Aquest dimecres passat em vaig escaquejar d’anar a veure el Castell de focs de la Festa Major de Terrassa per arribar-me al Cinema Catalunya a veure el documental del mes de Juliol : Receptes per al desastre
El documental relata com un matrimoni finlandès amb dos fills petits s’autoimposa durant tot un any una dieta baixa en petroli per reduir les seves emissions de CO2.
Després d’una introducció on se’ns mostra l’estil de vida de la familia, molt semblant al que portem per aquí , el pare de família i impulsor de la idea, exposa les seves preocupacions i motius pels quals ha pres la decisió i quines seran les mesures que prendran. Bàsicament deixar d’utilitzar i comprar productes derivats del petroli, és a dir:
- Deixar d’utilitzar el cotxe per anar a peu , amb bicicleta o amb el transport públic.
- No comprar res de plàstic o que contingui plàstic, inclòsos els embalatges. (sense llençar res de plàstic que ja tenien)
Després d’apagar els llums de la casa , el primer problema seriós que es troben és que practicament tot va embolicat o envasat amb plàstic, i per tant deixen de comprar artícles com el paper higiènic, la pasta de dents el xampú i altres productes cosmètics i d’higiene personal que són derivats del petroli, per fer-se ells mateixos les seves pròpies receptes, amb resultats desiguals. Tot plegat explicat amb un tò força divertit però ben aviat les coses es van posant cada cop més dures, sobretot cap el nadal i l’hivern.
Malgrat que no combrego amb algunes coses que diu i en alguns aspectes em sembla poc documentada perque alguns temes importants els passa per alt, si que la trobo molt recomanable per identificar algunes de les diferents actituts que tenim tots enfront el canvi climàtic i i els nostres hàbits, o més aviat vicis, de consum. A més, l’empatia que sents pels protagonistes i l’absència del punt apocalíptic anima a fer moltes petites coses que apunten en la mateixa direcció.
Si mireu el calendari veureu que la fan a dates concretes a diferents ciutats, per als de Barcelona aquest dijous al Verdi Park, aixi que no vull explicar massa cosa per si algú la vol anar a veure.
He vist que fa molts dies que noms parlo de festes o de paranoies rares i que tinc altres seccions literalment abandonades. No s que no hi hagi coses a dir, però potser no em motiven tant.
No dir la hora a la que m’he llevat avui per decència, o vergonya, noms dir que encara no ho sortit de casa i ja no crec que ho faci. Avui, per si algú no ho savia, juga el Boca contra el River plate i evidentment tinc la casa plena d’argentins. Jo no s que sigui molt futbolero però escoltar els comentaristes i veure com viuen el futbol fa gràcia. Ara estan a la mitja part i de moment guanya el River per 1-0, si al final queden dos a un m’enportar 15 euros de la porra. Si, hi ha 15 persones!!!.
Aquest cap de setmana, per variar, dos dies seguits sortint per Barcelona, i ja van tres caps de setmana…estar canviant d’hàbits? no se, no se…El divendres, a part d’anar a una festa en un local, no recordo gaire b què vaig fer perque el dissabte vaig anar a veure al Carlinhos Brown que s’emporta tota la meva atenció d’aquest finde. Fins fa un parell de setmanes que em van dir que es muntava una rua de carnaval al Passeig de Gràcia ni sabia qui era aquest home, però com que hi havia tanta expectació vam decidir anar a veure el que. Sort que vam baixar en tren, perquè el colapse va ser considerable. Al diari deien que hi van assistir unes 400.000 persones. no s si eren ms o menys però la quantitat de gent em va recordar la manifestació contra l’ocupació d’Irak del 15 de febrer de l’any passat, però en lloc d’estar tothom seriós, tothom estava com posseït per la festa. Hi va haver moments que feia por i tot sobretot a la pujada cap a la Diagonal perque anavem com en un riu de gent que et portava on volia. A la baixada ja hi havia una mica menys de gent i es podia caminar a pròpia voluntat. Vaig acabar cruixit, sobretot dels genolls, però els carajillos fan miracles , així que vam decidir sortir de bars pel centre. A partir d’aquí tot torna a ser una mica confús, com sempre, però segur que m’ho vaig passar molt b. Ja pel matí, ens van fer bufar i vam acabar a comisaria….no per res, ara es veu que s el procediment habitual dels positius, però va ser bastant ‘diferent’.
Ultims comentaris