lliurealbir

Doncs això, que avui fa tres anys del primer post en aquest blog. Volia currar-me una mena de post especial, fer balanç, dir algunes coses que no acostumo a dir, explicar el perque de segons quines coses i alguna cosa més, però com que ara mateix no em surt i no volia deixar passar l’oportunitat de dir-ho, deixo aquestes quatre ratlles amb el compromís d’explicar tot plegat més endavant.

Apali

Per molts anys, o no…(sempre dubtant)

Com ja m’encarrego d’anar fent saber als que m’envolten, hi ha un munt de coses que no m’agraden i que em treuen bastant de polleguera. Per això vaig crear la pàgina de fòbies, tot intentant exorcitzar-les i no fer patir innecessariament a ningú, inclòs jo mateix. Com a enfoc personal ho trobo bé, però té el defecte que no repercuteix de cap manera en la causa del neguit, és a dir, jo puc escriure en aquesta web o en un milió de paperets que em toca molt els collons que els veins no tanquin la porta, puc arribar a perfeccionar la meva cal·ligrafia, acabar les muntanyes de paper per reciclar que mai es reciclen i fins i tot, arribar a controlar l’efecte de les accions dels veins sobre la meva psique, però si no els ho faig saber, segur que no tancaran pas la porta. Així es fa palès que cal comunicar el missatge directament al destinatari, de la forma més clara possible i assegurant-te que s’ha entès correctament. La forma més efectiva en el cas dels veins seria trucar a totes les portes de l’escala i demanar si us plau que facin el favor de tancar la porta, però francament, en general em fa força mandra , i en el cas dels veins del tercer, una mica de por i tot, i aquí és on entra el primer recurs del que volia parlar.

Un servei online per crear portades personalitzades de llibres “para tontos” (for dummies en anglès) , amb el que he creat aquesta edició de “Cerrar la puerta para tontos” (no se perque ho escric en castella…) que estic pensant enganxar al portal de casa. Representa que qui no tanqueés la porta s’hauria de donar per al·ludit com a destinatari del missatge i per tant adonar-se que l’estem tractant de tonto. Amb això es podria aconseguir que tanqués la porta o que s’enfadés, vingués a trencar-me la cara i no la tanquéss mai més.

Un altre mètode similar que tinc a punt al rebost per utilitzar qualsevol dia d’aquests, són unes tarjes dissenyades especialment per intentar fer callar la gent que xerra desmesuradament en llocs on no ho haurien de fer, ja sigui a biblioteques, centres de treball, temples religiosos, sales de control de centrals nuclears, etc, etc…Es un fitxer pdf amb diverses plantilles que pots utilitzar per personalitzar el teu missatge per a cada situació. Aquesta captura mostra la plantilla per avisar algú que parla a crits per telefòn, que la seva conversa sobre el color de les calces de la fulanita a la despedida de soltera de la menganita no ens interessa gens ni mica. Però hi ha altres plantilles on no cal escriure res, directament diuen que el món es un lloc sorollós i que no s’esta ajudant. En qualsevol cas, el missatge és el de menys, la questió és que no costa gens deixar un paperet a la taula de la biblioteca quan el susodicho ha anat a fer el piti. Anar al que esta parlant i donar-li la tarja en mà sense més explicaciója requereix una mica més de flema, peró segur que no oblida el gest.

I ja per acabar, esmentar aquest organigrama del protocol d’actuació a seguir quan algun comercial envaeix el nostre temps, intentant per tots els mitjans vendre’ns lúltima ‘tapiporla’ anunciada a televisió, la oferta en trucades internacionals gratuites a Mongòlia o una estada a la refotuda ciutat de vacances aquesta (es veu que el gualstrit institut ja no esta per anar trucant pels puestus, pero em va donar una temporadeta que deu n’hi do). Consisteix en seguir els passos indicats, de manera que preguntarem al venedor el mateix tipus de preguntes que fa ell: “amb qui estic parlant?”, “m’ho pot deletrejar?”, “Quan fa que treballes de venedor?”, “Quan cobres?”. L’esquema també preveu que el venedor no col·labori, i proporciona preguntes per reconduir la situació: “perque no vol contestar les meves preguntes?”, “el podria trucar algun altre dia?”, “no entenc perque s’enfada, no li agrada parlar amb mi?”, “te problemes en contestar per telefon preguntes d’un desconegut?”

Encara estic pensant si utilitzar aquesta forma de comunicació, pero ara almenys ja tinc localitzats els mitjans, només cal triar el quan i el com, dels perques ja aniré fent-ne la llista a la pagina de fòbies.