Tal dia farà un any

Avui fa un any que vaigcomençar a escriure les meves cabòries en aquesta pàgina i noto que calia dir alguna cosa. Ni que sigui per comentar com pot ser que a la secció de cabòries hi hagi 91 entrades i a la de teatre 1 o a la de llibres 3. De fet durant l’últim any al teatre noms hi he anat una vegada (gratis), per? llibres n’he llegit ms de tres, el que passa s que em costa comentar ells llibres com si fos un crític literari. Pel que fa a les cabòries….doncs evidentent tinc el cap ple de pardals, els que em coneixeu suposo que ja us n’haureu adonat o patit, i sembla que la cosa no vagi a canviar malgrat que ara representa que ja sóc gran. Tot i així la majoria són infensives,
o directament, collonades,
i s per aix? que alguna vegada he pensat que tinc els problemes de la gent que no t problemes i que els arribo a explorar fins a límits on la gent amb problemes de veritat mai s’aventuraria perque no li surt a compte. De fet crec que a mi tampoc

Arribats a aquest punt em veig forçat per una mena de veueta interior a passar comtes, fer balanç, recopilar una mica, treure conclusions, etc, etc… d’aquests tres cents seixanta cinc dies.

L'arros com a catalitzador de webs...

Just ara fara un any em passava tots els dies llegint blogs a tota hora, que si aquest, que si aquell…i s clar, cada cop tenia ms ganes de tenir el meu propi espai. Amb un parell o tres de tardes de dissabte menjant arròs amb tonyina davant de l’ordinador vaig tenir el disseny que volia (i podia) i sense gestor de continguts ni res ho vaig penjar a l’ordinador de casa amb IP fixa. com era all? de "en casa de herrero cuchara de palo"? tot el dia fent gestors de continguts i resulta que la meva pàgina s un html plà. Molt malament. Per això i perquè representava que havia d’aprendre ASP. NETa marxes forçades vaig instalar el blogx per mirar d’anar entrant en el tema, al final no hi he acabat entrant com em pensava, tot i que hi vaig fer varies modificacions. Ara estic ms per canviar tota la web a php i Plog i de fet pensava fer el canvi avui en plan celebració però he estat una mica liat i no he pogut (aquest pont no ha estat especialment productiu) . Havia de ser una sorpresa però per ara no pot ser, ho deixarem per ms endavant.

Un dels principals motius per començar a mantenir aquest espai va ser el fet de tenir una càmara digital. Jo abans no en tenia pas, ni digital ni convencional. La gent demanava veure les fotos, i s clar, què s’havia de fer….doncs penjar-les a internet.Desprs de muntar un sistema propi de galeries al cap de res ja em venien les cab?ries. Al llarg d’aquest any he penjat seixanta sis galeries de fotos que sumen un
total de 10658 imatges a dia d’avui (sense contar les escanejades). Un descantille De fet el tema de les fotos ha sigut el que ms de cap m’ha portat. Al principi les penjava totes tal com rajaven però algunes es veien força malament així que vaig començar a retocar-les de nivells però era una feinada. A partir d’aquí vaig començar a penjar-ne menys i a aplicar alguns criteris, per exemple la censura…,no ho sabieu que hi ha gent que veu una càmara i de seguida ensenya els genitals?… doncs si, n’hi ha ms del que us podrieu pensar. Ms endavant vaig pensar que no era gaire bona idea publicar les fotos d’aquesta manera, en plan àlbum, no ja perquè hi apareixen intimitats meves sinó tamb les d’altres persones. En aquest punt cal recordar l’anècdota d’una persona que no mencionar, que en veure’m tirant fotos en una festa a casa meva em va demanar que què en pensava fer de les fotos. Quan li vaig dir que les penjaria a la web em va contestar amb cara de pocs amics avisant-me que les que hi surtís ell les hi envis per correu i no les penjs. Al principi em pensava que ho deia de broma, per? desprs ja vaig veure que no. Aquest dilema encara el tinc ara, tot i que continuo penjant totes les fotos ‘presentables’, malgrat que es barregin ambients o que gent desconeguda pugui veure intimitats dels que m’envolten. Tampoc descarto que un dia borri tota la carpeta de galeries i em dediqui a penjar una foto de tant en plan fotolog.

Enllaçant amb el tema fotos tamb he de dir que des que els meus amics em van regalar una càmara nova pel meu aniversari, se’m fa ms difícil no penjar-les, sobretot perque s per ells que les penjo. Per veure-les jo, ja ho podria fer a casa. I aix? ve a respondre una mica les preguntes que molts bloggers es fan: "perquè escric?, Per a qui escric?, Quant de temps ho far?" Doncs en el cas de les fotos ho tinc clar. En el cas d’escriure les cabòries no tant, però si tinguessim totes les respostes quina vida ms aburrida no?

Bé, ja m’he cansat d’escriure per avui, així que "hasta aqui hemos llegao" per avui. Espero tenir les ganes, les forçes, els motius i les recompenses de mantenir una pàgina com aquesta.

Salut a tothom.

sona : Pauline en la Playa – Paralai