Sobre la Earth Hour Day i apagar el llum

Quan a principis del 2007 es va demanar d’apagar els llums durant 5 minuts, jo m’hi vaig manifestar en contra perque em semblava una tonteria contraproduent que estalviava molt poc amb l’objectiu de concienciar a qui segurament ja ho estava i que a més posava en risc la xarxa elèctrica. Al final, la convocatòria no es va seguir pas gaire i no hi va haver cap efecte negatiu,i no se fins a quin punt algun de positiu perque no es pot saber quanta gent es va sensibilitzar amb el tema que no ho estés abans.

Aquest dissabte al vespre (dos anys després) la WWF ens convidava a apagar els llums durant la Hora de la Terra (Earth Hour), per cridar l’atenció sobre els efectes del canvi climàtic i exigir als líders polítics que comencin a prendre mesures. Com que una hora ja no són 5 minuts i veient que no havia passat res greu en la anterior ocasió vam decidir seguir la convocatòria, parant durant una hora tots els aparells elèctrics de la casa (inclòs el node guifi.net) a excepció de la nevera, i tot plegat contant el consum amb un medidor addicional que us presentaré en un altre post.

Mirant per la finestra a les 20:30 en punt vam veure com s’apagaven simultàniament menys de mitja dotzena de pisos , algun altre més en els següents dos minuts i prou. Per bé que vam estar una hora les fosques amb espelmes i en alguns moments ens vam adonar de l’enganxats que estem a la energia i a la electricitat, la sensació que vaig tenir va ser més aviat agra per diversos motius:

  • Veure per la finestra que el seguiment és minoritari
  • No és gaire encoratjador saber que a espanya, essent optimistes només es va reduir el consum entre un 1% i un 2% (sense entendre aquest percentatge de la gràfica de consum de REE) , i més veient que es considera que el volum de participació ha estat un èxit
  • Adonar-te que en ocasions com aquesta i moltes altres, t’estas enganyant perque només estas aplaçant coses que faras igualment (no estalvies pas cap rentadora, només l’ajornes)
  • i sobretot observar que el guany de reduir en un hàbit pot ser molt petit al costat d’un altre que no pots, no has sabut o no has volgut reduir. (per exemple esforçar-se amb la llum i després anar de vacances amb avió)

He de reconèixer que en els últims mesos he intentat reduïr la meva disonància cognitiva respecte al tema del canvi climàtic i m’he relaxat una miqueta, pensant i sabent certes coses però fent les contràries, unes vegades per comoditat i altres perque suposarien un sacrifici massa gran per mi. Ara mateix per exemple, no puc prescindir del cotxe per anar a treballar mentre que abans hi anava amb tren. Quant de malament m’he de sentir per augmentar considerablement la meva empremta de carboni? o representa que amb apagar el llum ja ho compenso i ja puc estar tranquil i anar de vacances amb avió? (Esta clar que no!) Aquesta situació es repeteix infinitament si dediques prou temps a informar-te de l’origen , els usos i el destí de moltes de les coses que utilitzem a diari o de molts dels nostres hàbits.

Ara per ara, tal com esta muntat tot plegat opino que cal tenir un nivell de compromís altíssim per presumir de coherencia respecte al canvi climàtic si estas ben informat, (si no en tens ni idea o te la bufa és molt més fàcil) i penso que accions com les del dissabte només fan que banalitzar la situació. Tant de bo es prenguessin mesures que promoguéssin i ajudéssin a fer un canvi d’hàbits generalitzat, però molt em temo que en realitat no és això el que volen (volem?) , i menys ara que tenim l’excusa perfecta.

Arriscant-me a sonar com el “Capitan Aranya” que deia “aixequem-nos i aneu-hi” començo a pensar que se’ns esta passant l’arròs mentre es parla de concienciació i anem fent actes simbòlics esporàdics. Cada vegada que es reuneixen els polítics en cimeres, a part de veure que no s’ha complert els objectius de la cimera anterior, es plantejen objectius poc ambiciosos i a molt llarg plaç. Quant es pensa començar a fer coses de veritat? Que ja estem al 2009, COLLONS!!!

en fi, millor paro aqui… un altre dia ensenyo el medidor de consum i ‘rajo’ una mica més.