Certament no vaig gaire al teatre, però altra vegada m’ha tornat a passar que quan en surto, penso que hi hauria d’anar més sovint. En aquesta ocasió va ser ahir a la nit que vaig anar al Guasch Teatre a veure a “Los Modernos“, un duet d’actors(Pedro Paiva y Alejandro Orlando) que pujen a l’escenari amb “lo puesto” i es passen tota l’estona sense parar de xerrar a tota velocitat, moltes vegades completament sincronitzats, altres cantant cançons , però tota l’estona amb un missatge que fa pensar i riure a la vegada. Fa pràcticament un any que els vaig veure a Sabadell, “Breve desconcierto breve”, en un dels actes de les “30 nits” seguint la recomanació d’uns quants argentins (un dels actors també ho és, l’altre es uruguayà) i sense saber que anava a veure vaig flipar. Així quan algú va veure que estaven a punt d’acabar les representacions a Barcelona (acaben demà diumenge així que si algú s’anima que s’afanyi força) per tornar a sudamèrica es va muntar una convocatòria per anar-hi. Al final erem una quinzena de persones que vam tornar a disfrutar dels seus textos, ja que alguns van ser repetits, però un cop allà no savia pas greu tornar a escoltar els seus jocs de paraules i dobles sentits, alguns d’ells molt i molt bons. En sortir vam comprar el llibret per dos euros, un tresor del que m’agradaria deixar alguna mostra

Si fijamos la vista en un punto determinado,
estamos determinando, un punto de vista.
Sucesivos puntos de vista,
Dibujan un a linea de pensamiento.
Y así marchamos bajo el firmamento
con nuestras líneas de pensamientos.
Líneas que son fronteras; esto aquí dentro,
eso allí fuera.
Líneas que son tijeras.
Bienvenidos, el forastero y las forasteras.
Hoy nuestra línea tan solo espera,
no quedar fuera de tus fronteras.
Bienveníme, che forastero, che forastera.

En fí ja se que és tard per fer una recomanació el penúltim dia, però així en deixo constància. Ah, i recordeu que: ” A la gallina, la cocina le rompe los huevos”…