Doncs per seguir amb coses poc trascendentals, lleugeres, superfluees i completament accessories, avui parlaré de l’ultim gadget que he afegit a la meva col·leció de geek de tres al cuarto i que vaig decidir a adquirir ahir a la tarda, després de mesos i mesos d’estira i arronsa entre la consciència i la rauxa consumista.

Aquí el podeu veure, el Zen Micro de Creative. La veritat que duia força temps pensant un munt de coses com si realment en volia un, de quina mena el preferia i de quina casa. La pregunta de si en volia un em venia del fet que la estona en que no escolto música és molt poca, a la feina estic tot el dia amb els auriculars i a casa sempre esta sonant a l’ordinador. Només queden les estones de tren i cotxe i les que em comunico amb persones (reals). Vist així sembla que no n’hi hagi com per necessitar omplir aquestes estones amb més música, però no és veritat, el fet de no poder anar amb cotxe a Barcelona per la zona verda m’obliga a anar amb tren i quan veig a la gent que va escoltant música, em fan enveja, que juntament amb el fet evident que deixar el cotxe fa que estalvii diners en benzina, dona ales a la febre consumista que et diu “COMPRA-TE’N UN”. Davant arguments com aquests a la consciència només li queda al·legar que amb uns taps sonors a les orelles només aconseguiriem ser encara una mica més antisocials, mentre aillats en el nostre concert particular, mig molestem als que tenim llegint o intentant dormir al tren. Es clar que això ja depen del ús o abús que en fem i del volum al que portem l’aparell. Presa aquesta decisió només espero ser respectuós amb els altres i amb mi mateix, que ja tinc sordera selectiva i només em faltaria que deixés de ser-ho.

La seguent questió a dilucidar era de quina mena el volia, amb memòria flash o amb disc dur. Considerant la quantitat de música que tinc(perque no m’arriba el meme i tampoc el faria que si no…), si em decantava per triar un de tipus flash, que són més petits i sembla que a la llarga s’hagin d’espatllar menys que els altres per ser més senzills, havia de tenir com a mínim 1Gb, però és clar, el preu ja es disparava i s’acostava molt als de disc dur, amb els que no poden competir en tamany d’emmagatzematge. Doncs ja està, amb disc dur.

I ara ens trobem a “los tres ultimos regalos”, la decisió final, tenim el Zen Micro per una banda i per l’altra…el iPod!!, el mega-cool, super guais i millor perque si, perque “el lo vale”. Discutir sobre un tema com aquest és pitjor que parlar del sexe dels angels, és un dels flames per excel·lència, no en treuràs mai l’aigua clara, per cada fan incondicional d’un n’hi haura un altre de l’altre banda disposat a tirar-li tota la merda possible (el dependent al ipod n’hi deia “bazofia”…). Així costa molt prendre una decisió objectiva, i com que mai he sigut fanatic d’apple, suposo que a mi, per trajectòria em toca estar a l’altra banda, és a dir, la de Creative. Així que aprofitarem que és més petit, que té ràdio i més memòria, i sobretot, que és més barat, per acabar d’un cop per totes aquestes cabòries que arrossego des de fa sis mesos o més. Tot i que ara veig que potser no serà tant maco, ja al comprar-lo el venedor em diu que el primer que he de fer és actualitzar-li el firmware perque així arreglarà no sé quins problemes, ja hi som. Vaig a buscar el firmware i me’n trobo dos de diferents, a part que resulta que el nou, a més d’arreglar problemes antics tambe en crea de nous, així que al final acabem instal·lant el penultim, pel que pugui passar.

Properament, més notícies mundanes.

Smoke City – Giulietta