Ahir vaig fer una costellada i una calçotada en un mateix dia.
La costellada la vaig fer a Terrassa aqui:
a la cruïlla de la carretera Rellinars amb l’Abat Marcet gràcies a una tapa metàl·lica que relliscava a més no poder. Tot i aixecar-me de seguida , em vaig endur una bona patacada que encara em molesta força a hores d’ara. Unes senyores que em van veure i van aguantar estoicament el riure em van comentar que era la segona persona que queia al mateix lloc aquell matí, que era una vergonya i que hauria de denunciar a l’Ajuntament. Sempre el verb haver…
I la calçotada, que inicialment s’havia de fer al Torrent de l’Escaiola a Matadepera (nom de mal presagi per a un dia de caure pel carrer), però que per manca de previsió i la gentada que havia pensat el mateix que nosaltres, es va haver de traslladar sobtadament a la Riera dels Nesprers a Mura,
amb el patir de no dur gaire benzina i deixar penjat a Terrassa qui es va presentar dues hores tard i sense cotxe al punt inicial.
De la calçotada en quedarà el record de la manera com el Xavi i la Meri donen les bones notícies en públic 😀 Felicitats!!!
Espero que estiguis millor de la “costellada”. La veritat és que si fos als eeuu els haguesin denunciat 30 vegades ja per algo semblant.
També espero que la calçotada anés bé i que us posésiu fins al capdemunt de calçots i salseta 🙂 Mmmmm.
uep luigix, que rapid!! 😀
de moment no he nat al metge ni res pq diria que nomes es un cop fort.
La calçotada doncs molt be, vaig estar a les graelles i amb tres mes vam coure uns 300 calçots. Jo com sempre primer m’atipo de calçots i si s’acaben i encara tinc mes gana aleshores menjo algo de carn. ahir només vaig menjar una costella de xai!!! 😛
salut i calçots!!!
Bufff!!! yo normalmente me como unos 80 calçots! 😉
uep Javier,
jo 80 no crec pas que me’ls pogués menjar, pero entre 40 i 50 segur que si… ben lluny del record qeu posa a aquesta web del concurs de valls…
😀
ostres, quin greu em sap! 🙁
el Xavi i la Meri, notícies? Estan embarassats? Com la van donar, la notícia, que dius que passarà a la història? 😉
hola marta…
ja s’enten oi? 😀