Grans cagades, petites fites…o era al revés?

Avui, no només era dimarts, sinó que també era el dimarts després de tornar de vacances. Doncs que ha estat un dia una mica gos. Cap a la tarda a sobre m’ha donat per menjar-me la bola i pensar coses. Per exemple, com pot ser que el que es consideren les grans coses que una persona fa a la vida costin tants esforços i temps d’aconseguir, mentre que per altra banda només necessites un instant per fer una de les grans cagades de la teva vida. No és pas que avui hagi fet una gran cagada, ni que hagi passat balanç de totes les grans coses que dec haver fet (s que ara no se m’acut, dec ser massa jove…). Pero estava pensant que de què et serveixen les grans coses si després no et pares a recordar-les i valorar-les un moment. Es a dir, no només les has de fer, sinó que a sobre les has de recordar perquè sinó de seguida t’oblides de les coses bones que has fet o t’han passat, i és justament el mateix interval de temps el que necessites per recordar les coses bones que el que cal per engegar-les a rodar. Curiós no? O és que de veritat hi ha algú d’aquells que digui que no s’arrepenteix de res? a mi em fa l’efecte que sempre es te alguna cosa de la que arrepentir-se, sobretot perque ho reconeixem com a error, i després diem que n’hem après i que per tant no hi ha motiu de arrepentiment, però aixo s disfressar la evidencia, va ser una gran cagada, el que passa és que no es pot tornar endarrera i per tant ens hem de resignar i pensar que "no hay mal que por bien no venga", que a sobre és una veritat com una casa. Es igual, noms són pensaments que m’han vingut al voltant de la idea de quant esforç costa construir i que poc en cal per destruir.

Després de pensar tot això i que el dia havia estat una merda, al final s’ha acabat arreglant una mica, i només en cinc minuts….i a sobre no pas per alguna cosa concreta, sinó per un parell de moments fugaços agafats de la mà amb un parell de bones percepcions. Al final resulta que la terra no és el centre de l’univers, que voltem el sol i que hi ha moltes estrelles llunyanes però
properes a la vegada.

Curiós oi?

 

PD: Per cert, avui he posat més fotos a la part de escanejades i a més he posat una imatge de fons a la portada. A mi em mola molt, és un bitxo que vaig enxampar pasturant per Montgarri.

sona: Ocean Colour Scene – When Evil Comes