Published on 17 June, 2006
in teatre.
Certament no vaig gaire al teatre, però altra vegada m’ha tornat a passar que quan en surto, penso que hi hauria d’anar més sovint. En aquesta ocasió va ser ahir a la nit que vaig anar al Guasch Teatre a veure a “Los Modernos“, un duet d’actors(Pedro Paiva y Alejandro Orlando) que pujen a l’escenari amb “lo puesto” i es passen tota l’estona sense parar de xerrar a tota velocitat, moltes vegades completament sincronitzats, altres cantant cançons , però tota l’estona amb un missatge que fa pensar i riure a la vegada. Fa pràcticament un any que els vaig veure a Sabadell, “Breve desconcierto breve”, en un dels actes de les “30 nits” seguint la recomanació d’uns quants argentins (un dels actors també ho és, l’altre es uruguayà) i sense saber que anava a veure vaig flipar. Així quan algú va veure que estaven a punt d’acabar les representacions a Barcelona (acaben demà diumenge així que si algú s’anima que s’afanyi força) per tornar a sudamèrica es va muntar una convocatòria per anar-hi. Al final erem una quinzena de persones que vam tornar a disfrutar dels seus textos, ja que alguns van ser repetits, però un cop allà no savia pas greu tornar a escoltar els seus jocs de paraules i dobles sentits, alguns d’ells molt i molt bons. En sortir vam comprar el llibret per dos euros, un tresor del que m’agradaria deixar alguna mostra
Si fijamos la vista en un punto determinado,
estamos determinando, un punto de vista.
Sucesivos puntos de vista,
Dibujan un a linea de pensamiento.
Y así marchamos bajo el firmamento
con nuestras líneas de pensamientos.
Líneas que son fronteras; esto aquí dentro,
eso allí fuera.
Líneas que son tijeras.
Bienvenidos, el forastero y las forasteras.
Hoy nuestra línea tan solo espera,
no quedar fuera de tus fronteras.
Bienveníme, che forastero, che forastera.
En fí ja se que és tard per fer una recomanació el penúltim dia, però així en deixo constància. Ah, i recordeu que: ” A la gallina, la cocina le rompe los huevos”…
Avui ha esta un dia txulo, b al sortir del curro vull dir clar…Tot i que he arribat una mica just, aquest vespre he anat al teatre i a sobre convidat, gràcies Albert. Feia molt de temps que no hi anava, anys, segur. Doncs he anat al Teatre Tantarantana a veure "Juliol del 36, Barcelona" , i he de reconeixer que anava tant de cul, que un cop assegut a la butaca he hagut de preguntar el títol (aquests provincians…). Tot i així he de dir que m’ha agradat moltíssim. Estava a tercera fila, veia perfectament les cares dels actors, el moviment de les mans, pràcticament els notava. La trama tal com es pot deduir pel titol es situa al començament de la guerra civil i parla de les relacions que tenen una mare i una filla. La filla creu en la revolució i pretén un món millor. La mare no se’n sap avenir de com van les coses i no es decanta per cap dels dos bandols, mentre lamenta que s’extengui la violència als dos bandols. L’aparició del mossèn del poble que demana que l’acullin a casa per ocultar-se dels milicians que el volen matar fa que la balança es desequilibri. Durant tota l’obra veiem les posicions de cadascú i alhora les de moltes persones que es van trobar en aquesta situació. La posició de la mare és molt escèptica amb les dues faccions i fa pensar bastant en la situació actual, en la que no pots estar al mig perque l’un o l’altre t’empeny a la banda contrària. No és una època de grisos, és una època de blanc o de negre i de res més. Realment val la pena. La obra i també anar al teatre de tant en tant, intentar anar-hi mes sovint.
sona : Sopa de Cabra - La cara partida
Doncs si, ja fa dues setmanes que no fumo. Tela! sobretot per no haver-m’ho proposat. Ara estic començant a considerar la opció de deixar-ho definitivament, per6ograve; per a això cal estar molt convençut. El temps dirà com de convençut estic.Avui millor oblidar-lo, no conta.
Avui, dimarts, em quedo a Barcelona perque he quedat per anar al teatre. No me’n recordo ni del nom de la obra que vaig a veure, però tot sigui per fer alguna cosa diferent, a més aprofitar per passejar pel centre. Sempre que m’hi deixo caure trobo alguna cosa o situacio que em criden l’atenciò. No és epoca de guiris, pero sempre apareix alguna cosa digna de menció. Si puc hi faig foto.
sona: Ojos de Brujo - Cale Bari
Loading ...
Ultims comentaris