Avui, sí, avui, és un dia molt especial. Avui és 29 de febrer. I ho és perquè avui és un any de traspàs. Ja sé que tot això és molt evident, però he de ressaltar que per a persones com jo que els dies em marquen molt, un dia com avui és tot un esdeveniment. I perquè? doncs per res en concret, només pel fet de pensar que la data d’avui no la tornaràs a dir fins d’aquí a quatre anys fa veure el què el temps t d’efímer. Que encara que tota la nostra existència es basa en el pas del temps, en realitat els nostres esquemes de tota la vida no són més que una burda aproximació, i la mesura del temps n’es un bon exemple.

Buscant coses sobre els anys de traspàs he trobat que aquest mes de febrer, tot i ser el mes més curt de l’any, és prou gran com per encabir-hi 5 diumenges. Almenys hem estat de sort i no han estat 5 dilluns…De fet, els anys van passant tant igual l’un com el seu anterior, però sempre que s’arriba a un any de traspàs, tothom ho recalca i ho comenta amb els amics, ho utilitza de justificació per l’esperança d’un any millor , n’explica les causes i ho modelitza de mil formes diferents, ho associa a grans catàstrofes que van venir o encara ho han de fer. (efecte 2004?) i en definitiva, fa pensar. A veure qui és el que de petit no havia somniat mai haver nascut el 29 de febrer per fer l’aniversari un cop cada quatre anys i començar a contar l’edat que tindries el 2000, el 1992, el 2050 o qualsevol altre, pensant que potser els que nasquessin aquest dia no envellirien com els altres, que serien especials, i que a canvi de menys pastissos i regals, gaudirien de més temps. I és que les correcions del temps sempre m’afecten, no sé quantes cerveses m’hauré pres donant voltes a les paranoies que et venen els dies que canvien la hora. A més els informàtics, no sé com ens ho fem que sempre acabem tenint problemes amb les dates. Ja sé que a la gent normal la paraula ‘curfecha‘ no li diu res, però a mi em venen calfreds noms de sentir-la.

Bé, que avui per acabar-ho d’enmarcar, ha nevat força i no he pogut evitar tirar més de cent fotos en un tres i no res. Un cap de setmana rodó.

sona : Michael Nyman – Here to there