Muntanya russa

No se ni on soc....

Aquesta setmana no està essent gaire agradable. Així com la setmana passada tenia l’esperit pels núvols sense motiu aparent, aquesta el tinc sota mínims, i també per cap motiu. Es molt decebedor estar a dalt de tot i de cop trobar-se sota terra, i el que encara és pitjor és que sé que tot plegat m’ho estic fent jo. El que passa és que no sé perquè ni com. De fet, sense cap estímul posotiu o negatiu, i fent el que acostumo a fer sempre, en menys de 10 dies he fet un canvi positiu brutal per fer-ne un de negatiu. A part d’estar nedant en les aigues d’un riu que ens empeny qui sap on a tots, vulguem o no, he de veure passsar el paisatge des d’una muntanya russa a tota velocitat. De seguida que pugui intentar viatjar amb alguna cosa que tingui timó per poder navegar encara que sigui riu avall, i amb una mica de sort amb unes veles ben grans per quan bufi el vent remuntar el corrent. Qui sap? potser serà dema…..

sona : El Columpio asesino – Chemical Lovers