voluntat per a decidir lliurement
Durant els ultims anys hi ha hagut dies en que semblava que alguna força extranya de l’univers tenia una sobredosi de cigalons barats i ens feia pagar les seves cremors. Espero que després de la imprescindible purga es trobi molt millor i ajudi a redreçar el camí per sortir d’aquest pedregar i evitar els que ens esperen.
Via twitter arribo a aquest post d’en Miquel Pellicer on qualifica la frustrant experiencia d’anar a comprar a segons quins centres comercials com a masoquista. Com que el comentari que li anava a deixar se’m feia molt llarg he pensat que millor fer-ne un post.
Normalment no acostumo a comprar compulsivament, un costum ben generalitzat i promocionat arreu, sino que sóc dels que es miren i es remiren les opcions, les caracteristiques i almenys un parell o tres d’establiments diferents (grans i petits) abans de decidir gastar els quartos. De fet per mandra o per garrepa força vegades passa molt temps fins que m’acabo comprant quelcom que necessito i després penso que ho hauria d’haver fet abans.
Això fa que quan arribo a una tenda a comprar alguna cosa, sobretot amb temes tecnologics, resulta que se mes coses del producte que el venedor que me l’esta venent. A vegades reconeixen obertament que no en saben un borrall i es queden tant amples, altres fan l’esforç de mirar les instruccions i buscar una resposta, si hi ha més venedors a vegades et deriven a un altre (comodin del la llamada), i els pitjors, els que et menteixen descaradament amb el primer que els ve al cap encara que no tingui ni cap ni peus. Això genera una sensació d desconfiança molt gran i poques vegades hi he acabat comprant, a menys que sapiga que es exactament el mateix producte i sigui més barat o em caigui més a prop.
A mode d’anècdota, estant a la universitat, buscava una calculadora científica que tractes amb matrius de complexes (per electrònica) i vaig entrar en un basar d’aquests d’electrònica perque vaig veur que en tenien algunes. Li pregunto si tenen calculadores científiques que tractin amb “complexes” i la dependenta m’ensenya la casio típica amb la tapa de plàstic que feia frontisa i em diu : ” Hombre, esta es compleja”…. :S
És aleshores quan trobes a faltar el dependent que sap fer funcionar tots els productes que ven i et pot ensenyar els avantatges d’aquest envers aquell. Quantes vegades es treu un producte de la caixa, se li posen unes piles i es posa en marxa al teu davant? prometo que jo aixo ho havia vist, i no deu pas fer tant de temps….
No és que les grans superficies comercials necessariament impliquin aquesta mena de “tracte” envers als clients, però evidentment la rotació i la precarietat no facilita una atenció satisfactòria, és per això que si vull que em dediquin 20 minuts acostumo a anar al petit comerç. De fet algunes vegades hi he comprat més car precisament perque entenc que la diferència em compensa, però realment el tema dels horaris comercials (untema complicat) no m’ajuda gaire. L’any passat quan vaig anar al passi/xerrada del documental “Gran Superficie” vaig preguntar al ponent com es podien resoldre aquest problema i em va contestar: “qui ha de resoldre el problema de l’horari ets tu mateix”.
En fi, que estic d’acord amb el títol que li ha posat al post i a vegades ens ho busquem nosaltres mateixos, per això el repeteixo aqui. nanit
Tenia pendent comentar que aquest divendres passat vaig anar a la Sala d’actes de l’Ajuntament de Gurb per assistir a la signatura, davant de notari, de la constitució de la Fundació Privada per a la Xarxa Oberta, Lliure i Neutral Guifi.net. És a dir, a partir d’ara quan ens preguntin qui és guifi.net, enlloc de dir-los un “grup de gent diversa” que fa xarxa lliure coordinant-se mitjançant una web, els podrem dir que Guifi.net és una entitat amb personalitat jurídica perfectament reconeguda, amb uns objectius fundacionals que, a mi personalment, em posen la pell de gallina només de sentir-los i m’agradaria posar aquí
Com es pot veure a les fotos la sala no era allò que en diguessim petita, tot i així no hi quedaven gaire cadires per seure. Després de la lectura dels estatuts, els que van cedir el seu material a la fundació com a part del capital constitucional van passar a signar d’un en un davant del notari , i un cop fets els discursos ho vam celebrar amb un vermut i cava. He de dir que durant la lectura dels estatuts vaig tenir la sensació que era un moment molt trascendent, com si estés a la fundació de la FSF, i que amb el temps podria dir amb orgull : “Jo hi vaig ser!”
SAX!!!
(Salut Amor i Xarxa)
Tota aquesta setmana que tinc com un desasossec cada vegada que escolto les noticies i m’assabento de com van (o diuen qeu van) les coses. Des que la setmana passada va caure a les meves mans un exemplar del llibre “Calor: Como parar el calentamiento global” i vaig llegir quantes particules per milió de CO2 (440) es necessiten per augmentar 2 graus la temperatura mitjana de la terra i quins serien els seus efectes(estem a 385 ), cada vegada que veig algun polític dient quelcom sobre el canvi climàtic i les reduccions d’emissions o el peak oil i la dependencia del petroli, m’agafa com una fluixera estranya, com una mena de depressió que m’incita a fer alguna cosa inmediatament, la que sigui. De fet no tinc clar en quina de les 7 fases d’acceptació del zenit del petroli em trobo: em moc entre la culpa, la depressió i la ràbia
A mida que vaig llegint més i més, i amb aquest estat psicològic , veure una foto dels caps d’estat del G8 plantant un arbre a Japó i comprometent-se a reduir la meitat de les emissions de CO2 per a l’any 2050, em sembla un insult indignant. Reduir les emissions en un 50%, respecte a que? les d’ara?, les del 1980? les que vam dir(alguns) a Kyoto?. Caldria tenir en compte molts més paràmetres i amb un horitzó molt més proper per poder veure si les mesures tenen l’efecte desitjat i tenir temps de corretgir-les i ampliar-les. Espero de veritat que la no-linealitat dels ecosistemes i les seves retroalimentacions positives no ens donin una desagradable sorpresa d’un dia per l’altre.
Tinc un munt de preocupacions voltant pel cap, rellegeixo el post i no diu tot el que vull dir, m’agradaria expressar-me millor, però ara mateix en soc incapaç.
Per cert no us perdeu el video de Oily Cassandra al que fa referencia, així com els del recull que en fa SubtUtiles,
Ja van dos posts a 37signals que em fan escriure, en aquesta ocasió comenten el cas d’Edith Macefield, una iaia de 86 anys que va morir, a casa seva com volia, aquest 18 de Juny passat a Seattle i que va esdevenir sense pretendre-ho, un símbol de resistència contra el mobbing inmobiliari. Malgrat que li van arribar a oferir fins a 1 mil·lió de dòlars mai va accedir a vendre la seva petita casa que va quedar rodejada per un gran edifici comercial. Resulta irònic que qui més la va cuidar durant l’últim any i mig, fent-li encàrrecs, ajudant-la desplaçar-se i portant-li, i fins i tot, cuinant-li els àpats, fos el cap d’obra de l’edifici que engullia casa seva. De fet es veu que la inmobiliaria es planteja mantenir la casa com una mena de museu de com era el barri abans!!!
En aquest article d’octubre de 2007 en un diari de Seattle explicaven la seva vida i la seva postura amb la situació: “I don’t want to move. I don’t need the money. Money doesn’t mean anything”, tot auna declaració de principis. Ara el mateix diari es fa resso de la seva mort.
Aquí també es veuen cases velles en aquesta situació, a Sabadell mateix n’hi ha alguns exemples, i una cosa semblant va passar amb la casa de planta baixa amb pati al darrera on vivien els meus avis, que es va haver de malvendre per no quedar com la de la foto. Aquest és un exemple de resistència que fa pensar si cal anar destruint tot lo vell per fer-ho nou a canvi que alguns s’embutxaquin un munt de calers.
Acabo d’arribar a casa i complir amb la iniciativa de baixar firefox 3 el dia del seu llançament per mirar de fer un rècord guiness de descàrregues. En un primer intent no he pogut pq la web estava col·lapsada, pero de cop he pogut entrar i ha baixat a quasi 300 KB/s Kb/s!!
Si que es veritat que em sento una mica aborregat pq tothom esta parlant del mateix, a hores d’ara EUA ha fet 440mil descarregues, Alemanya 118mil i espanya 101mil, però també he de dir que penso que es important fer-ne el màxim ressò ja que molta gent no desconeix que hi ha altres OPCIONS, i no només en els navegadors web, el programari lliure ES UNA OPCIÓ que tots tenim al nostre abast. Alimentar grans corporacions i empreses sense saber que podem triar em sembla molt i molt trist. Massa vegades he sentit coses de l’estil de “no tinc la icona d’internet” a l’escriptori i si que es veritat que la gent no es capbussa a la primera, però si se’ls presenta una bona alternativa i en queden satisfets, potser en una altra ocasió en buscaran una altra. De fet ara mateix tohom en parla i fins i tot i ha una enquesta a elpais , tot i que potser avui no es un bon dia per tenir uns resultats fiables, ja que guanya firefox amb un 80%.
Teniu de temps fins demà a les 7 de la tarda per baixar firefox 3.0 i intentar fer el rècord
Veig a 37 signals aquest genial anunci futbolístic sobre la simplicitat, exemplificada en aquest cas per la selecció holandesa, que per aquestes dates d’eurocopa i veient com els hi va, ve força al cas.
Tot aquest enrenou de sigles i paraules extranyes són les que representen la xerrada taller sobre Veu IP a la que he anat aquesta tarda al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) dins del marc de les jornades NOW 2008 organitzades el Banc Comú de Coneixements (BCC) i presentades per la gent de guifi.net.
El Banc Comú de Coneixements ja el coneixia perque fa un temps ja vaig anar a treure el cap a una trobada anterior, amb el seu lema “El saber ocupa lugar” pretén encapsular coneixement di diversos àmbits i extendre’l de manera directa mitjançant xerrades i tallers. No estic massa al dia de les seves altres activitats però aquestes trobades son força txules, sovint amb un component tecnològic i un rerefons hacktivista, i en resum força íntimes (la gent s’asseu en caixes de cartró o a terra). A més cuiden força la difusió del missatge, grabant totes les sessions i fent-ne streaming per la xarxa, fomentant el debat a través de la xarxa mitjançant sales de xat. Molt currat.
Demà miraré de tornar-hi a la tarda i si puc el dissabte per la tarda també. Per qui vulgui algun altre motiu per deixar-s’hi caure, comentar que al costat(em selba que és a les set) hi haurà una xerrada que du per titol “Software libre: la hora de los derechos humanos” a càrrec de…..RMS, és a dir, Richard M. Stallman, el pare del programari lliure, així que ja ho sabeu. 
Ahir a la feina van deixar un munt de packs d’airejadors reductors de cabal de les aixetes va distribuir l’Agencia Catalana de l’Aigua en una campanya que es va fer als diaris aquest cap de setmana passat. Al pack s’hi troben dos airejadors, una clau de plàstic especial i un full explicatiu de com instalar-lo a l’aixeta.
A casa ja n’he instal·lat un a l’aixeta de la dutxa i un altre a la pica del lavabo. L’aixeta de la cuina necessitaria un airejador amb rosca tipus femella i el telèfon de la dutxa un airejador especial que caldrà buscar, però La iniciativa em sembla molt ben intencionada però posats a fer crítica constructiva proposaria que els paquets continguessin tres airejadors normals (cuina, pica lavabo, aixeta dutxa) i el de la dutxa ,un dels llocs on el consum deu ser més elevat i dificil de reduir, ja que m’imagino que es el que hi ha a la majoria de les cases. L’altra pregunta que em faig és perquè no s’ha fet abans? en fi, com ho diuen allò en castellà ? ” nunca es tarde si la dicha es buena”? … doncs això.
La setmana passada es va saber que enguany guifi.net ha estat guardonada amb el Premi Nacional de Comunicacions de la Generalitat en la categoría de Telecomunicacions, juntament amb l’emissora RAC1, la web iCatfm i el programa ‘La Nit al dia‘ en les altres categories.
A aquestes alçades, a punt de complir els 3000 nodes operatius, esta clar que aquesta xarxa lliure, oberta i neutra és una de les més destacades del món i aquest reconeixement públic a l’esforç de molta gent, segur que li donará una nova empenta.
Aquesta tarda al Palau de la Música es farà l’entrega de premis i hi desenbarquem una cuarentena de membres de guifi.net per fer la merescuda claca. Moltes felicitats a tots els membres de guifi.net i en particular als impulsors, que de ben segur no s’imaginaven arribar fins aqui quan van començar, i que m’imagino que deuen estar flotant ara mateix.
Salut, Amor i Xarxa!!!
Loading ...www.flickr.com
|
Ultims comentaris