Archive for the 'feina' Category

Avui agafo vacances - ets un cabró

Published on 2 September, 2005 in cabories and feina. 5 Comments

No sé pas quin dia va ser el que em van preguntar quan volia agafar les vacances i jo vaig contestar super convençut que al setembre. Després d’un dels agosts més llargs que recordo, avui per fí, començo tres setmanes de vacances. JA TOCAVA!!!

Una de les coses en les que m’he pogut fixar molt bé aquests últims dies és en les cares dels que tornen de vacances quan entren a la oficina. Molt més morenos que quan van marxar i amb un rictus mig resignat d’haver de tornar a treballar sabent que ja s’han acabat , però també mig burleta perque és precisament aquest uns dels millors moments de les vacances: el de restregar-les per la cara dels que no n’han fet. L’altra cosa que també he pogut observar és la ‘envidia cochina’ que despertes als que acaben d’arribar, quan els dius que les feines que pensen fer amb les energies renovades per les vacances no es podran fer perque el menda també te dret a unes vacances, i per si algú no ho recorda, encara no les ha fet. És llavors quan exclamen indignats : “que cabró!!!”. Perdó?!?!!!?!??!?!.

Al final he acabat volent pensar que aquestes frases són com una mena de falsa cortesia, com aquelles quan et trobes algú i us pregunteu “com et va?” pero en realitat no interessa a cap dels dos , de fet moltes vegades ni tan sols es responen aquestes preguntes. Això sobretot ho vaig veure quan fa un parell de dies em vaig trobar pel carrer a una ex-companya de feina.Quan li vaig dir que agafava vacances el divendres, obviament em va dir,” que cabró!!!!” i jo li vaig preguntar que si ella ja les havia fet i em va contestar “no, jo tambe les agafo ara al setembre”. Això si que em va descol.locar, ha treballat tot l’agost igual que jo, s’agafa les vacances al mateix temps que jo i em diu que soc un cabró. Jo no li vaig contestar amb la mateixa exclamació, però ja vaig veure clar que sigui quina sigui la situació, sempre que algú et digui - “Agafo vacances”-, tu has de dir ben convençut - “Que CABRÓ!!!!”

Louis Amstrong - I Was Doing All Right

Divendres tarda : Meme

Published on 26 August, 2005 in cabories and feina. 3 Comments

Aquí estem un divendres d’agost apurant les hores a la feina abans de plegar oficialment i començar el cap de setmana, mentalment ja fa estona que he plegat. I entre tant treballar trobo un moment per llegir a en Miguel un meme nou que llançat en aquestes dates i en aquestes hores retratarà com de pringats arribem a estar cadsacun de nosaltres, uns més, uns altres menys… En fi, consisteix en fer una captura de pantalla del que estiguem fent en aquest precís moment, o posant-se purista, en el que feiem just abans d’estar llegint aquestes linies. Aquí teniu el que estic fent, actualitzant fitxers entre les dues linies de preproducció del gestor de continguts de la pròpia empresa.

Screenshot meme - suposat

Com que aquí als blogs no es veu si tenim els dits creuats o no, serem honestos i reconeixerem, perque no pretenem enganyar a ningú, que el que estavem fent en realitat un divendres a la tarda era actualitzar els tags dels mp3 que després escoltaré al reproductor. Per si no l’havia recomanat mai el programa aquest ara aprofito per fer-ho, m’ha estalviat un munt de hores.

Screenshot meme - Real

I amb això acabarem el divendres, la setmana i gairebé l’agost. JA FALTA MENYS!!!!! Per cert, que aquest meme no cal passar-lo, amb llegir-lo ja està.

Extremoduro - Correcaminos estate al loro

Jeopardy

Published on 15 July, 2005 in cabories and feina. 3 Comments

Les meves set categories de jeopardy (dites aixi sense pensar ni endreçar) :

  • La incompetència dels altres
  • Metereologia
  • Jo tot plegat
  • La Blogosfera i l’últim servei revolucionari d’internet
  • Tot el que a mi em semblen incoherencies del món actual
  • Llibres d’autoajuda i temes de reflexió de cabòries pròpies
  • El Destí vs El Lliure Albir

Ara no tinc temps d’explicar de qué em ve aquesta cosa tant “rara”, potser més endavant.

Stretch ‘N Vern - Get up go insane!

Chainsaw

Published on 10 February, 2005 in cabories and feina. 0 Comments

Fetge!!! volem veure sang a raig!!!

Em sap greu trencar el possible tò bucòlic que pogués tenir aquest lloc, si és que en tenia, amb una imatge robada com aquesta, però és que a mida que va passant la setmana, més gràcia em faria tenir una serra mecànica, ben grossa, amb motor de benzina d’alt rendiment i llarga autonomia. Sense la sang, és clar, que d’això ja se n’encarregaria un servidor, autonomenat jutge parcial amb la missió de posar una mica d’ordre en aquest desgavell continu. Sé que l’objectiu és utòpic i que tot el que pugués arreglar no duraria més que un instant, però de veritat que a mi em sentaria molt i molt bé.

Va, paro de descantillar i me’n torno a la oficina a arreglar mogudes…

C4 H10

Published on 5 January, 2005 in cabories and feina. 5 Comments

Encara no son ni les cinc, però amb el que porto de dia ja he pogut veure que les poques ganes de llevar-me aquest matí eren premonitòries, i vistes amb perspectiva, justificades.

Després de tenir un matí tirant a poc profitós, en una reunió abans de dinar ens diuen que a partir del dilluns haurem de justificar totes les hores, mitjançant ‘partes’ diaris on hi figurin desglossades cadascuna de les tasques que hem realitzat durant el dia i la estona que hi hem dedicat. Mira que maco!!! no sé si ho he esmentat alguna vegada, però per si no ho havia fet, ara no ho puc deixar passar. Al meu minidepartament format per tres persones, tenim quatre caps (jefes vaja, no és pas que algú de nosaltres hagim nascut amb una malformació digna de freak circus), tots ells bastant inoperants, per dir-ho d’alguna forma. De manera que amb aquesta situació ara resulta que hem de justificar a que dediquem el temps, però jo pregunto, si els caps manen, i els currantes obeeixen, no ho saben ells ja el que estem fent? doncs es veu que no, tampoc m’estranya francament. El fluxe de treball crec que hauria d’anar de dalt a baix a l’hora de manar i de baix a dalt per a justificar. Si no m’arriba res coherent de dalt, el problema passa a ser meu perque no puc justificar res. Com es pot valorar una feina si ni tant sols se sap quin hauria de ser el resultat final. En fi, un altre exemple per a la teoria del miracle continu.

Avui, com que m’havia de quedar per Bcn i que es nota en el trànsit que hi ha gent de vacances, he baixat en cotxe. Després de descartar un parell d’aparcaments per estar massa a prop d’una cruïlla o un gual, l’he deixat en un lloc sense cap problema. En sortir de la feina em trobo una multa per estacionar en una zona d’obres. Miro i efectivament veig que estava entre dues senyals de prohibició d’aparcar per obres de set a set. Jo que m’ho miro i m’ho remiro tot jurant que al matí no hi eren pas. De fet, les dues senyals encara tenien el ciment fresc!!!! No en puc estar del tot segur perque aquest matí anava adormit, però m’hi jugaria un colló que no hi eren i les han posat després que jo aparqués el cotxe.

Amb aquestes dues ‘cosetes’, no em queda més que dir el que de tant en tant exclama el Juan:

“Así ardieran todos como el butano”

I aquesta nit a dormir d’hora, que amb les camionades de carbó que m’han de dur els reis bons ( si és que n’hi ha algun de bo) necessitaran molta estona.

sona: Organic Audio - LoveLight

Malalt

Published on 13 December, 2004 in feina. 1 Comment

Això de no anar a treballar perquè estas malalt, a priori sona forç bé, a menys que realment et trobis fatal i no et puguis moure del sofà tapat amb una manta. Ja ho diuen que la salut és lo primer. A veure si demà puc sortir de casa.

sona - No Doubt - Sunday morning

Estupidesa

Published on 17 November, 2004 in feina. 0 Comments

Després del matí que porto, tinc la necessitat biològica de fer ressenya de la següent cita que atribueixen a Goethe .

“Contra la estupidez hasta los dioses luchan en vano”

Esta clar doncs, que no hi ha res a fer i no cal obcecar-se en buscar-hi remei. D’on no n’hi ha no en raja.

Cumulonimbus

Published on 7 July, 2004 in diccionari and feina. Closed

El retiro es lo que necessito jo...

Doncs avui m’he llevat a les 6 de la matinada per anar a Madrit i desprs de fer ‘una mica’ de feina encara he tingut una horeta o dos per anar a fer el turista. No ha donat per gaire, bàsicament he estat pels Jardins del Retiro i per l’avinguda dels museus i davant del Reina Sofia que hi havia una exposició del Roy Liechtenstein. Al final no hi entrat perque he pensat en anar dinar i quan he sortit ja era tard. En tornar cap a l’aeroport en lloc d’agafar un taxi, que al final no paso mai els tickets perque els perdo, he decidit anar en metro. Una miqueta per recordar lo perdut que em trobava a Londres. Aquests de Madrid es veu que porten força temps muntant-s’ho d’allò ms b, perque tenen un munt de línies de metro. En alguns moments m’ha fet ràbia veure que Madrid s quasi com les grans capitals europees, amb grans jardins, grans infraestructures, i detalls de mobiliari urbà millors que els que tenim aqui. En pujar al vagó del metro de la línia de circunvalació m’he trobat que estava tot ple de televisors projectant un espot publicitari de la candidatura olímpica del 2012 que durava un munt d’estona. Sortien tot de personalitats, personatges i arreplegats diversos donant-hi suport, al temps que anaven ensenyant totes les grans infraestructures que pensen fer. Per cert, que si surten, Barcelona seria subsèu de futbol. En arribar a l’aeroport, amb el metro s clar, m’ha acabat fent molta ràbia comprovar a Madrid es miren complaguts el melic mentre aquí ens ofeguen a manca d’inversions, i encara hem de pagar la benzina ms cara per passar per autpistes de peatge per compensar el dèficit de la sanitat, que s de les poques competències que no han volgut manegar. Sabater!! a veure si t’ho curres una mica.

A part d’aquesta paranoia política, el dia ha estat bastant b, el vol de tornada ha estat curiós perquè em trobava al mig de dues persones, a la meva esquerra una noia que llegia i a la dreta un home que estudiava una cosa molt rara. La questió s que a mi m’encanta mirar per la finestra i veure el cel, els núbols, les ales de l’avió….i s clar la noia se sentia observada. Desprs de molta estona hem passat just pel costat del cim d’un cumulonimbus i m’he apropat encara ms a la finestra, la noia s’ha girat i li he dit, com excusant-me : "Un cumulonimbus……(pausa) , s que m’agraden molt els núbols". M’ha contestat que si, que era molt maco, i ha continuat llegint. Desprs m’he enrecordat d’en Tyler Durden, això d’anar en avió sempre s curiós, sobretot quan s’ha començat a sacsejar arribant a Barcelona. Em servirà de pràctica pel vol d’aqui a tres setmanes. Ja falta menys.

sona : Air - Highschool Lover

Damirts

Published on 6 July, 2004 in de festa and feina. Closed

Dinar tranquil....

Ja tocava un dimarts tranquil. Els últims, ara no recordo ben b perquè, havien estat el típic "martes de mierda te hartes" i de veritat que ja tocava. Avui ha anat a dinar a casa del Xavi i la Meri on m’han donat gaspatxu, pollastre molt bo, síndria i cafè amb gel, per parlar del viatge a República Dominicana. Ha estat molt b, sobretot per desconectar de la rutina de sempre, tot i que he anat una mica de cul per arribar a temps a la feina i he passat molta, molta calor pel camí. Era curiós de veure’ls allà a casa seva ben tranquils, cap dels dos tenen horari fixe, quina sort.

Ahir vaig penjar les fotos del sopar de crancs del dissabte. Aquest any m’he portat b, per sort, perque l’anterior vaig perdre les fotos de la forma ms tonta…."Esta seguro que desea borrar todos los archivos?…..doncs si……..merda no!!" massa tard. Ens vam arribar a ajuntar unes quaranta persones, amics d’amics d’amics, per celebrar els quatre aniversaris dels crancs de la colla en un entorn que a vegades semblava el sónar. A les fotos es pot veure l’intent de projecte de fer una foto a tots els assistents ingerint una "nube" (allò de color rosa i blanc que no se pas com es deu dir en català), intent perque al final no hi apareix tothom, però per uns quants que mantinguin la dignitat no passa res, segur que la setmana que ve la perden ells solets, o sinó l’altra. s clar que alguns la van perdre el diumenge a la nit friki - kitsch que va organitzar el Casal de Joves Obriu Pas Barberà….encara estic pensant si penjar les fotos…

Per cert, demà me’n vaig a madrit en plan anar i tornar. A veure si em dona temps de fer moltes fotos. Guiri per unes hores.

sona : Bebe - El golpe (el tiempo corre en patines cuesta abajo y no tiene freno hasta que das el golpe)

Cumulus Humilis

Published on 17 June, 2004 in cabories and feina. Closed

Cartells fumadors no fumadors.Avui a la feina ens hem trobat que han penjat tot un seguit de cartells indicant que estem en una zona sense fum, com es pot veure. La questió s que a la mena de purgatori que anomenen sala de fumadors, abans dita de cafès, tamb hi han penjat un rètol. A part que jo ara no sóc ni carn ni peix en aquest tema, si que hi ha un parell de coses que semblen curioses.D’entrada que per indicar una zona sense fum es fa servir uns núvols….que sospitosament podrien semblar…..FUM!! de fet no ho s però en fa l’efecte. n realitat són Cumulus Humilis, un tipus de núvol de baixa alçada que es forma a partir de corrents convectius ascendents d’aire calent….mmm….calent? voldrà dir…..fum? . No s’aclareixen gaire em sembla. La questió s que ara ja tenim clar el què i el on, ara caldria veure tot el que comença a no veure’s gaire clar….

 

 

sona : Fiona Apple - As Fast as you can

web statistics