L’altre dia en una sobretaula apareix una ampolla de whisky que encara duia el preu en pessetes!!! Com a mímin era d’abans del 2001 i valia l’equivalent a uns deu euros, practicament el mateix que val ara. Amb el que ha pujat tot plegat suposo que el mantenir el preu ho deuen tenir més que estudiat, tot i així em queda el dubte de si abans era car o ara és barat. Incognites d’aquelles de l’economia que no aconsegueixo entendre.
admin on 
Cris on 
mestressa on 
martapiqs on 
David on 
Néstor on 
En tot cas si vas a una discoteca i et demanes un cubata de whisky, pràcticament pagues l’ampolla xD.
Tot i això és cert, jo he treballat 3 anys en un supermercat, i una de les coses que em cridaven més l’atenció era que els whiskys i similars pràcticament no pujaven de preu… Curiós, si més no.
iep scumnok,
esta clar que prefereixen seguir venent encara que guanyin menys (no pas perdre)
Recordo fa un temps quan van sortir els paquets de 10 cigarretes que 2 paquets de 10 valien menys que 1 de 20. Ja m’imaginava que era per vendre mes, tot i aixi un dia li vaig preguntar a un dependent d’un estanc com podia ser , i em va contestar sense pensar : ” Per enganxar els joves!!!”. No ho havia pensat pero tenia tot el sentit del món.
Per aixo flipo molt amb quant veig que els preus no tenen res a veure amb el valor….
Salut
La meva teoría és que no apugen el preu del whisky perqué la gent segueixi bebent (igual o més) i així aviam si perden la consciéncia o s’obliden que la resta de productes están pels núvols.
De totes formes es per riure… d’una banda un whisky, que seria un producte de luxe totalment prescindible, hagi mantingut el preu, i que per altre banda la llet, una aliment de primera necessitat, hagi gairebé doblat el seu preu amb 5 anys. Una autèntica vergonya.
Nois, jo tampoc entenc aquesta economía.
Passa també en moltes altres begudes alcohòliques. Suposo que es deu a què molta gent ha deixat de beure “a diari” i per tant, si apugen els preus poden quedar-se amb menys clientela de la poca que ja tenen.
Per cert Luigix… el cas que comentes tu és precisament un exemple clàssic d’economia: quanta més gent demanda un producte, més s’apugen els preus