Comments on: Masoquisme comercial

By: luigix

luigix — Tue, 30 Sep 2008 10:38:15 +0000

M’he sentit molt identificat amb tot el que expliques.
Ja sigui per una cosa o per l’altre, jo també sóc dels que es remira les coses per internet 30 vegades abans de comprarles (sobretot si és algo de tecnología), i clar, sempre em passa que vagi on vagi tot el que em pugui aportar el dependent/a (moltes vegades la seva aportació és casi nula) ja m’ho se de carrerilla. Així que opto per simplement espavilar-me a saber tot el que necessito del producte que vull comprar, i només vaig a les tendes a mirar preus, i quan trobo el més barat entro i dic “donguim això”.

Alguns dependents es queden parats, perqué sense ni tant sols obrir la boca et coloquin quelcom d’un preu prou important com per haver-s’ho currat una mica… però no tinc paciència per escoltar venedors que m’acaben dient el que ja se, o fins i tot enganyant-me als meus nassos dient coses que tu saps del cert que son falses.

He optat per informar-me jo mateix sempre del que vaig a comprar abans d’anar-ho a comprar perquè l’experiència dels anys m’ha demostrat que la majoría de venedors (no tots) no tenen ni idea del que venen.

A mòde d’anècdota, fa uns quants anys vaig anar amb una mica de mala fe al “corte inglés” i vaig dir-li a un venedor de la secció d’informática: “perdona, teniu el linux ?”, i em va responder: “no, aquest joc em sembla que no el tenim”. Riure per no plorar.

By: admin

admin — Fri, 12 Sep 2008 14:18:47 +0000

uep Joan,

i si et dic que la calculadora era per quan feiem TS com et quedes?
ja deu fer més de deu anys… :S

aisenyó !!!

By: joan

joan — Fri, 12 Sep 2008 12:57:54 +0000

M’encanta el comentari de la calculadora: esta es bastante compleja. La venedora devia de ser ben simple.

By: Mònica

Mònica — Tue, 09 Sep 2008 08:45:34 +0000

Continuem amb el comentari que li feia al Miquel, en una de les feines que vaig fer de dependenta vaig haver d’anar 1 mes a Madrid a fer un curset. Tot i que després l’experiència és un grau (i jo en vaig aconseguir bastanta ja que vaig estar 6 anys i era l’encarregada) ja entraves amb uns coneixements. L’empresa la van vendre i els nou caps ja no volien que la gent fes aquest curset. I no volien contractar gent que hagués treballat de lo mateix.
Conseqüència: gent sense experiència ni coneixements en una feina en la que era elemental. Però als caps se’ls hi enfotia, ells el que volien era gent percissament així per pagar una merda. Qui sortia perdent era el client, l’empresa i jo que em carregava tots el marrons. Aquest va ser un dels motius per deixar la feina

By: Miquel

Miquel — Tue, 09 Sep 2008 04:48:00 +0000

El que expliques, tecnològicament, em va passar a l’FNAC quan volia comprar-me una gravadora digital. Quan li vaig preguntar al dependent les característiques tècniques d’una aparell, es va començar a llegir el paperet. Era com si jo fos d’un altre planeta i no pogués llegir el que hi havia davant… surrealista vaja. També s’ha de dir que després de l’experiència hi vaig tornar temps després interessat en un càmera de fotos, i la noia que em va atendre ho va fer molt bé. Potser és una loteria tot plegat