Aquesta setmana no està essent gaire agradable. Així com la setmana passada tenia l’esperit pels núvols sense motiu aparent, aquesta el tinc sota mínims, i també per cap motiu. Es molt decebedor estar a dalt de tot i de cop trobar-se sota terra, i el que encara és pitjor és que sé que tot plegat m’ho estic fent jo. El que passa és que no sé perquè ni com. De fet, sense cap estímul posotiu o negatiu, i fent el que acostumo a fer sempre, en menys de 10 dies he fet un canvi positiu brutal per fer-ne un de negatiu. A part d’estar nedant en les aigues d’un riu que ens empeny qui sap on a tots, vulguem o no, he de veure passsar el paisatge des d’una muntanya russa a tota velocitat. De seguida que pugui intentar viatjar amb alguna cosa que tingui timó per poder navegar encara que sigui riu avall, i amb una mica de sort amb unes veles ben grans per quan bufi el vent remuntar el corrent. Qui sap? potser serà dema…..
sona : El Columpio asesino – Chemical Lovers