voluntat per a decidir lliurement
Avui fa un mes just de l’últim post. Un mes és força temps però com a excusa tinc el canvi de feina, la readaptació als horaris i el temps dels transports que fan que amb prou feines hagi tingut el moment o les ganes de postejar i que hagi aparcat tots els “hobbies”.
Ara mateix tinc ganes d’explicar que després de molts anys de donar-hi voltes, no caldrà esperar més, esta confirmat, aquest serà l’any d’Islàndia (^ ^)y
Acabo de pagar els 25$(15€) que costa renovar per un any més el servei ‘PRO’ del Flickr, la web on allotjo les fotos des de febrer de 2005 (ja fa tres anys) . A dia d’avui hi tinc allotjades un total de 13845 fotos de les quals 3321 són públiques i sota llicència CC BY-NA-SA comptabilitzant 38641 visites en 95 sets (àlbums) . En aquest temps he fet 195 contactes dels quals 28 són friends i per tant tenen accés a les 10524 fotos privades, he marcat com a favorites 400 fotos i pertanyo a 89 grups i representa que n’administro 6.
Quan em vaig donar d’alta al Flickr, Ludicorp, l’empresa que el va crear encara no havia estat comprada per Yahoo! així que puc dir amb orgull que sóc un old-skool member i fins que no van obligar a accedir al servei amb el Yahoo ID ho feia a través d’un login especial. Quan es va produir la compra, hi va haver certes reticències per part dels usuaris que creien que al formar part de una empresa molt més gran es perdria el seu esperit, però el doblar el temps i les condicions del servei va ajudar a reduir-les. Que jo recordi, el tema de requerir un Yahoo ID ja va ser força polèmic i hi va haver molta gent que es va donar de baixa i es va passar a altres serveis. Més endavant hi va tornar a haver polèmica amb els filtres de contingut mitjançant els quals alguns usuaris veien marcades les seves fotos com a inapropiades segons uns criteris sovint força puritans. Aquests però es podien deshabilitar a voluntat. El tema del filtrat ja va anar a majors quan a certs paisos com Alemanya no es permetia aquesta opció i les crítiques per censura es van fer sentir al mateix flickr i a tota la xarxa.
Malgrat tots aquests enrenous, en general estic satisfet del servei, tot i així en el moment de renovar el servei em venen certs dubtes des que Microsoft va anunciar la seva intenció d’adquirir Yahoo! sencera(això també inclou del.icio.us per exemple) i avui manifesta que si no hi ha un acord, esta podria fer-ho en plan hostil . Encara tinc menys simpatia per l’empresa de Redmond i si tingués uns quants mesos més per renovar el servei consideraria seriosament donar-me de baixa tot i els maldecaps que tindria per moure tretze mil fotos, tot i que hi hauré d’anar pensant perque segur que algún dia caldrà fer-ho a corre-cuita
Tot aquest enrenou de sigles i paraules extranyes són les que representen la xerrada taller sobre Veu IP a la que he anat aquesta tarda al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) dins del marc de les jornades NOW 2008 organitzades el Banc Comú de Coneixements (BCC) i presentades per la gent de guifi.net.
El Banc Comú de Coneixements ja el coneixia perque fa un temps ja vaig anar a treure el cap a una trobada anterior, amb el seu lema “El saber ocupa lugar” pretén encapsular coneixement di diversos àmbits i extendre’l de manera directa mitjançant xerrades i tallers. No estic massa al dia de les seves altres activitats però aquestes trobades son força txules, sovint amb un component tecnològic i un rerefons hacktivista, i en resum força íntimes (la gent s’asseu en caixes de cartró o a terra). A més cuiden força la difusió del missatge, grabant totes les sessions i fent-ne streaming per la xarxa, fomentant el debat a través de la xarxa mitjançant sales de xat. Molt currat.
Demà miraré de tornar-hi a la tarda i si puc el dissabte per la tarda també. Per qui vulgui algun altre motiu per deixar-s’hi caure, comentar que al costat(em selba que és a les set) hi haurà una xerrada que du per titol “Software libre: la hora de los derechos humanos” a càrrec de…..RMS, és a dir, Richard M. Stallman, el pare del programari lliure, així que ja ho sabeu. 
Ahir diumenge pel matí vaig anar per primer cop al 5è festival de Sopes del món que s’organitza a Nou Barris, una trobada on es presenten vora una cinquantena de sopes de diferents parts del món i es poden degustar per un preu simbòlic. També pots colaborar comprant per uns 5 euros una mena de tassa/plat de ceràmica conmemoratiu que ja ve equipat amb un cordill per dur-lo penjat del coll. A més , totes les receptes es poden trobar en un llibre que es troba a la venda
A dos quarts de dues es va donar la sortida i la multitud es va abocar a les taules on hi havia les olles. Per badar uns minuts vam perdre passada i vam estar una estona fins que vam poder omplir la casssoleta per primera vegada, sopa d’espàrrecs, una mica salada per al meu gust. Després ja va anar més agil la cosa i en questió de 20 minuts vaig arribar a probar quasi una desena de sopes diferents, entre la que cal destacar la última, una sopa de peix i calamar amb tinta molt i molt bona. No cal dir que la proposta és molt bona, en tots els aspectes, l’apunto a les cites anuals a no deixar passar.
Avui tanco una etapa professional de vuit anys i mig a el Periódico de Catalunya com a programador web. Una temporadeta força llarga en la que hi ha hagut moments de tot però de la que intentaré quedar-me només amb els bons.
Seguirem alimentant les amistats amb dinars i cerveses mentre repassarem batalletes que amb el temps cada vegada ens faran més i més gràcia. En aquest món internàutic no és un adeu per sempre sinó un a reveure fins el proper post, el proper twitt, la propera foto i el proper xat on em trobareu. Una abraçada.
albert
Ahir vaig fer una costellada i una calçotada en un mateix dia.
La costellada la vaig fer a Terrassa aqui:
a la cruïlla de la carretera Rellinars amb l’Abat Marcet gràcies a una tapa metàl·lica que relliscava a més no poder. Tot i aixecar-me de seguida , em vaig endur una bona patacada que encara em molesta força a hores d’ara. Unes senyores que em van veure i van aguantar estoicament el riure em van comentar que era la segona persona que queia al mateix lloc aquell matí, que era una vergonya i que hauria de denunciar a l’Ajuntament. Sempre el verb haver…
I la calçotada, que inicialment s’havia de fer al Torrent de l’Escaiola a Matadepera (nom de mal presagi per a un dia de caure pel carrer), però que per manca de previsió i la gentada que havia pensat el mateix que nosaltres, es va haver de traslladar sobtadament a la Riera dels Nesprers a Mura,
amb el patir de no dur gaire benzina i deixar penjat a Terrassa qui es va presentar dues hores tard i sense cotxe al punt inicial.
De la calçotada en quedarà el record de la manera com el Xavi i la Meri donen les bones notícies en públic 
Felicitats!!!
Feia força temps que tenia en ment canviar el monitor del sobretaula ja que venia utilitzant un CRT de 17″ que tenia en préstec. Aquest dijous passat vaig veure una oferta a un folletó publicitari d’una gran superfície informàtica de Sant Cugat , on oferien un TFT LG panoràmic de vint-i-quatre polsades i una resolució de 1920×1200 amb una considerable rebaixa per tractar-se de material d’exposició. Ahir al vespre vaig agafar el cotxe i m’hi vaig plantar per veure com era, i és clar, no m’hi vaig poder resistir, ja el tinc a casa. Es veu molt i molt bé. L’oferta era valida per a dijous, divendres i avui mateix, aixi que si algú esta pensant en canviar el monitor ja ho sap…
Un post una mica frívol per a la complicada jornada de reflexió que altre cop ens ha tocat viure, però potser millor així que no pas anar pel boc gros. Molt lamentable tot plegat.
Com a recordatori personal del dia d’avui no se m’acut res millor que la lletra d’aquesta cançó d’un gran grup català, Tancat per Defunció, Llença’t-hi
Estaves pres, estaves prés
I Viure és sempre tan necessari
Ara estàs llest, mil hores desitjant
Hi ha una nova vida, al teu davant
Era l’última vegada que veies la seva cara
I va fer-te un solitari al allunyar-se
Però perdre és sempre tan necessari
Per començar a saber el que és viure
Llença-t’hi, Llença-t’hi
Moltes més coneixeràs
Moltes més hauràs de perdre
Llença-t’hi, Llença-t’hi
I temps nous s’iniciaran
I temps vells s’acabaran
No esperes arribar a un lloc concret
Ets perdut, però tornaràs a ser fort
Sense atur, anem coneixent el camí
Ara has d’oblidar i seguir…
Hi havia dos trens separant-se amb dirreccions oposades
L’un s’enduia els seus ulls, l’altre encara no ha arribat
L’un va anar al Nord,
L’altre, qui sap a on, qui sap a on!!
Llença-t’hi, Llença-t’hi…
Després dels problemes grossos amb el servidor que van deixar el blog penjat durant quatre dies, sabent que en algun moment havia de rebre visites il·lustres i agafant algunes idees de la xerrada del punt multimedia , aquest cap de setmana m’he dedicat a posar en solfa alguns detalls del wordpress i he instal·lat els seguents plugins
També he tornat a afegir el codi per mostrar les ultimes fots del flickr i m’agradaria posar altres widgets com ara el del last.fm i el promocional que tenia del punt.cat, però ara ho veig tot una mica atapeit i m’esperaré a veure-ho clar.
Ara vaig a restaurar la part del servidor de guifi.net SBDalbir, primer el proxy, despres el servidor de gràfiques i si em queda temps els altres
Demà em perdré una calçotada per anar a una jornada de xerrades sobre desenvolupament web que organitza el Punt Multimèdia de Barcelona (Sants). Tot i que els calçots m’agraden molt i aquesta temporada encara els he de tastat, els temes de cadascuna de les xerrades també em venen molt de gust (veure el programa), així que confiant que hi haurà altres calçotades em decanto per anar a Barcelona.
A més del contingut de les xerrades també espero poder posar cares a alguna de les coneixences virtuals via blogs, twitters, llistes de correu. etc… ens hi veurem?
Loading ...www.flickr.com
|
Ultims comentaris