Archive for the 'blog' Category

Contacta’m

Doncs la cosa que he fet avui pot semblar una tonteria, però ja feia força temps que m’hi venia barallant de tant en tant i mai me n’havia sortit. El formulari de contacte d’aquesta web, a baix de tot de la columna de la dreta, ho he de confessar, no havia funcionat mai. Aquest vespre, després d’estar-me barallant amb uns quants fitxers de configuració de php, postfix i el propi codi del plugin que utilitzo, el WP-contact form d’en Ryan Duff, , sense saber massa com finalment m’arriben els correus. Em sembla que el problema potser venia del mod_rewrite i els parametres per post del formulari, he canviat el action del formulari i m’ha funcionat. Ara que funciona no penso tocar res més, de fet la personalització és una de les grans avantatges del programari lliure no?

Bona nit, a tothom , i no oblideu fer servir el formulari de contacte (bruts!!! contacte, no contactes…que ja us veig la mala idea)

Comunicació personal

Com ja m’encarrego d’anar fent saber als que m’envolten, hi ha un munt de coses que no m’agraden i que em treuen bastant de polleguera. Per això vaig crear la pàgina de fòbies, tot intentant exorcitzar-les i no fer patir innecessariament a ningú, inclòs jo mateix. Com a enfoc personal ho trobo bé, però té el defecte que no repercuteix de cap manera en la causa del neguit, és a dir, jo puc escriure en aquesta web o en un milió de paperets que em toca molt els collons que els veins no tanquin la porta, puc arribar a perfeccionar la meva cal·ligrafia, acabar les muntanyes de paper per reciclar que mai es reciclen i fins i tot, arribar a controlar l’efecte de les accions dels veins sobre la meva psique, però si no els ho faig saber, segur que no tancaran pas la porta. Així es fa palès que cal comunicar el missatge directament al destinatari, de la forma més clara possible i assegurant-te que s’ha entès correctament. La forma més efectiva en el cas dels veins seria trucar a totes les portes de l’escala i demanar si us plau que facin el favor de tancar la porta, però francament, en general em fa força mandra , i en el cas dels veins del tercer, una mica de por i tot, i aquí és on entra el primer recurs del que volia parlar.

Cerrar la puerta
Un servei online per crear portades personalitzades de llibres “para tontos” (for dummies en anglès) , amb el que he creat aquesta edició de “Cerrar la puerta para tontos” (no se perque ho escric en castella…) que estic pensant enganxar al portal de casa. Representa que qui no tanqueés la porta s’hauria de donar per al·ludit com a destinatari del missatge i per tant adonar-se que l’estem tractant de tonto. Amb això es podria aconseguir que tanqués la porta o que s’enfadés, vingués a trencar-me la cara i no la tanquéss mai més.

Shhhh
Un altre mètode similar que tinc a punt al rebost per utilitzar qualsevol dia d’aquests, són unes tarjes dissenyades especialment per intentar fer callar la gent que xerra desmesuradament en llocs on no ho haurien de fer, ja sigui a biblioteques, centres de treball, temples religiosos, sales de control de centrals nuclears, etc, etc…Es un fitxer pdf amb diverses plantilles que pots utilitzar per personalitzar el teu missatge per a cada situació. Aquesta captura mostra la plantilla per avisar algú que parla a crits per telefòn, que la seva conversa sobre el color de les calces de la fulanita a la despedida de soltera de la menganita no ens interessa gens ni mica. Però hi ha altres plantilles on no cal escriure res, directament diuen que el món es un lloc sorollós i que no s’esta ajudant. En qualsevol cas, el missatge és el de menys, la questió és que no costa gens deixar un paperet a la taula de la biblioteca quan el susodicho ha anat a fer el piti. Anar al que esta parlant i donar-li la tarja en mà sense més explicaciója requereix una mica més de flema, peró segur que no oblida el gest.

I ja per acabar, esmentar aquest organigrama del protocol d’actuació a seguir quan algun comercial envaeix el nostre temps, intentant per tots els mitjans vendre’ns lúltima ‘tapiporla’ anunciada a televisió, la oferta en trucades internacionals gratuites a Mongòlia o una estada a la refotuda ciutat de vacances aquesta (es veu que el gualstrit institut ja no esta per anar trucant pels puestus, pero em va donar una temporadeta que deu n’hi do). Consisteix en seguir els passos indicats, de manera que preguntarem al venedor el mateix tipus de preguntes que fa ell: “amb qui estic parlant?”, “m’ho pot deletrejar?”, “Quan fa que treballes de venedor?”, “Quan cobres?”. L’esquema també preveu que el venedor no col·labori, i proporciona preguntes per reconduir la situació: “perque no vol contestar les meves preguntes?”, “el podria trucar algun altre dia?”, “no entenc perque s’enfada, no li agrada parlar amb mi?”, “te problemes en contestar per telefon preguntes d’un desconegut?”

Encara estic pensant si utilitzar aquesta forma de comunicació, pero ara almenys ja tinc localitzats els mitjans, només cal triar el quan i el com, dels perques ja aniré fent-ne la llista a la pagina de fòbies.

filies i fòbies

És veritat que últimament no escric pas massa cosa, segurament perque no tinc tantes ganes com abans de dir segons què , a més no m’agrada fer d’altaveu del que diu altra gent. Tot i així hi ha molts dies que voldria que quedés constància de certes coses sense haver d’abusar de la categoria de cabòries, que ja prou plena la tinc. A més no tot són cabòries txungues, a vegades també tinc algun pensament positiu(si, si de veritat) i massa sovint s’obliden sense més. De manera que he decidit crear un parell de pàgines similars a la que tinc de llibres i que anomenaré "filies" i "fòbies" on precisament hi posaré de forma escueta, això mateix, però amb un requisit. Cada vegada que posi quelcom en una de les pàgines, ho hauré de fer també a l’altra. Així quan tingui la necessitat de “cagar-me” amb vés a saber què, si ho vull fer constar, m’obligaré a pensar amb una cosa que em fa sentir bé i a l’inrevés.

No és només que vulgui fer una llista tipus Amelie, que sempre fa gràcia, sinó també tornar a agafar el ritme d’escriure alguna cosa per petita que sigui, i si pot ser, partir-me la caixa de mi mateix d’aquí a un temps.

Llistes

Ja fa uns dies que a part de les cabòries estandar, tinc altibaixos sobtats d’ una cosa i la contraria, i en un moment d’aquests, em sembla que va ser el dilluns, vaig pensar “s’ha de fer coses”. En aquell moment deuria estar fent alguna cosa de la web, que francament ultimament la tenia força abandonada, i de seguida vaig pensar “faré alguna cosa a la web cada dia, per petita que sigui”. Potser hi va tenir a veure aquest post de la Mestressa sobre productivitat personal i to-do lists , però la questió és que vaig resuscitar el meu compte a ta-da lists i després de mirar-me’l una estona, vaig decidir afegir coses i fer-ne algunes. Així avui ha estat un dia molt i molt productiu i de la cincuantena de coses que hi tinc apuntades en diferents categories :

  • He acabat de corretgir les plantilles de wordpress que no funcionaven correctament
  • He posat en marxa el plugin Falbum per visualitzar les fotos del flickr dins d’una pàgina en aquesta web(deixo un enllaç a la dreta)
  • He posat en marxa el mod_rewrite per canviar la forma en que es generen els links de la pagina, així en lloc de veure adreçes tipus www.lliurealbir.com/?p=12345 ara els links tenen la forma http://www.lliurealbir.com/categories/concerts, que vulguis que no sempre queda més txulo, apart que s’indexa millor al gugel(tot i que no se pas si això em convé gaire perque els que busquen fotos des d’aquest buscador al final em tombaran el txiringuitu)
  • He baixat i provat una desena de plugins de wordpress que encara tinc pendent d’acabar d’instal·lar i posar en marxa
  • ah si, entre tot això tambe he sopat i xatejat amb la penya
  • actualitzacióAh, i ara al recollir tot plegat per anar a dormir també he abocat un got de vi al teclat….

Esta bé que surtin les coses quan t’hi poses, tant de bo tots els dies rendissin tant com avui. Si ja costa posar-se a fer coses, potser el secret consisteix en treure’s la mandra, i quan es fa quelcom, posar-s’hi a sac i mirar d’aprofitar al màxim.

Endolls

Aquí estem, primer post de l’any. L’altre dia no se a qui explicava una anècdota que no se d’on vaig treure, que anava d’una empresa on cada nit se’ls reiniciava, més o menys a la mateixa hora, no se quin servidor super crític i no tenien cap mena de pista sobre les causes. Després de mirar-ho, provar-ho i inventar-ho tot encara seguien sense la més mínima idea de què coi estava passant. Tant desesperats estaven que al final algú es va oferir per passar la nit en vetlla davant de la pantalla vigilant totes les alertes i registres en temps real. Quan passaven deu minuts de la hora fatídica es va obrir la porta de la sala i va entrar la senyora de fer feines:

- “Buenas noches!, trabajando hasta tarde eh? enchufo
aqui el aspirador un momentito y no le molesto mas eh?”

Ja se que és la típica història que no saps si és llegenda urbana o no, però avui quan he arribat a casa he tingut la mateixa sensació que deuria tenir aquell currante. Tenir la web allotjada a casa, un pis de lloguer amb una instal·lació elèctrica molt deficient (vaja , que necessita millorar molt) té els seus desavantatges, i és que sovint salta la corrent i si no hi ha ningú es queda tot parat. Ja havia vist des de la feina que la web no funcionava, i he pensat que segur que es tractava del mateix de sempre, però no! aquesta vegada el cable d’alimentació del router s’havia desenganxat per una tibada. Podria investigar altres opcions com ara posar un SAI, allò del wake on lan o inclús altres coses més extranyes, però potser el més senzill seria contractar un hosting com cal i oblidar-me d’un munt de problemes. Suposo que després potser no em faria ‘tanta’ gràcia.

Actualització: Avui 17 de gener ha tornat a marxar la llum i la web ha esta parada almenys tota la tarda i finalment m’he mirat el setup per a posar lo del wake on lan, d’aquesta manera potser estarem online més estona….

Falsa Alarma!

Uep!!! Aquí estem altre cop. Aquest matí m’he trobat un avís per missatgeria(gràcies Mònica :P) que em deia que quan intentaves entrar a lliurealbir.com apareixia un missatge indicant que el domini s’havia donat de baixa. No era pas la meva intenció tancar el txiringuitu, potser ultimament no dic molta cosa, però d’aquí a donar-lo de baixa encara falta temps.

El problema ha vingut en que no se on tinc el cap, els de cdmon, la empresa on tinc allotjat el domini ja em van enviar alguns mails, però la meva falera procastinadora és poderosa, de manera que ara que estic de vacances, els ultims avisos em van arribar a un compte de correu que no consulto desde casa. Com que el tema urgia he trucat directament al telefon d’assistència(la inmediatesa del telefon sempre va bé) i després d’una petita conversa en català(per això em vaig apuntar amb ells), ja s’ha arreglat la ‘incidencia’ (així és com en diem a la feina d’aquestes cagades, jajaajja). Així sense pensar gaire l’he renovat per dos anys més,. Qui sap on serem i que coi explicarem, però com que ja en fa dos i mig que rutlla tot això, tampoc seria tant estrany que encara estessim per aqui desbarrant una mica. Bona any i bona festa a tu tom

Manu dibango & Salif Keita - Emma :-*

Canvi als feeds

Només comentar que he donat d’alta el feed de LliureAlbir a feedburner per poder tenir una miqueta més de control sobre qui hi esta subscrit i tal. A baix a la dreta hi deixo l’enllaç. D’aquí pocs dies, si me’n recordo treure el feed actual, així que si m’estas llegint des del teu lector favorit, Actualitza’t!!!!

Flickr bloquejat

Sembrant ganes de tenir un portàtil mentre miro els gols de la lliga al menjador i navego perl flickr, em trobo de cop aquesta imatge amb aquest missatge que no entenc: “UAE free Flickr. Començo a mirar pels comentaris i m’assabento que els Emirats Arabs Units ha bloquejat l’accés al flickr. D’aquí he anat a parar a aquesta pàgina, en la que veiem una llista d’adreces i paraules clau que es suprimeixen de la xarxa i fins i tot captures de pantalla dels missatges que obtens quan intentes accedir a segons quin tipus de informació. Com es pot veure a la dreta hi ha enllacos a pagines on es dona informació semblant sobre altres paisos. Pel que sembla alguns usuaris del flickr s’han fet resso del bloqueig i han creat un grup per parlar-ne. Per una banda em sap greu que es bloquegi l’ accés al flickr però per l’altra m’agrada veure que la xarxa comenca a fer-se servir per parlar. No vull dir que estigui descobrint la sopa d’all de les possibilitats d’ús de la xarxa, però si que és una de les primeres vegades que veig un petit moviment en una comunitat internacional d’usuaris com és el flickr. Evidenment la gent que estem enganxada a un servei com aquest segurament vivim molt i molt bé en comparació amb la majoria de la humanitat i sovint no mirem massa més enllà del nostre entorn. Això ho he notat en tonteries com per exemple a un dels grups de metereologia on una pregunta curiosa d’un dels membres demanava el pais de procedencia de cadascun dels membres, i on es pot comprovar que els que són dels EUA (quina curiositat amb les sigles :-o) sovint només responen amb l’abreviació que utilitzen per al seu estat ( CA, AR, NY …) mentre que tots els altres posen la ciutat, el pais i fins i tot alguns la provincia i l’autonomia. I esta molt bé que en parlem, però el que em sembla millor, i que sembla que és de què va tot això de la libertat de informació és que qualsevol pugui posar un comentari com aquest en que amb un munt d’enllacos ens recorda que pot ser molt divertit jugar a això o allò al flickr, pero que en realitat molts de nosaltres estem ajudant a empreses que directament o indirectament ajuden a paisos on es vulneren tota mena de drets fonamentals i que no caldria oblidar que yahoo/flickr mai ens haurien de representar el nostre concepte de llibertat. Es al fet d’estar assegut al sofa de casa mentre llegeixo sense barreres ni fisiques ni politiques les opinions de gent que esta a l’altra punta del món el que mès em fa creure que les xarxes socials canviaran molt tot plegat.

Ja sabia que hi havia certs paisos que bloquejen selectivament l’accés a internet però aquesta és la primera vegada que em trobo aquest tipus d’informació de manera tant detallada i francament, fa basarda veure com al temps que a alguns llocs es parla tant dels reptes de la societat de la informacio i com afrontar la fractura digital, en altres el fet de no tenir accés a certs recursos de la xarxa només és una petita pedra més de la carregada motxilla de repressió que carreguen al damunt.

Dema miraré de posar els links i els accents que falten, aquest teclat holandes del portatil del Marçal m’esta guanyant per pallissa

Actualització: Ja he posat els accents i algun link que faltava.

Nanit

El RSS explicat a la Cris

Ja fa temps que no escric perque estic força entretingut amb altres percals, però aquest matí he tingut una conversa sobre amb la Cris sobre el qu era el RSS que m’ha fet pensar que la podria posar aqui per tal de convencer a tots els meus amics que el ‘necessiten’. Així que si algú ja sap de qu va el tema, pot passar al seu següent feed, per als que no, si tenen la paciencia d’invertir uns minuts després n’acabaràn estalviant molts més.

Cris : hola Albert!
Albert : iep Bon dia Cris!
Albert : aqui mirant els mails..
Cris : bon dia!
Albert : ja he vist fotos de la FM de la Marta, que tal va anar?
Cris : com ho has vist en els mails?
Albert : no no…al Flickr de la Piqs
Cris : vols dir els missatges del flickr
Albert : es que miro mails i rss…
Cris : com? :S
Albert : i estic subscrit a lo de la marta.. mmm…bueno, res, res..
Cris : ah jo no sé de qu em parles
Albert : XDDD
Cris : jo puc veure les seves fotos, però no m’avisa si en té de noves
Albert : rss es una cosa que serveix per avisar-te d’això precisament, apareix al final de tot de la pagina del flickr…hi ha una cosa que posa literalment : "Feeds for ‘marta’ photostream Available as RSS 2.0 and Atom" amb les paraules RSS i atom subratllades.
Cris dice : ai sí, clar, que tonta, com no m’hi havia fixat…
Albert : doncs son links a un fitxer especial anomenat ‘feed’ en anglès, o també rss (nota: en realitat és una mica més complex però ara no cal dir més sigles del compte)
Cris : hahahah, em sona a xino…
Albert : aleshores si tens un lector de feeds necesites aquesta adreça
Cris : a mi la paraula feed em fa pensar en alimentació animal
Albert : i tu preguntaràs… perquè serveix això? :-P Cris : una mica
Albert : doncs, posem per exemple que a tu t’agraden molt certes webs i que de tant en tant entres i poses l’adreça per veure si han actualitzat alguna cosa..
Albert : navegant d’aquesta manera no pots seguir massa webs perque no és pràctic..
Cris : no
Albert : estaries mitja hora només per mirar si les webs han canviat… .Aleshores un lector de feeds, entenent feed com a font d’informació (el link al fitxer RSS) , el que fa és visitar ell les webs per tu i avisar-te de quines han canviat. Així estalvies mooooolt moooolt mooolt de temps..
Cris : carai que pràctic, de veritat :-) Albert : jo no se viure sense això, actualment segueixo a diari més de 300 webs!!!! inclús fent-ho d’aquesta manera són massa.
Cris : però són webs que canvien a diari? perquè llavors no caldria…
Albert : n’hi ha que si i n’hi ha que no….300 webs? no caldria????’ seria impossible, però a mi m’és igual…perque m’avisa igualment..
Albert : a part que encara que no canviïn cada dia, igualment no saps quan. El que fa servir la majoria de gent són serveis de lectors de feeds online, com el mail, així sempre pots llegir els teus feeds des de qualsevol lloc. Un dels que fa sevir mes la penya és el bloglines, pero n’hi ha molts d‘altres
Albert : quin rotllassso que t’estic fotent..
Cris : no no, ja em va bé que m’expliquis coses d’aquestes però no entenc aquest últim concepte dels feeds online, vol dir que pots veure les teves webs, si han canviat, però la gràcia es que pots consultar la info des de qualsevol lloc? com un webmail?
Albert : clarop…
Albert : abans eren programes normals, a l’ordinador, com el excel o el word, pero llavors la gent cada vegada vol les coses mes distribuides per no haver d’estat a un lloc concret per fer una cosa. Així per exemple, a part que el flickr ja t’avisa a la pàgina principal de les fotos dels teus contactes, et pots subscriure al feed coses , persones o puestus que t’interessin, per tal que ho vegis al lector de feeds. Per exemple, cada vegada que algú posa un foto al flickr on hi apareix la paraula Sabadell, a mi m’arriba un avis. Aleshores els envio un missatge per convidar-los a que formin part del grup Sabadell. I qui diu Sabadell diu Ganàpies, Terrassa, xocolata, papallona, etc…, que et sembla això ? :-P Cris : osti doncs hauré de mirar-ho…
Albert : ja ho veuras que quan t’acostumis no sabràs com ho feies abans.

Espero que els que hagin arribat fins aquí els quedi la curiositat necessària . Val la pena.

Popcasting - Jaime Cristobal (fa molt matí de dissabte)

SBDAlbir ja veu el cel !!!

Avui ha estat un dels dies més productius dels últims temps. Aquest matí he pujat a Guifi.net el mapa de la zona de Sabadell , que si bé no ha quedat amb molta precisió, de moment és el que hi ha. Per altra banda, ahir al matí vaig matinar per anar a comprar una caixa estanca en un magatzem de material elèctric abans d’anar a treballar, així que aquesta tarda m’he proposat penjar-la a la teulada. Jo no ho veia gaire clar, però al final hi he acabat posant el linksys a dins i tot, pendent encara de decidir quina antena li poso i d’endreçar una mica el percal de cables que he deixat pel mig del pas.

Actualment no dona accés a internet però si que s’hauria de poder consultar aquesta mateixa web a través de la seguent adreça http://10.138.68.2 , sempre i quan s’estigui apropet de casa meva. Dema hi faré algunes fotos i les posaré per aquí per fardar una mica :-P

Actualització: Vaig dir que penjaria les fotos i ho vaig fer, pero em vaig oblidar de posar l’enllaç. Aqui teniu la galeria de fotos de SBDalbir al flickr, com podreu veure no és gran cosa, però amb lo ‘manetes’ que sóc jo ja esta bé, ja….

Roger Mas - El temps s’ha trastocat




web statistics