lliurealbir

Encara no havia dit res de com havia anat l’entrega del Premi Nacional de Telecomunicacions a la xarxa guifi.net d’aquest dimarts i no podia deixar de comentar el complet que va ser la tarda-nit. Evidentment un no esta gens acostumat a aquesta mena d’actes i baixant amb bicing (ara van millor) patia per si la gent aniria molt mudada i jo com sempre donaria la nota. Cap a tres quarts de sis ja estava a la porta del Palau de la Música on haviem quedat quasi una cincuantena de membres de guifi.net i al cap de poc ja vam entrar sense que ningú ens demanés pas res. Un cop a dins tot era molt, molt, molt protocolari. Primer van arribar els premiats i van seure a l’escenari i després les autoritats : en Carod, Puigcercós, en Trasserras i altres. No els havia vist mai en persona i veure’ls tant propers però alhora més formals que qeuan surten a la tele se’m va fer força extrany.

Després de l’introducció i el lliurament de premis a iCat.fm, RAC1 i ‘La nit al dia‘, va venir el torn de guifi.net on sense tanta fomalitat en Ramon va agrair el premi, va fer un resum de la xarxa i va esmentar la necessitat de preservar l’ús de l’espai radioelèctric lliure i fomentar les xarxes lliures i obertes de debò. En aquest sentit, el premi segur que esvairà molts dels dubtes (FUD’s) que massa sovint circulen sobre el compartir i les xarxes lliures. Després li van donar la menció d’honor a Francina Boris, la primera locutora en fer un programa en català despres de la guerra, que va estar fent radio durant 64 anys i que l’haguéssiu hagut d’escoltar als seus noranta anys la lucidesa que tenia.!!!

Després de l’entrega hi havia un pica pica on per mi el més destacat va ser que en Roger i jo vam poder saludar en persona a la Mònica Terribas, la vam felicitar pel premi que havia rebut l’equip de ‘La nit al dia‘ i pel programa en general i ella ens va felicitar a nosaltres també en una conversa curta però agradable.

I ja per acabar-ho d’arrodonir, després de sopar una pizzes ràpides, la quinzena de persones que quedàvem vam anar als estudis d’icat.fm on van fer una entrevista a en Ramon i en Lluís mentre els demés estavem de públic aseguts dins del locutori. No hi havia estat mai a la ràdio i em va fer força gràcia veure-la per dins i de ben aprop. A la sala del costat hi havia en Joan Barril fent el cafè de la República. En sortir, la mitja dotzena que quedàvem vam anar a fer unes pintes a un pub irlandès.

Un dia d’allò més diferent que si no fos per les fotos i els vídeos de ben segur que em semblaria que el vaig somiar.