Ahora entiendo a Gene Clark

Sidonie a l'Apolo

Ahir vaig anar a veure Sidonie a l’Apolo. Va estar molt bé, sobretot més cap al final. A les primeres cançons que van tocar em van decebre una mica, perque hi havia molta música que no feien ells en directe. En fí, que esperava veure un munt de penya fent un munt de coses, i tot i que omplien molt, veure només tres paios superdeguaisimesimes va ser una mica decebedor. Més endavant van començar a surtir disfressats, van baixar entre el public un parell de cops i es van posar a fotre salts, el concert va millorar. He de reconèixer que el final, amb els vents i el productor tocant alhora amb el bateria, va ser molt espectacular. Que per cert el fet que ests just al sota dels altaveus hi va contribuir molt. Al final el bateria mentre feia la vertical dedicava un ‘ojete al personal’ i els seus companys li picaven el cul. Tela.

La politica? bé gràcies.

sona : Sidonie – Sad in my cloud