http://www.lliurealbir.com/arxius/ulleres voluntat per a decidir lliurement Fri, 21 Nov 2008 04:28:40 +0000 http://wordpress.org/?v=2.6.3 http://www.lliurealbir.com/arxius/ulleres#comment-89 Lliure Albir » Mullar-se Fri, 11 Nov 2005 22:30:10 +0000 http://www.lliurealbir.com/?p=311#comment-89 [...] I després de tota aquesta parrafada, encara em falta justificar el perquè del background psicològic tant depriment que he esmentat al principi de tot. Parlant clar, no em trobo gaire còmode en com esta organitzat el món, Per una banda em reventen molt les típiques frases com "Es lo que hay" o "que se le va a hacer", però per l’altra he de reconèixer que sóc tirant a mandrós i força cagadubtes, de manera que tampoc es pot dir que faci gaires coses per canviar aquest món que tant dic que no m’agrada. Es aquí on apareix no només el retret de pessimista o "quejica" que em fa la gent sinó que també apareix la mala consciencia i els remordiments per la manca de coherència personal. El fet que lliga amb tot això és que recordo una frase (em sembla que va ser en Gil) que es va dir al guifi.lab i que em va trasbalsar bastant: "Només amb idees no s’avança".Tocat i enfonsat. Aquesta frase, juntament amb una altra que vaig llegir no se on i que venia a dir que malgrat que a tu et sembli que les coses van soles, en realitat no és així, ja que sempre hi ha algú que fa anar les coses en una certa direcció, em van fer decidir a començar a tirar pel dret, en alguns ambits sense saber massa per on, en altres més. En qualsevol cas, anar pel dret, tampoc sembla tant tràgic. Suposo que era una idea que venia tenint però que no havia verbalitzat, de que sinó lo de lliurealbir, la capacitat de decisió, el "no hi a respostes, nomes opcions". En aquest sentit admiro bastant la gent que actua d’aquesta manera, potser perque ja porten els deures fets o potser perque els surt sense pensar, així per exemple al Xavi i la Meri els admiro molt per com s’impliquen amb les coses i com les tiren endavant (gracies pel dinar d’avui), igual que els de guifi o tant altra gent que a canvi d’un esforç personal impulsen el què sigui que creguin que serveixi per fer un món millor, encara que potser no ho facin únicament per aquest motiu. Així intentant imitar-los intento anar fent poquet a poquet els passos cap al que a mi em sembla més correcte i just , sense presses, sense calendaris, sense presions, sense comparacions i sense atabalar-se innecessariament. [...] [...] I després de tota aquesta parrafada, encara em falta justificar el perquè del background psicològic tant depriment que he esmentat al principi de tot. Parlant clar, no em trobo gaire còmode en com esta organitzat el món, Per una banda em reventen molt les típiques frases com "Es lo que hay" o "que se le va a hacer", però per l’altra he de reconèixer que sóc tirant a mandrós i força cagadubtes, de manera que tampoc es pot dir que faci gaires coses per canviar aquest món que tant dic que no m’agrada. Es aquí on apareix no només el retret de pessimista o "quejica" que em fa la gent sinó que també apareix la mala consciencia i els remordiments per la manca de coherència personal. El fet que lliga amb tot això és que recordo una frase (em sembla que va ser en Gil) que es va dir al guifi.lab i que em va trasbalsar bastant: "Només amb idees no s’avança".Tocat i enfonsat. Aquesta frase, juntament amb una altra que vaig llegir no se on i que venia a dir que malgrat que a tu et sembli que les coses van soles, en realitat no és així, ja que sempre hi ha algú que fa anar les coses en una certa direcció, em van fer decidir a començar a tirar pel dret, en alguns ambits sense saber massa per on, en altres més. En qualsevol cas, anar pel dret, tampoc sembla tant tràgic. Suposo que era una idea que venia tenint però que no havia verbalitzat, de que sinó lo de lliurealbir, la capacitat de decisió, el "no hi a respostes, nomes opcions". En aquest sentit admiro bastant la gent que actua d’aquesta manera, potser perque ja porten els deures fets o potser perque els surt sense pensar, així per exemple al Xavi i la Meri els admiro molt per com s’impliquen amb les coses i com les tiren endavant (gracies pel dinar d’avui), igual que els de guifi o tant altra gent que a canvi d’un esforç personal impulsen el què sigui que creguin que serveixi per fer un món millor, encara que potser no ho facin únicament per aquest motiu. Així intentant imitar-los intento anar fent poquet a poquet els passos cap al que a mi em sembla més correcte i just , sense presses, sense calendaris, sense presions, sense comparacions i sense atabalar-se innecessariament. [...]

]]> http://www.lliurealbir.com/arxius/ulleres#comment-88 Raul Thu, 28 Apr 2005 12:01:19 +0000 http://www.lliurealbir.com/?p=311#comment-88 Yo las perdí, o me las quitaron, o se me cayeron por algún barranco hace tiempo... no sé, ahora ya no sé ni donde buscarlas... y para mi que me han subido las dioptrías... Yo las perdí, o me las quitaron, o se me cayeron por algún barranco hace tiempo… no sé, ahora ya no sé ni donde buscarlas… y para mi que me han subido las dioptrías…

]]>