso, però de cara a la propera sessió també ens va posar de deures el haver tastat alguns vins blancs per poder-ne parlar a classe, i d’això si que me n’he enrecordat. He anat al Celler del Cava de Terrassa i els he demanat que em recomanessin vins blancs per tastar. Després d’explicarme’n uns quants , al final he sortit tot content amb un Viña Mireia 2007 (varietats Muscat i Gewurstraminer) i Pago de Cirsus de Navarra 100% Chardonnay que estic tastant ben satisfet mentre faig aquest post. (^^)y
Com que no he tingut gaire bon dia avui, he decidit aprofitar fer aquests deures i brindar pel que un recent ex-jefe meu deia de tant en tant : “A les penes punyalades i a l’esquena gots de vi!”
Per cert, declaro oficialment inaugurada la categoria de vins. Salut!
Jo també sóc una mica com tú, a priori m’agraden casi tots els vins, tot i que en el meu cas tiro pels rosats ! Així que suposo que també em constaría això de ficar-me en un curs d’aquestos i trobar totes aquestes coses que diuen que hi troben els que hi entenen. Jo la veritat no els oloro mai, directament faig el tast i si m’agrada (95% dels casos).. au, cap dins 🙂
Et recomano un programa que fan al 33 els divendres sobre les 11 de la nit, es diu “En clau de vi” i expliquen moltes coses dels vins i tot el món que els envolta. Jo la veritat, no els acabo d’entendre massa, només veig que es passen el programa fotent-se copetes de vi 😉
uep luigix,
ja m’ho han dit lo del programa, pero es clar fins ara no prestava atencio a aquest tema i no li feia gaire cas.
Ja anire explicanta veure que tal va….
Bona afició aquesta dels vins. Jo vaig tenir la meva época de culturilla vinícola no et pensis.
M’ha agradat el post. Bona forma de relaxació, blog i copa de vi. mmm… ho tindré en compte en propers moments.
Salut!.
apunta bé el que t’ensenyin perquè, a falta de més regals com aquest, ens hauràs de fer tu de sommelier al proper sopar!
Ptons