Esta clar que ens anem fent grans, i si be ahir mateix deia que sovint encara em veig com si tingues divuit anys, ara mateix veig que realment no. Potser en conservo algunes coses, pero per sort n’hi ha d’altres que quan les veig en altres persones m’adono que ja no les tinc. Estic parlant basicament d’actituts negatives relacionades amb la capacitat de baixar del burro, de saber escoltar, de no entrar a jardins que no convenen i altres temes diversos. Tampoc estic dient que hagi adquirit un gran saber estar, pero si que va be veure que de mica en mica s’omple la pica i que en el fons som una miqueta millors del que erem.
Per cert, avui es divendres.
Loading ...
Si, els dies amb aquest positivisme haurien de ser tots! u_u
no totes les persones de 18 anys som com dius, encara tenim la idea de que els joves som uns rebels, que no tenim cap… ja no hi ha aquesta estigmatització, som molts els joves que anem amb els peus a la terra i sabem estar, com tu dius
Uola Susana,
de fet no dic que pas que les persones de 18 anys siguin així o aixá, sinó com era jo amb 18 anys i com em veig ara, i com són certes persones independentment de l’edat que tinguin.
Si hi ha gent que ja de ben jove (em refereixo inclus a menors de 18) te molta lucidesa doncs molt be, i si no, tampoc passa res. El problema el veig amb persones que passen/passem per adultes i en realitat segueixen/seguim sent com criatures.
Exemples? en plan psicològics, els que vulguis… les envejes entre companys en una oficina, els desprecis bidireccionals de les jerarquies, les mentides piadoses entre grupets d’una mateixa colla, el caure sovint en el retret com a defensa…. segueixo? Son aquesta mena de situacions les que procuro identificar el més aviat possible, evitar-les si puc i intentar corretgir-les si estan a les meves mans.
En fi, m’alegro que t’hagis animat a deixar la teva opinio.
salut