L’imprescindible Tortell de Reis (aquest any ni fava ni res de res)

Triomino, un domino diferent

Trobo més divertit jugar amb les fitxes

I aquest no esta malament, quan pots obrir, clar…

No se ben bé perquè em pensava que hi hauria molt més foc que música (pixapins que és un) però precisament va ser la música el que més em va agradar. Al Spotify hi ha una playlist amb la música de La Patum i a la web Sons de Patum a més hi podem reviure les sensacions que hi ha la plaça. La tonada dels Turcs i Cavallets va ser de les que més em van agradar, se’m va enganxar i la vaig estar cantant durant un parell de dies sense parar, per major desesperació dels que m’envoltaven. Aquí en deixo un petit video, (però val la pena escoltar-la sencera).

Un altre moment que realment impressiona és el ball de l’Àliga, amb tota la plaça en silenci mentre sona música solemne , de cop la gent esclata a cantar i a ballar al voltant d’ella. No se pas com deuen estar els patumaires de tota la vida a la Plaça , però a mi se’m va posar “gallina de piel” i encara ara veient el video també una mica.

Després del Salt de Plens vam anar a des-estirar les cames, fent una/unes cerveses pels carrerons de Berga. Voltant per allà vam trobar uns quants coneguts i vam estar de festa fins que va començar el Tirabol. Vaig anar a dormir cap a quarts de 5, molt cansat, però sobretot molt content. Aquí sota deixo l’enllaç a un parell de videos més del ball dels Nans Vells i de lapassada dels gegants, i unes quantes de les fotografies que vaig fer durant els quatre dies.

Els nans nous de La Patum

foc de la guita de La Patum

Nans vells

Salt de plens

Les trenes de les noies a La Patum

Música de Patum

La banda

Passeig pel Berguedà

Espero que l’any que ve pugui tornar a viure en directe les sensacións de La Patum.

Ja pujaré més fotos i algun video, mentrestant recomano als que pujin el cap de setmana que es vagin ambientant amb els sons de la patum.

D’entrada vam dir adeu a la televisió analògica, espero que les frequències que queden lliures es facin servir amb una mica de cap.

Com que un dia abans de setmana santa em van picar per darrerar el cotxe (res important) vaig haver d’anar a la feina amb un nissan micra que amb prou feines corria i que em va recordar èpoques passades quan la meva mare em deixava el seu (de micra)

A principis d’abril vaig anar a una reunio de guifi.net sobre xarxa mesh a Sant Joan Despí on es va reunir una vintena de persones i em vaig assabentar de noves maneres de fer xarxa lliure i dels progressos que la gent de Gràcia Sense Fils esta fent amb el seu firmware. Vaig quedar força impressionat.

Varis dies de la primera quinzena d’abril vaig estar a les jornades de programari lliure organitzades pel Casal Capablanca de Sabadell, en que guifi.net Sabadell hi va col·laborar en el sopar /debat d’inauguració, una xerrada taller i donant suport en una petita install party de ubuntu

Vaig anar a les Colònies de celebració del 15è aniversari dels Ganàpies de la UAB, al Mas Muxach on vaig conèixer els nous ganàpies que em van ajudar a retrocedir 15 anys. Ah! i també vaig veure el Barça guanyar al Madrid al Bernabéu

Vaig tornar a anar de concert al Faktoria, aquest cop per escoltar Mishima, realment són molt bons.

Vaig sortir a celebrar el Sant Jordi i el dia meu aniversari pel centre de Terrassa

També vaig decidira les consultes per la independència del dia 25

També vaig anar a un parell de reunions de guifi.net Terrassa a l’Ateneu Candela, s’esta animant força el cotarro i en poques setmanes ja tenim tres supernodes nous!!! . La pàgina que abans tenia dedicada al meu node ara respon al domini de terrassa.guifi.net i hi anem posant informació de la zona (allà si que he anat fent posts de tant en tant)

I bé,… encara n’han passat més de coses pero aquest post ja és prou llarg així que procrastinare encara una mica més i les explicare més endavant. ^^

Ahir que no vaig treballar perque la oficina es canvia de lloc, vaig aprofitar per anar a veure als excompanys de feina de El Periódico tot fent unes canyes a l’inigualable Cafè del Centre i després dinar al Nihon Sakari (c/girona 88), un restaurant japonès on anava a dinar dos i fins i tot tres vegades a la setmana, per bo i per baratu (no només ho dic jo també altres i altres). La carta no ha canviat gens i encara vaig demanar de memòria…l’amo i algun cambrer es van recordar de nosaltres, però no se si hi van caure que feia mesos que no hi anavem… tot va ser com un faixback d’aquells curiosos amb sorpresa inesperada inclosa.

Reconec que d’un temps cap aquí em sento més culer que mai. Visca el Barça i visca Catalunya!!!

Malgrat no asssitir a les xerrades del matí , estar xerrant i pululant pel hall em va produir una sensació molt grata, un sentiment de pertinença al trobar-me entre molta gent amb qui compartim certs valors, una admiració per conèixer altres projectes relacionats amb el programari lliure que també treballen per crear nous espais de llibertat i un alleujament del meu pessimisme congènit en veure el potencial que representa que cada cop hi hagi més gent al vessant del programari lliure (sobretot gent molt jove). En fi, que em vaig estovar una mica, ho reconec. Per això em sap molt greu no haver pogut estar durant tota la festa tot i que amb el que vaig veure ja en tinc prou per felicitar als ubuntaires catalans que van organitzar la festa.

Aquí us deixo l’enllaç a les meves fotos de la festa , la pàgina amb enllaços a fotos de altres assistents i una petita selecció de les meves , inclosa la que es veuen els trítpics de guifi.net que vaig deixar a la taula d’inscripcions a recepció. Per cert que ara que hi haurà temps, a veure si posem operatiu el node guifi.net al IES Nicolau Copèrnic :

Fons Escriptori ubuntu Nicolau Copèrnic

Apple & Dell, tots amb ubuntu (el Dell es igual igual que el meu)

Veient el funcionament de un Neo Freerunner

Això és un Jaunty Jackalope!!!

Els tríptics de guifi.net que vaig deixar a la taula de inscripcions a la recepció.

Els calçots, enganxats amb l’infalible mètode Miquel per donar-los la volta, que he exportat amb èxit a altres calçotades (sobretot les multitudinàries com la dels 1100 calçots de fa uns anys a Lo Palauet)

Una cigonya de la colònia de Lleida

Servits a taula, abans de desaparèixer

Vista de la seu vella durant el dinar.

I la Seu altre cop, abans de marxar cap a casa

Esqui de fons from albir on Vimeo.

uns esquiadors que esquiaven al pas

uns núvols lenticulars el matí del diumenge

som a la Vall de Lord \ ( ^ ^ ) /

No se si hi aniré un altre cop a fer esquí de fons perque ho vaig trobar duríssim, el que segur que faré es tornar a visitar el Solsonès perquè em va agradar molt.

Aquest dissabte, malgrat el fred que feia i estar mig empiocat, vaig anar a celebrar els aniversaris d’en Juanillo i l’Ester al clàssic “Merendero Font de de Les Planes“, el típic lloc on quan et diuen d’anar-hi no et sembla gaire bona idea, quan hi arribes ja comences a recordar l’última vegada, i al cap de mitja hora, davant les brases amb el got de vi a les mans ja t’és igual tot. Aquesta vegada per ser fidels a la tradició la vam liar bastant, d’entrada rememorar el naixement de Lo Tio Pep com a himne de Ganàpies, seguit d’altres clàssics com El Chipi – Chipi, Las nadadoras o “Vine l’Autonoma amb mi”, i aprofitant que en Pablo i en Xavi havien dut la guitarra i en Cesc el Saxo pel mig amb versions de Madness () , The pogues i La Pantera Rosa. Qui el tingui com a friend al flickr podrà veure totes les fotos aquí pels que no, aquí us deixo un video:

Fiesta from albir on Vimeo.

Recordant l’Autònoma i Ganàpies, aquest matí un ocellet m’ha dit que el Quiñonero ara només se’l coneix amb el nom de “El Bar de ciències”…. i que “El gran del Muti” ara es diu “el capitalista” o en castellà “el comemierda”… on anirem a parar…